Discretament, i després d’anteriors acostaments fallits, les converses van començar a principis de 2012. Vic i Manresa, cada ciutat amb el seu propi projecte universitari, es disposaven a encarar un futur compartit.
Des de Vic, la Fundació Universitària Balmes, titular d’una universitat reconeguda des de l’any 1997, i des de Manresa, la Fundació Universitària del Bages, que tenia estudis adscrits a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els unia el municipalisme: cada institució era presidida pels respectius alcaldes, Josep Maria Vila d’Abadal i Valentí Junyent en aquella època. “Les dues ciutats ho volien treballar però s’havia de veure si hi havia acompanyament institucional”, explica Antoni Llobet, actual director general de la FUBages i en aquell moment regidor d’Ensenyament i Universitats de Manresa. El van trobar en la conselleria d’Economia i Coneixement, de la qual penjaven les universitats, que tenia com a titular Andreu Mas Colell.
L’abril de 2013 l’acostament estava prou madur per fer un primer acte públic a Barcelona, amb els alcaldes i el director general d’Universitats Antoni Castellà escenificant una voluntat: “Hi havia acord per arribar a un acord”, diu Llobet. I començaven les negociacions al detall dels respectius equips tècnics i jurídics. “Va ser important que l’acord es busqués per convicció més que per necessitat.” Vic, una universitat potser massa petita, guanyaria massa crítica. Manresa tindria un reconeixement universitari, i més pes que dins d’un gegant com la UAB. L’acord final per crear la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) se signava al Parlament el dia 30 de gener de 2014, amb els mateixos protagonistes que el del Palau Robert.
Al cap de deu anys, el temps ha donat la raó als partidaris de l’acord federatiu, i el desè aniversari es pot celebrar exhibint un win-win de dues ciutats que es miraven sempre de reüll, quan no s’ignoraven. “Un projecte que era bo per al país i que al final ha funcionat”, diu Jordi Baiget, director general de la FUBalmes. La creació de les universitats territorials de Catalunya (Girona, Lleida i Tarragona-Reus) havia deixat el buit de la Catalunya Central que la UVic-UCC omplia. La suma que multiplica, expressió que utilitzava sovint l’excaldessa de Vic Anna Erra, s’ha fet realitat. Més de 10.000 estudiants que permeten comparar-se amb les altres universitats territorials, un salt extraordinari en la recerca que multiplica per deu els fons que s’obtenien fa deu anys, i els projectes compartits. La celebració del desè aniversari coincideix gairebé en el temps amb el moment en què els primers estudiants de Medicina sorgits de la UVic-UCC han fet els exàmens MIR. Medicina va ser el gran projecte compartit, que ara creix amb titulacions també a mitges entre Vic i Manresa com Odontologia. Baiget destaca “l’aportació al territori” traduïda en el fet que un de cada dos estudiants de la UVic-UCC és de la Catalunya Central. “Els deu anys són com un punt i a part, una aturada en el camí.” Per mirar enrere, però sobretot endavant.
