La falta d’aigua obliga els ajuntaments a replantejar la gestió de les zones verdes

El canvi climàtic i les limitacions en l’ús d’aigua a causa de l’estat d’excepcionalitat per sequera estan fent estralls en el verd urbà. Els ajuntaments s’hi troben cada dia: des de retirar arbres morts fins a adaptar models de reg o revisar les espècies que es planten. Passejar per carrers i places i trobar-se amb amplis espais de gespa verda i espessa és un gaudi que podria tenir els dies comptats a bona part d’Osona i el Ripollès. Els termòmetres a l’alça i una pluja que arriba en comptades ocasions arreu del territori dificulten la supervivència d’algunes espècies vegetals i posen en risc fins i tot l’arbrat. Si hi sumem les mesures restrictives de reg vigents des del mes de maig, quan es va decretar la fase d’excepcionalitat per sequera a diverses conques internes de Catalunya, entre elles la de la capçalera del Ter, el problema creix. Davant l’impediment de no poder regar quan més convé, els ajuntaments fan mans i mànigues per protegir el seu verd urbà, a vegades amb resultats infructuosos. La mort d’arbres és una de les conseqüències més greus de la manca de pluja acumulada i a Manlleu ja n’han comptabilitzat nombroses pèrdues, amb 138 exemplars morts al nucli urbà. Abans que s’aprovés l’estat d’excepcionalitat ja van adaptar el regatge, amb un màxim de 35.000 litres diaris d’aigua no potable, però des del mes de maig es fa un reg més localitzat i amb gota a gota. “Els arbres plantats més recentment que ja incorporen aquest sistema estan més protegits, però la resta pateixen molt”, confessa la segona tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme de Manlleu, Marta Moreta, qui espera poder substituir els que han mort “quan sigui el moment i les condicions climatològiques ho permetin”. La situació de sequera està afectant de forma similar a l’arbrat de Vic, on les baixes d’arbres secs o amb altres afectacions, encara per comptabilitzar, se sumen al prop del mig centenar d’arbres retirats a causa de l’esclafit del mes de juny. Com en altres municipis, als arbres de menys de dos anys, els més vulnerables, se’ls aplica un reg de supervivència de forma periòdica i localitzada, ja sigui amb gota a gota o reg manual, però tot i així es van produint baixes de forma continuada. Per donar-hi resposta, des del consistori vigatà preveuen mantenir la plantació de 200 arbres que realitzen cada any, si bé com esmenta la regidora de Medi Ambient, Ester Coma, “caldrà tenir en compte arbrat de reposició que necessiti poca aigua i difícilment suposarà un creixement en el nombre d’arbres de la ciutat, sinó tot just una substitució dels exemplars perduts”. En la mateixa línia, a Torelló, s’han comptat 18 arbres morts. La sequera ha tingut poca clemència amb les coníferes, els bedolls comuns i els aurons de nova plantació i ha provocat que s’haguessin de retirar, ja seques, diverses tanques fetes amb arbrat. “Les circumstàncies ens estan obligant des de fa temps a adaptar el verd urbà i ens caldrà seguir-ho fent en el futur més pròxim amb espècies preparades per resistir millor les temperatures elevades a l’estiu”, afirma el regidor de Medi Ambient de Torelló, David Sánchez. Els estralls en el verd urbà estan sent més lleugers a ciutats com Ripoll, on malgrat que també s’hagi notat un important descens en la pluviometria no s’han comptabilitzat tales com a conseqüència de la sequera, encara que sí que han hagut de multiplicar per cinc l’aigua de reg, passant dels 700 fins als 3.500 litres per setmana, sempre amb aigua freàtica. En paral·lel a la pèrdua d’arbrat, la necessitat d’adaptar la vegetació urbana al canvi climàtic s’evidencia de forma significativa en els espais enjardinats, on cada cop es fa més difícil veure catifes verdes. Encara que alguns espais de gespa hagin revifat amb episodis de pluja, la restricció total de reg de zones verdes per aspersió n’ha reduït el color i l’espessor i està fent evident el salt cap a altres opcions, com la planta arbustiva o vivaç, amb poc consum hídric però bones qualitats ornamentals. Els plans directors de verd urbà, l’eina de planificació que empren els ajuntaments per establir les pautes a seguir en els espais verds, ja estableix aquesta recomanació i les restriccions són més flexibles amb aquests espais, que es poden regar amb sistemes gota a gota o regadora i aigua no potable. Tot plegat, vesteix una aposta ferma per un nou model al qual s’han sumat des dels diversos consistoris. A Torelló, Sánchez considera que “cal seguir amb un model d’enjardinament conscient amb el canvi climàtic tant a nivell ornamental com mediambiental”, mentre que a Vic ja s’han reconvertit a aquest model el parc de l’Horta Nova o algunes rotondes i places per “reduir l’efecte illa de calor amb vegetació i ajudar a tenir unes ciutats més fresques”, afirma Coma. A curt i mitjà termini, la gestió del verd urbà requerirà mesures d’alta eficiència, com els sistemes gota a gota i el reg automatitzat, així com el control de la quantitat d’aigua no potable si també se’n ressent la seva disponibilitat en cas de poques precipitacions. Ara més que mai, cada gota de pluja té un arbre que l’espera. A Calldetenes, reg amb aigua d'un pou contaminat L’alerta per sequera, que continua activa tant a Osona com al Lluçanès i el Ripollès, manté entre les restriccions que cada ciutadà pot gastar com a màxim 200 litres d’aigua al dia, que no es poden omplir piscines i que està prohibit regar tant jardins particulars com públics. Tot i això, la normativa sí que admet que es destini a aquest últim ús aigua no apta per al consum humà. I és el que estan fent a Calldetenes, on la gespa de la plaça Onze de Setembre ha conservat força el verd tot i la calor i la manca de pluges. El regidor de Brigada, Jaume Mas, explica que tiben d’un pou que està tot just travessar el carrer, a pocs metres: “El tenim contaminat per purins, com el de les Adoberies, el Blanqueig, els dos de la zona esportiva... En aquesta plaça la gent s’hi troba bé i ens va semblar que era una solució perquè la ciutadania en continuï gaudint, sobretot els nens i nenes que es rebolquen a la gespa”. De moment ha funcionat, però com a excepció –“no ho hem fet enlloc més”– i preveient que la mesura té els dies comptats, ja que “el pou va per dalt i aviat quedarà sec”. El regidor hi afegeix que el canvi climàtic planteja cada vegada més reptes en qüestió de verd urbà: les últimes setmanes a Calldetenes també han hagut de retirar arbres morts i Mas està convençut que caldrà anar actualitzant quines espècies sí i quines no a l’hora de replantar.

