Un record per al genocidi armeni

Cada 24 d’abril, Mariam Chichoyan encén una espelma a la catedral de Sant Pere de Vic per la memòria de les víctimes del genocidi armeni. Fa referència a l’aniquilació dels cristians d’ètnia armènia que vivien a l’imperi otomà i que va començar la primavera del 1915 i va allargar-se fins a principis dels anys 20. Es calcula que van morir-hi més d’1,5 milions d’armenis. “Van matar molts infants, dones, homes... volien exterminar-nos.” Tot i que ella no ho va viure en primera persona, ho sent en pròpia pell: “És una cosa que no podem oblidar ni oblidarem mai”. El poble armeni anomena aquests esdeveniments Medz Yeghern (el gran crim) o Aghet (catàstrofe). Precisament, Chichoyan commemora aquest dia des que era ben petita. “A Armènia anava amb la família o amb l’escola a posar espelmes i flors”, explica, destacant que “cada poble o ciutat del país té un lloc per a la memòria del genocidi”. Un dels llocs per excel·lència, on s’hi dipositen flors i espelmes, és el Tsitsernakapert, un memorial dedicat a les víctimes que es va construir el 1967 i s’alça sobre un dels turons de la capital armènia Erevan. El memorial també compta amb el Museu del Genocidi Armeni, on, per exemple, hi ha imatges de les persones que van perdre la vida. “No es pot veure sense plorar”, lamenta. Cada 24 d’abril, doncs, tothom troba temps per commemorar el genocidi. “El país s’atura per recordar les víctimes”, destaca. Ella, també. Des que fa arribar a Vic, ara fa 13 anys, que ha exportat aquesta tradició i en aquesta data tan important va fins a la catedral de Sant Pere. “Com tots els armenis, soc molt creient i mantinc les tradicions”, exposa. En aquest sentit, destaca que Armènia és considerat el primer país cristià, ja que l’any 301 va adoptar el cristianisme com a religió oficial. Segons el Gènesi, l’arca de Noè va quedar varada a Ararat, una muntanya molt coneguda al país situada a la frontera amb Turquia. Aquesta filòloga russa treballa i viu a Vic, on van néixer les seves dues filles. Actualment, està estudiant el C1 de català. “Respecto i m’interessa molt la cultura i la història catalanes. M’agrada viure aquí i vull integrar-m’hi, però també m’agradaria que coneguéssiu la meva cultura”, apunta. Un bon testimoni d’això, tal com destaca, és el llibre Quadern d’aram, de Maria Àngels Anglada, que parla del genocidi armeni. Una trentena de països ho han reconegut oficialment i tot just fa dos anys ho va fer el president dels EUA, Joe Biden, cosa que va tensar la relació amb Turquia. Aquest país, l’antic imperi otomà, es nega a fer-ho. Chichoyan acaba la conversa compartint una frase anònima: “Volien enterrar-nos i no sabien que érem llavors”.

Un record per al genocidi armeni

Un punt molt treballat

L’Atlètic de Madrid s’imposa al TAR

Dos rescats en menys de dues hores a Queralbs

Perden el liderat

LA PREGUNTA

La presència de policies de paisà als instituts pot ser d’utilitat?

“Vaig venir per treballar d’infermera. Només vull estar tranquil·la i viure en pau”

Indignada perquè tot i aparcar bé l’acaben multant al Sucre de Vic

Leche Pascual tancarà la planta de Gurb el 31 de juliol després d'haver-la venut a Casa Tarradellas

Una desena de xefs amb estrelles Michelin homenatgen Santi Santamaria creant un menú a partir dels seus plats

Els claustres de tres dels quatre instituts de Vic on es farà la prova pilot per incorporar-hi mossos rebutgen la mesura

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Detenen a Vic dos membres d'un grup criminal que suplantava identitats per adquirir la nacionalitat

Denuncien un home per contaminar amb purins un torrent de Sant Pere de Torelló

Vic haurà de tornar a convocar la plaça de gerent perquè els candidats suspenen la prova

Detingut el conserge d’una escola de Torelló per abusos sexuals a un menor d’edat