Fogons a tot drap a la cuina del casal cívic i comunitari de la rambla de l’Hospital de Vic. Dimecres, la Farida, la Loreto i la Beauty estaven preparant el menú del dia. Per començar els comensals podien escollir entre tabule de quinoa (un plat típic del Líban i Síria) o trinxat, i com a plat principal, madfuna (del Marroc) o bé salmó.
Ja fa un parell d’anys que la Generalitat de Catalunya, responsable d’aquests espais, va convertir els casals d’avis en casals cívics i comunitaris per obrir-los més a la ciutadania. A Vic s’ha fet un pas més i la cafeteria que hi havia fins ara ha passat a mans de l’associació Casal Claret. El concurs de la concessió va quedar deserta i l’Ajuntament de Vic va pensar en l’entitat que també buscava espai.
Fa un parell de setmanes que el Casal Claret ha encetat aquesta nova etapa amb els objectius principals de promoure la convivència entre realitats totalment diverses i alhora inserir laboralment dones amb risc d’exclusió social.
Així ho explicaven dimecres representants de l’Ajuntament i l’associació. Tal com destacava l’alcalde, Albert Castells, el replantejament ha de servir per convertir-se “en un casal obert a tota la ciutadania”. De fet, tal com apuntava la regidora de Benestar i Família, Núria Homs, ha de suposar un punt de trobada d’una “mixtura de realitats que conviuen i no es toquen”, per exemple, entre un públic de gent gran, fidel al casal, de tota la vida de la ciutat, i persones que hi han arribat fa menys temps. “Som una ciutat diversa i tot això ens enriqueix molt”, afegia.
L’experiència social l’aporta el Casal Claret amb el projecte “Dinem plegades”, que va néixer el 2015. Inicialment consistia en la trobada d’un grup de dones que cuinava un àpat del seu país d’origen mentre combinava la formació en hostaleria, a més de la cohesió social. Aquesta iniciativa ha fet un pas més amb la reobertura del nou bar. “És un espai innovador perquè combina el treball comunitari amb l’acompanyament a persones que estan en risc d’exclusió social”, destacava la directora tècnica del Casal Claret, Anna Larios. Amb aquesta formació, de fet, moltes dones aconsegueixen els seus primers contractes laborals.
“Volem que sigui un espai més d’aprenentatge, de coneixement i reconeixement”, afegia per la seva banda Joan Soler, del Casal Claret. Precisament, “en el dinar i el menjar s’obren converses que donen lloc a possibles processos d’intercanvi d’enriquiment personal, intergeneracional i intercultural. En definitiva, noves possibilitats de més pau i vida més plena a la ciutat de Vic”.
I això tot just comença. Tal com destacava Larios, a partir del 2025 es vol activar més el treball comunitari amb, per exemple, “tallers intergeneracionals o interculturals”. És a dir, que hi passin coses, amb gent de totes les edats, perfils i cultures. “Més enllà de donar un bon servei, el repte és que esdevingui un espai de trobada, de relació i d’ajudes mútues”, afegia.
L’olor que sortia de la cuina ja assegurava almenys el primer del bon servei. El segon, però, també es respirava. La Farida i la Loreto, l’exemple. Totes dues explicaven a EL 9 NOU que “estem aprenent molt l’una de l’altra”. A la cuina s’hi troben, xerren i feinegen treballadores, aprenents i voluntàries. Els ingredients, doncs, hi són en tots els sentits. Només han de travessar les portes de la cuina.
