“Em sorprendria que el meu relleu no vingués de dins l’empresa”

Yago Torrent (Barcelona, 1957) fa 11 anys que és el director general de Some, empresa participada per les famílies Palau i Mena i la Fundació Eduard Soler, que aquest any celebra el 50è aniversari. Doctor en Enginyeria Industrial, Torrent acumulava experiència en la gestió de les plantes europees de dues multinacionals nord-americanes. Some va recórrer a ell en un moment complicat. Acabava d’invertir en una nova planta a Polònia per satisfer la demanda del sector automobilístic, havia esclatat la crisi de 2008 i el novembre de 2009 havia mort Ramon Mena, conseller delegat i cofundador de la companyia. Al llarg d’aquests anys, s’ha aprofitat l’expertesa de l’automoció per obrir mercat en altres sectors. A Some fan transformació de xapa metàl·lica. La diversificació entre el sector automobilístic i l’industrial els dona certa estabilitat? Aquesta empresa va néixer per la part industrial com una spin-off de Soler & Palau, i va créixer amb empreses com HP o Grundig. A partir d’un moment entren en l’automòbil, i a partir d’aquí els volums que remenen són una altra dimensió. Ara, més o menys, devem estar amb 75-25. Hi ha moments cíclics en què l’automòbil, pel que sigui, punxa, i altres sectors poden aguantar, o a l’inrevés. Per exemple, el 2008 ens van demanar que poséssim una empresa a l’Europa de l’Est, a Polònia, perquè els nostres clients del sector de l’automoció (els TIER 1, que són els que acaben subministrant al fabricant) havien anat cap a l’est i si no érem capaços de subministrar-los peces des d’allà no els interessàvem. Pensa que el cost de mà d’obra d’aquí és tres vegades més que el de Polònia. Per tant, és difícil competir des d’aquí. Què hem fet? Intentar especialitzar-nos molt en peces molt complicades, amb més valor afegit. A més, estem treballant en un pla, que vam començar des de fa tres anys, per potenciar novament el tema industrial. La podem donar per perduda aquí la indústria automobilística, per tant? Aquí ara queden empreses que subministren directament al fabricant. Si la fàbrica està aquí els interessa tenir un proveïdor local, sobretot, que quan entregues directament a l’automòbil estàs entregant peces de carrosseria i són voluminoses, això viatja molt malament. Però els que entreguem peces petites, nosaltres som a l’àmbit de la seguretat, fabricant peces per a cinturons i airbags, els nostres clients ja són tots pràcticament als països de l’Est. A l’automoció hi entren als anys 80 per fer sivelles per a cinturons de seguretat. Ara ja no fem sivelles. Fem les peces on s’enrotlla el cinturó. És una peça supercomplexa, que té soldadura, rebronats, segones operacions… Amb una premsa que dona cops de 400 o 500 tones a un tros de metall per anar donant forma a la peça, tenim exigències del nivell de centèsimes de mil·límetre. I a més, al ser components de seguretat estan sotmesos a proves de tracció, d’impacte o el que sigui. Hi ha una de les peces, per exemple, que la sotmeten a proves d’impacte a 40 o 50 graus sota zero de temperatura. "A l'automoció tenim exigències del nivell de centèsimes de mil·límtre"Yago Torrent, director general de Some Ser a Osona, Sant Quirze, lluny dels centres de producció, és un problema? Més enllà de Polònia, el 95% de la producció pel sector automobilístic, o potser més i tot, l’estem exportant fora d’Espanya. Les nostres peces han d’anar o a l’aeroport o al port. El camió l’has de carregar igualment, siguis on siguis, i no vindrà d’una horeta més de viatge. Nosaltres enviem a 27 països arreu del món, estem en els cinc continents, tenim clients fins i tot a Austràlia. Més enllà de l’automoció, en el sector industrial, amb qui treballen? Nosaltres podem fer qualsevol peça o element amb xapa d’acer. Estem treballant per exemple en empreses com, òbviament, Soler & Palau, perquè històricament ha sigut el client de l’empresa; Hitachi (ara