Quan estudiava a l’institut, durant una classe d’anglès, la professora es va enfadar amb el ripollès Ángel Rodríguez i va dir-li Devil of Evil, ‘dimoni del mal’ si ho traduïm al català. Els amics van començar a cridar-lo amb aquest sobrenom, que amb el temps va escurçar-se a ‘Doe’, i que també utilitza la seva família.
Actualment, Doe és l’àlies amb què se’l coneix en el món dels dards. Rodríguez va començar a jugar-hi quan tenia uns 14 anys i, ara que en té 34, ha aconseguit un èxit majúscul després de classificar-se entre els vuit primers del món a les proves de la QSChool (circuit de la PDC), que es van disputar a Alemanya del 8 al 14 de gener. “És la Champions dels dards”, explica.
‘Doe’ no ho va tenir gens fàcil, perquè a la QSChool hi participen els 128 millor jugadors de dards del món. En la primera fase, de tres dies, Rodríguez havia de sumar set punts per poder classificar-se per la fase final, que donava dret a jugar quatre dies més. En la primera jornada va passar dues rondes, però va perdre a la tercera per 5 a 2.
El segon dia va caure per 5 a 4. “El braç em feia un mal impressionant i no em responia. Estava a punt de perdre un somni”, recorda. Però el tercer dia, Doe va treure el millor que tenia i va entrar entre els vuit millors, l’única manera que li quedava per passar a la fase final.
Aquí ja no va tenir tanta sort, perquè el primer dia va perdre per 6 a 1 contra l’holandès Damian Mol, “que va ser el jugador amb més mitjana del campionat”. El segon dia va caure per un ajustat 6 a 5, mentre que el tercer estava guanyant, però un infortuni el va descentrar i va acabar perdent.
“Els dards són 100% de cap en la majoria de partides i no ho vaig saber gestionar”, apunta. En aquest campionat, es començava jugant amb 501 punts i havies d’arribar a zero, però la darrera tirada havia de ser doble.
En la primera fase calia guanyar cinc rondes en cada eliminatòria i, en la fase final, sis. Rodríguez, que juga amb el Club Dards d’Olot des de fa un parell d’anys, té un palmarès envejable: set vegades campió d’Espanya, cinc d’Europa, dues vegades del Campionat Internacional i tres podis al Campionat del Món (dos segons i un tercer), a més de diversos campionats de Catalunya.
Des del novembre s’hi dedica de manera professional, però “he de guanyar tornejos per cobrar”. Abans, també havia estat cinc anys sense treballar, però amb el naixement de la seva filla (que també és campiona de Catalunya amb només 5 anys), va haver de tornar-hi per tenir un sou fix. ‘Doe’ té un munt de patrocinadors i, fins i tot, una marca de dards que duu el seu nom.
Cada dia intenta entrenar entre 7 o 8 hores amb una diana de ferro que té a casa o als bars on juga. “Els dards no és un esport de bar amb la cervesa. Està professionalitzat”, afegeix.
El seu objectiu és fer extraescolars de dards pels nens al Ripollès i activar un club de dards a Campdevànol, el poble on resideix actualment.
{{ comment.text }}