Vic s’estrenarà aquesta primavera en recollida de residus porta a porta a Sentfores-la Guixa i els barris de Sant Llàtzer i les Quatre Estacions. A la tardor s’hi sumaran la Serra-de-senferm i la plaça d’Osona, però el model no s’estendrà després al conjunt de la ciutat.
El motiu és que l’equip de govern que integren Junts i Ara Pacte Local ha decidit canviar l’estratègia i apostar finalment per contenidors intel·ligents.
Un viratge respecte a les declaracions d’intencions de mandats passats que respon, segons l’alcalde, a com de ràpid avança la tecnologia pel que fa a la gestió dels residus i la complexitat de casar el porta a porta amb zones urbanes on predominen els blocs de pisos.
Citant l’exemple de Manlleu, Albert Castells (Junts) apuntava aquest dijous, en la presentació del Pla d’Actuació Municipal (PAM) d’ara al 2027, que a molts carrers s’hi acaba col·locant bústies comunitàries on els veïns llencen la fracció orgànica, una solució que no dista tant de tenir-hi contenidors.
També va argumentar que no a tot arreu s’arriba a recollir el vidre amb porta a porta, és a dir que tampoc s’acaba fent net de les tradicionals campanes de color verd a la via pública.
Tot i no fer-hi referència explícita –o passar-hi de puntetes aquest dijous– també ha pesat en la decisió de l’equip de govern que, si bé aquest sistema eleva els índexs de recuperació de residus orgànics, les dades queden per sota en multiproducte i rebuig, a banda que augmenta la petjada de carboni atribuïble als camions de recollida, o que Vic és una ciutat d’alt voltatge en comerç i restauració, activitats difícils de quadrar amb dies i horaris estrictes a l’hora de treure les deixalles.
Castells negava a preguntes dels periodistes, en canvi, que l’aposta pels contenidors intel·ligents respongui a una qüestió econòmica i destacava, com Xavier Farrés (Ara Vic-Pacte Local), que es tracta d’un sistema igualment útil que el porta a porta a l’hora d’avançar cap al pagament per generació. Una condició amb què Europa serà cada vegada més exigent: “Els ciutadans que millor reciclin i compleixin les seves obligacions seran bonificats. Estem compromesos amb l’objectiu mediambiental d’arribar a una taxa justa segons la responsabilitat i el grau d’implicació”.
Castells hi afegia que tant els contenidors intel·ligents al carrer com el porta a porta “són cars”, però a posteriori deriven en “estalvi econòmic pel que fa al tractament dels residus”, des de fases com la de triatge fins al cànon (també en augment) que es paga per entrar tones de deixalles als abocadors.
Definida i feta pública la seva aposta, Junts i Ara Vic – Pacte Local hauran d’aconseguir el concurs de com a mínim un altre dels partits polítics amb representació a l’Ajuntament. “Ho debatrem aquest any, de cara a implantar el canvi el 2025”, va dir Farrés dijous.
Això vol dir que els grups s’hauran de manifestar en un o altre sentit després que la carpeta dels residus no fos de les candents a Vic durant la campanya electoral de la primavera passada. La intuïció convida a pensar que podria repetir-se el mateix esquema que amb l’aprovació del pressupost i que l’equip de govern comptés amb el suport del PSC, ja que els municipis pilotats per socialistes són els que tradicionalment han apostat més per contenidors tancats.
A Osona mateix hi ha el cas de Centelles, ja en actiu, o les Masies de Voltregà, que passarà a operar amb aquest sistema a l’abril. També Torelló, on el consistori el comanda ERC, ha optat per aquest model i no el porta a porta que sí que duu a terme la veïna ciutat de Manlleu des del novembre de 2022.
“Tenim molt dubtes de quin és el millor, com tots els alcaldes i equips de govern,” admetia Castells aquest dijous, “d’entrada estem convençuts que el porta a porta anirà molt bé als barris previstos, perquè ja s’aplica a pobles de la comarca de característiques similars i cap ha tornat enrere”.
Respecte als contenidors intel·ligents per al centre de la ciutat, “és la proposta amb què hem posat d’acord els dos grups de govern després de mesos de treball i d’analitzar experiències com la de Manlleu, la Garriga, Centelles o Torelló”. Farrés havia dit en una primera intervenció que també “genera menys incomoditat als veïns”.
{{ comment.text }}