Vestir iguals per marcar la diferència?

El debat sobre la vestimenta a l’escola i, sobretot, a l’institut és recurrent. S’han de poder portar gorres, caputxes, tops o samarretes de futbol a dins l’aula? Les modes van canviant, però aquesta discussió acostuma a tornar. Ara està sobre la taula amb la decisió presa al col·legi El Roser, de Sant Julià de Vilatorta, que l’implementarà de cara al curs vinent. Actualment, a Osona, el Ripollès i el Lluçanès no hi ha cap centre en què l’alumnat vagi uniformat. Hi havia hagut el col·legi Pive de Tona, que va tancar el 2020, i els més propers –i privats– són el SEK Catalunya, de la Garriga, o el Saint George’s School, a Girona.Tal com contextualitza a EL 9 NOU Jordi Collet, catedràtic de Sociologia de l’Educació i professor de la UVic-UCC, l’uniforme va néixer amb la creació de l’escola moderna de masses durant el segle XIX arreu d’Europa. Va començar, doncs, amb “una lògica clarament d’homogeneïtzació”: que tots els alumnes siguin iguals, aprenguin el mateix, al mateix moment i de la mateixa manera. En aquest marc, doncs, l’uniforme hi encaixa. Collet exemplifica aquest moment amb una frase que va fer servir Jules Ferry, qui va ser ministre francès d’Instrucció Pública, a finals del segle XIX: “Si avui és dimarts, a totes les escoles de França s’estan fent matemàtiques.” La frase il·lustra, doncs, aquesta lògica d’un model d’uniformitat de l’ensenyament i d’igualtat d’accés.Aquest pensament, com descriu el catedràtic, l’han mantingut molts països d’Europa, com Anglaterra, on “tant a les escoles públiques com a les privades van en uniforme”. Un altre exemple són els centres educatius de la gran majoria de països llatinoamericans. En el cas de l’Estat espanyol, s’associa l’uniforme al franquisme i, per això, genera “reticències” i rebuig. “Quan es va arribar a la democràcia, les escoles, sobretot les més alternatives, de seguida van voler trencar amb tot això: l’uniforme i una escola de càstig, homogeneïtzadora i disciplinadora.” “A casa nostra, no portar-ne s’associa a la llibertat i a la democràcia”, reitera. DEPÈN DE L’ÚS I DE L’OBJECTIUMés enllà del tret cultural de cada país o territori, l’uniforme no està deslligat de la classe social. D’una banda, tal com exposa Collet, es pot fer servir “com una marca de distinció, de prestigi i d’elit”. És a dir, des de diferenciar-se de la resta pel sol fet de portar-ne i/o també per vestir-ne un de “molt car, sofisticat i exclusiu que els altres no poden”.Tot i això, l’uniforme també pot capgirar això. Tal com exposa el professor, fa uns anys a l’Hospitalet de Llobregat es va posar sobre la taula aquest debat, però en el sentit d’uniformitzar els alumnes per evitar les diferències, “per tal que les desigualtats en relació amb les peces de roba es veiés menys”. D’aquesta manera es pretenia, doncs, “desactivar que infants i joves vinguessin amb marques de roba”. En aquest exemple hi encaixa a la perfecció el que fan la majoria d’escoles públiques a la classe d’educació física, en què es marca un codi de vestimenta i tots porten el mateix xandall “a un preu mitjà”.Per tant, l’uniforme “es pot fer servir per generar una distància, una distinció i una marca de prestigi o plantejar com el fet de generar una dinàmica i un sentiment de grup i de reducció de desigualtat”. “Té més a veure amb l’ús i l’objectiu” d’aquest tipus de vestimenta que vol donar el centre educatiu en qüestió. DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ AL GÈNEREUn dels arguments contraris a vestir uniforme és que limita la llibertat d’expressió de l’alumnat. Collet reitera que “la institució és qui marca, els marges de llibertat en relació amb l’expressió”. A Anglaterra, tal com exemplifica, hi ha escoles “absolutament estrictes amb l’alçada de la faldilla, com es porta l’americana o el nus de la corbata, i d’altres que no”.Així mateix passa amb els estereotips de gènere: “Es reforcen si així es marquen.” En centres anglesos, hi ha escoles de noies que només poden anar amb faldilla –i òbviament reproduint els estereotips de gènere– i d’altres que permeten fer el que vulgui l’alumnat. Hi ha, de fet, institucions que “han fet una obertura en relació amb el dress code des del punt de vista transgènere sense abandonar l’uniforme” i, per tant, un noi que s’identifiqui com a noia pot anar amb faldilla. Però també hi ha centres que no ho permeten. Un cop més, doncs, depèn del marc institucional i l’ús que li vol donar.En el context actual català, Collet atribueix la implementació d’un uniforme per part d’escoles –privades i concertades– a la “recerca del prestigi, l’exclusivitat i la distinció”: “S’inclou l’uniforme una mica a rèplica a l’imaginari que tenim de Harry Potter, de les escoles privades angleses.”

Vestir iguals per marcar la diferència?

Últim mes per demanar els ajuts per a alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Els estudiants excel·lents del 2026

Aquestes són les carreres amb la nota de tall més alta a Catalunya

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Hem tornat a néixer”

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Entre boscos i sense presses

Desallotgen un edifici històric de Manlleu per infrahabitatge

“No hi ha dubte que havia de ser aquest dia; és una gran efemèride”