“Vic i Manresa s’han de posar d’acord per a un conveni programa per als dos campus”

Als discos a vegades hi posaven un bonus track, un tema addicional que era com un regal afegit. En la seva vida política n’està vivint un amb aquesta nova etapa?El bonus track és evident. Va ser una sorpresa després d’un parèntesi de més de deu anys, des que vaig deixar de ser conseller de Política Territorial el 2010. Jo ja estava jubilat i em van oferir ser conseller en un terreny que havia estat el meu tota la vida, el de l’activitat acadèmica. Va ser com un regal. Soc feliç perquè trepitjo un terreny que conec. Davant qualsevol altra opció hauria dit que no, però aquí vaig dir que sí gairebé a cegues. Per davant li queda un any com a conseller. S’esgotarà la legislatura?El president diu sempre que sí i que convocarà les eleccions quan toca, dins del primer trimestre de l’any 2025. I jo no he pas de dubtar-ne: si tot va com va fins ara, s’esgotarà la legislatura. Com a conseller d’Universitats, aquest any ha pogut dir que els estudiants es matriculaven a un preu més assequible. Es pot avançar més en aquest camí o s’ha arribat al límit? Les universitats es queixen que no tenen uns pressupostos gaire galdosos.Les universitats tenen raó de queixar-se, però aquest any en tenen menys que l’any passat i que l’anterior, perquè se n’han millorat molt els pressupostos i espero que ho segueixin fent aquest 2024. Però crec que aquesta insuficiència pressupostària no determina necessàriament una situació negativa per a les universitats: s’han espavilat, són capaces de fer moltes coses i adaptar-se bé als temps que corren. També tenen sobre la taula donar estabilitat als professors associats, una figura que els últims anys ha anat creixent, segurament fora del seu objectiu inicial.Som conscients d’aquest problema i hem decidit abordar-lo, per això hem fet un pla de xoc de 60 milions d’euros repartits en tres anys que ens ha de permetre reduir sensiblement el nombre d’associats i que els que tenen més de cinc anys de trajectòria a la universitat s’incorporin com a professors-lectors i s’estabilitzin a plena dedicació. Són 10.000 professors associats, però equivalen a uns 1.500 per les hores que fan. Amb el pla de xoc proveirem 800 places. Reduirem la problemàtica a la meitat. Aquests dies es parla molt de rànquings en el món educatiu. El dèficit que reflecteix l’informe PISA es pot acabar traslladant a l’àmbit universitari?Des del punt de vista de la universitat volem que hi arribin com més preparats millor. Ara bé, els alumnes que hi arriben avui saben moltes més coses de les que sabíem nosaltres, però saben coses diferents. Hem d’ajustar els continguts perquè això no es tradueixi en informes negatius. Des del meu departament volem assegurar que les facultats d’Educació i els màsters de professorat formen els nous docents per fer la feina que s’espera d’ells. Si detectéssim que hi ha un divorci entre allò que s’ensenya a les facultats i allò que se n’espera, tindríem un problema del qual també seríem responsables. Anem cap a uns anys en què la davallada demogràfica arribarà també a les universitats. Això pot portar a retocar el mapa universitari català?Jo crec que no. En sentit catastrofista, alguns diuen que va tot cap aquí i que en deu anys en tindrem prou amb dues universitats, però aleshores jo em pregunto si algú és capaç d’imaginar-se Vic, Manresa, Girona, Lleida, Tarragona... sense la part que els toca del mapa universitari de Catalunya? Ningú no estaria en disposició de suprimir-les. Per tant, això no passarà. Com que hi haurà davallada d’alumnes matriculats de la franja d’edat de 18 a 23 anys, augmentarà la matrícula de la gent que vol estudiar al llarg de la vida, més estudiants sèniors, formació professional de grau superior convertida en ensenyament universitari i formació dual. El seu departament és de Recerca i Universitats, la recerca està en primer terme. Catalunya és puntera en investigació?La recerca que fem va molt bé, per damunt de la mitjana europea en alguns casos. La captació de recursos competitius del Consell Europeu de Recerca pels investigadors catalans és superior a la meitat de tot el que capta Espanya. On no estem tan bé és en la transferència de la recerca bàsica cap a la recerca aplicada: innovació i transferència. Necessitem més spin-offs, més start-ups i més valentia del món de la recerca per fer el salt cap a l’emprenedoria i invertir en invents i patents. El seu departament ha signat un nou conveni programa de 13 milions d’euros amb la Fundació Universitària Balmes de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, que té un model de governança singular en el mapa universitari del país. L’acord reconeix aquesta singularitat?L’acord reconeix que aquest caràcter híbrid, privat amb patrons que són ajuntaments –i per tant públic en alguns aspectes–, és desitjat. Hi ha qui diu que hauria de ser pública al 100% i en canvi qui diu que així ja va bé perquè se la senten molt seva. A Manresa, quan veuen el contracte programa diuen “i nosaltres què?”. Hem de començar a treballar-hi i els patronats de les dues fundacions s’han de posar d’acord perquè progressivament hi hagi un contracte programa que alimenti els dos campus, que ajusti el mapa en funció dels graus que es fan a un lloc o un altre. Per tant, vol dir que el proper conveni programa, que de fet serà d’aquí a tres anys, ha de pensar ja en la globalitat, o sigui, que ha de ser el conveni de tota la UVic-UCC?Sí, si som capaços d’acordar entre les parts quina part de la quantitat que creixi destinem a Manresa per no pas de cop i volta arribar al 50% un i l’altre, sinó per anar-hi arribant. Hem de fer que Manresa vagi creixent sense que Vic retrocedeixi. Si augmentés l’aportació pública de la Generalitat a la UVic-UCC en el seu conjunt, se’ls proposaria un altre model de governança?Hi ha una frontera que és la que ens marca el sector públic de la Generalitat, que es defineix per uns paràmetres patrimonials i de quantitat de diners aportats pel sector públic. Això canviaria, efectivament, les condicions, però em sembla que, justament per això, les ambicions de Vic i de Manresa són ajustades a no alterar l’equilibri fundacional. Aquest 2024 es compliran deu anys de l’acord de federació entre Vic i Manresa. Ha estat bo per al país?Jo estic convençut que sí, i em remeto a una afirmació que he fet diverses vegades: ningú no se sabria imaginar ni Vic ni Manresa sense els seus establiments universitaris a dia d’avui.

“Vic i Manresa s’han de posar d’acord per a un conveni programa per als dos campus”

“Aquest 2026 és un any de tocar una mica de peus a terra a Prats”

“Hem començat un projecte per fer un aparcament i que la gent no passi pel mig de cases o finques”

“No s’arriba als 50.000 habitants d’avui per demà. Al govern de Vic falta visió de futur”

“Com a govern defensarem, sigui quin sigui, el resultat de les votacions sobre el trànsit”

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Aquell local d'adolescents

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Detenen un fugitiu a Manlleu buscat al Marroc per tràfic de persones

Commoció i dol a Manlleu

Requisen més de 2.100 peces de roba falsificada al mercat de Vic

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu