La doctora en psicologia i professora del campus de Manresa de la UVic-UCC Carlota Riera va passar divendres pel programa ‘… i bona lletra’, d’EL 9 TV, per analtizar l’impacte que les noves tecnologies i de manera especial la intel·ligència artifical pot tenir a l’hora d’alterar el marc social i emocional de les persones.
En aquest sentit, una de les últimes tendències que han aparegut, com és la possibilitat de fer ‘ressuscitar’ persones que ja han mort per establir-hi fins i tot conversa -sempre a partir de projeccions algorítmiques amb informació que se n’ha hagut de faciltiar prèviament- “és una línia vermella que els professionals hem de manifestar clarament; penso que té molts més riscos que avantatges”, assegura.
Entre altres coses, perquè pot suposar quedar anclat en un procés de “no voler afrontar la finitud de la vida”. La recreació virtual de persones que ja no hi són per donar-los una vida “a través de l’autoengany” porta a generar records que no són reals “i ens pot desonnectar d’un procés i d’una idea bàsica, que és acceptar que la mort forma part de la vida”, assenyala Riera.
Només en “comptadíssims casos”, i sempre en perfils molt concrets,”pot arribar a ser una eina terapètica; però fins i tot en això no hi ha consens entre els científics”, apunta.
Per Carlota Riera, és essencial que l’ésser humà es pugui connectar amb totes les emocions “perquè totes les emocions formen part de la vida i totes ens impulsen a ser millors i a fer coses orientades a la col·lectivitat”.
Per ella, la irrupció de la intel·ligència artificial a escala universal i en àmbits en què s’anirà estenent contribueix, també, a pensar que la generació actual “tenim la sort o la desgràcia de viure en un dels moments més convulsos de la història de la humanitat”.
{{ comment.text }}