Diu el refrany que més val prevenir que curar. I aquesta és precisament la filosofia que pretén impulsar un sistema sanitari amb cada cop més iniciatives enfocades a la promoció de la salut. És a dir: en comptes de tractar problemes de pes, potenciar des d’edats primerenques dietes equilibrades; o en lloc d’arreglar càries, insistir en la necessitat de rentar-se les dents.
Les malalties pulmonars també encaixen a l’esquema. “Sempre les veiem a consulta quan la persona ja s’ofega i tenim les complicacions molt instaurades”, explica l’infermer del CAP del Remei Marc Vila, “això ens porta a ser reactius quan, incidint-hi de joves, potser el pacient no esdevindria malalt de més gran i el sistema s’estalviaria diners”.
Amb l’objectiu de crear coneixement i posar dades concretes a la realitat d’Osona, Vila ha dedicat la tesi doctoral a la malaltia pulmonar obstructiva crònica, coneguda popularment com a MPOC.
De les conclusions crida l’atenció que un 22% dels joves de la comarca presenten una funció respiratòria per sota la normalitat, un percentatge que a la resta de l’Estat espanyol oscil·la entre el 4% i el 6% i que refuta un ja preocupant 18% detectat a Manlleu l’any 2000.
Tot i que Vila és prudent a l’hora d’assenyalar causes directes, apunta a la contaminació atmosfèrica com una de les grans pistes a seguir.
També l’anàlisi de les ocupacions més habituals a la comarca en conjunció amb altres factors d’ampli espectre, entre els quals els naixements prematurs, l’obesitat, el tabac o si s’ha crescut en una casa de família fumadora. “Fins ara havíem parlat molt del gen i de l’ambient, però en les malalties respiratòries de mica en mica també va prenent rellevància el temps”. Dit d’una altra manera: “No és el mateix haver fumat durant un any que al llarg de dues dècades, igual que varien els efectes si s’ha començat als 14 anys o amb 40”.
Vila va tirar endavant la tesi en el marc d’un estudi multicèntric que ha recollit les mateixes dades a Mallorca, Andalusia, les Canàries… I, així, punts d’arreu de l’Estat espanyol.
La comparativa és el que revela que aquí “ens passa alguna cosa diferent, per això fa falta més investigació”.
Fins ara s’ha realitzat a la mostra, de cap a 250 participants, espirometries, mesuraments de la inflamació alveolar i altres proves que sumen a l’estudi més clínic el de caràcter biològic. “Mirem proteïnes, alteracions epigenètiques, canvis en l’expressió de les cèl·lules segons l’ambient… Per intentar identificar quins determinants de tipus socioeconòmic, familiar o biològic fan que una persona estigui sana o no en aquesta edat i tot allò associat a malalties respiratòries”, explica la biòloga Rosa Faner, professora de la UB i coordinadora del treball.
El projecte el finança l’Institut de Salut Carlos III i tindrà continuïtat en més recerca a Osona realitzant una nova tanda de proves al 22% de persones amb mala funció pulmonar, a més a més de derivar-los a l’Hospital Clínic de Barcelona per a TAC i ampliar la mostra.
“L’objectiu és acotar les causes. Veure quines variables concretes tenen tocades els joves i arribar a refutar aquest possible impacte de la contaminació atmosfèrica o de llocs de treball de risc”, explica Vila.
De les fases ja completades sí que es desprèn que presenten menor funció pulmonar sobretot homes amb baix nivell educatiu, malalties cròniques (diabetis, hipertensió…) i feines en sectors com l’agroindústria, la construcció o l’emmagatzematge.
El tabac és un altre factor determinant, però “almenys un 20% dels afectats no han fumat mai, la qual cosa ens indica que hem d’explorar altres causes”.
La voluntat passa pel punt de partida de l’article: prevenir en comptes de curar. Vila, també professor a la UVic-UCC, ho exemplifica en el cas d’infants que neixen prematurs, però que amb tractament i esport incrementen la funció pulmonar fins a haver-la normalitzat en arribar a l’adolescència.
L’especialista en pneumologia Àlvar Agustí, metge al Clínic i també coordinador del projecte, reforça el valor d’una filosofia més preventiva que reactiva: “En aquest país hi ha una llei que marca que si et compres un cotxe, al cap de tres anys has de passar la ITV. Tenim revisions dels vehicles, però no prou dels humans al llarg de la vida. Entendre bé què ens passa a la infància, l’adolescència i l’edat jove evita problemes en l’envelliment”.