La falta d’aigua obliga els ajuntaments a replantejar la gestió de les zones verdes

El pantà de Sau, per sobre la mitjana dels últims 10 anys

La sequera i la teoria del pèndol

El canvi radical de Sau: de l’embarcador sec al campanar gairebé amagat sota l’aigua

La Generalitat tria l’icònic campanar de Sau per anunciar la fi de les restriccions d’aigua

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de prohibir la compra d’habitatge als fons d’inversió?

Important dispositiu policial a la zona de Muntanyola

“Mai he tingut una oposició tan bel·ligerant. No han acceptat els resultats”

El regidor d'Esports de Calldetenes fa fora el Riudeperes del camp de futbol

Unió de Pagesos veu la nova planta de mozzarella de Tarradellas una oportunitat per revaloritzar la llet

Demanden l’Ajuntament de Setcases per aplanar el camí al telecabina de Vallter

Obriran a Manlleu un OneDiR, el segon a Osona després del de Vic

Mor Marcel Miquel, referent de la divulgació històrica de Sant Joan de les Abadesses

Detenen a Muntanyola un dels homes fugats aquest dijous a Sant Feliu de Guíxols

Sant Pere i Sant Vicenç es queden amb molt poques hores de metge, i amb el CAP de Torelló saturat

Multen amb més de 17.000 euros un camioner a l’Eix per fer massa hores al volant