Científics, empresaris, personatges vinculats al món de les arts, activistes socials o polítics. Són alguns de les desenes de perfils als quals s’ha dedicat un carrer a la ciutat de Vic. En una amplíssima majoria, però, comparteixen el fet de ser homes. De fet, tal com es pot comprovar fent una ullada a l’obra Nomenclàtor. Els noms dels carrers de Vic, escrit per Francesc de Rocafiguera i Garcia, a la capital d’Osona no s’arriba a la quinzena d’espais públics on es fa un reconeixement a dones per la seva tasca en la vida civil.
Aquest mes de maig, el ple de l’Ajuntament de Vic va aprovar per unanimitat dedicar un carrer a Neus Català, qui després de ser empresonada pels nazis i sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück i viure exiliada fins a la fi del franquisme va dedicar la seva vida a explicar els horrors del feixisme. Tal com va apuntar el regidor de Via Pública, Albert Castells (Junts), la proposta la va entrar a la comissió de nomenclàtor el grup de Capgirem, “i tots vam creure oportú acollir-nos a la iniciativa”. Des de la formació impulsora, Marc Camacho va remarcar la importància de la decisió per dos motius. El primer, perquè permet “avançar” en un nomenclàtor de la ciutat “hipermasculinitzat”. I el segon, per la importància de la persona a qui es dedica: “Que serveixi de petit homenatge permanent cap a Neus Català”.
El carrer escollit per portar el nom de l’activista antifeixista és la via de nova creació que s’ha creat en paral·lel al carrer Sant Isidre i l’avinguda Eix Onze de Setembre, a la zona de Can Garrofa.
Segons la publicació de Rocafiguera, el primer reconeixement a una dona per la seva activitat en el món civil a Vic en forma de carrer va ser el 13 de desembre de 1993, quan es va dedicar un vial a Miqueleta Riera, cofundadora de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes. Anteriorment havien sigut reconegudes la beata i fundadora de les Germanetes dels Pobres, Joana Jugan (1990), i Laura (1985), el personatge literari que protagonitza la novel·la de Miquel Llor Laura a la ciutat dels sants.
És a partir de l’any 2000 quan la ciutat augmenta la sensibilitat en la tasca de feminitzar el nomenclàtor, i la cultura hi ha tingut un paper destacat. En aquest segle s’han dedicat carrers a escriptores com Maria Àngels Anglada, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig o Maria Mercè Marçal.
{{ comment.text }}