Johnson Controls), per tot el que són aires condicionats i serveis de climatització; Wallbox, que fabrica els carregadors per a cotxes; Mediclinics, que fan eixugamans; amb Girbau, aquí a la comarca; Grífols, que fan aparells de diagnosi, que és molt sofisticat per a la sanitat… Són projectes que sempre acaben necessitant una estructura metàl·lica. I també demanen aquest tipus de peça molt específica i complexa? Relativament, sí, però aquí ja no anem tant per les centèsimes que estàvem parlant per l’automòbil, aquí parlem d’exigències dimensionals i estètiques perquè són peces que es veuen. Hem adquirit uns coneixements de molts anys d’experiència en l’automòbil on el nivell d’exigència és brutal. Al final, qualsevol empresa ha de tenir la seva proposta de valor al mercat. Nosaltres som els que farem les coses amb el nivell d’exigència, per tant de qualitat i de servei, que et dona l’automòbil. Al principi perds temps amb planells, especificacions, anàlisis d’efectivitat o plans de control. Perds un temps al principi, però després ho guanyes deu vegades, perquè un cop ens hem posat d’acord amb el client allò va a missa. Acompanyem el client en el llarg camí i en aquest tipus de clients industrials, també quadra. Això farà que el 75-25 variï a curt-mitjà termini? Estic convençut que sí. El meu objectiu seria com a mínim arribar als 50-50. L’horitzó de temps al final el marcaran els clients, però jo veig que en tres anys hem més que duplicat el nivell de venda i hi ha empreses importants que ens estan escoltant i estem començant a fer mostres. Crec que sí, que podrem arribar al 50-50. "Entre el que ens demanen i el que acaben comprant pot havar-hi una variació del 20%"Yago Torrent, director general de Some Ara diríem que hi ha certa pau, però venim d’uns anys que el sector metal·lúrgic ha patit per la falta de matèries primeres. Com han passat aquestes tensions i en quina situació estan? Sí, tot va començar arran de la covid, que ja va ser molt complicat. Després es van produir problemes de capacitat a nivell dels fabricants d’acer, que encara cuegen. Per nosaltres hi havia dos problemes. Primer, el que nosaltres patíem també ho patien els nostres clients. Què vol dir? Que els nostres clients no sabíem què ens demanarien. L’automoció també va patir la crisi dels semiconductors i en funció del que tenien ens demanaven. I potser fèiem una previsió per 100 i a l’hora de la veritat en demanaven 60 i ens quedava sobreestoc. Hem viscut una bogeria amb la demanda. Oscil·lava d’una forma imprevisible, com mai ho havia vist. Fins llavors treballàvem amb plans d’entregues per a 12 mesos. I segon, no sabies si tindries acer per fabricar. Com ho han abordat? Amb flexibilitat. Ens hem acostumat a aquesta manera de fer que les demandes del client poden ser molt erràtiques. O sigui, és molt normal que del que ens demanen a principi de mes al que ens acaben comprant hi hagi una variació del 20%. Respondre a això és una bogeria. Al final n’hem après. Sembla increïble, però al final l’ésser humà s’adapta a tot. La fórmula és l’ERTO? Bosses d’hores? Una mica tot. D’ERTO en vam fer durant la covid, fora d’això ja s’ha acabat. Després sí que hi ha una mica de bossa d’hores i contractacions temporals. També jugues una mica amb l’estoc, perquè entre fabricar de més o no ser capaç d’entregar, prefereixo la primera opció i, per tant, m’acabo sobredimensionant una mica i tenim alguna persona més del que necessitem. El nivell d’exigència dels clients els obliguen també a estar al dia en maquinària d’alt nivell, tecnologia o robòtica. També deu ser important l’expertesa. Costa trobar professionals? El personal que tenim aquí està molt fidelitzat. És una de les coses que m’agrada. He fet la meva carrera professional en grans multinacionals i veure el compromís de la gent amb l’empresa és molt difícil. Les grans empreses gasten molts milions a promoure valors per intentar aconseguir-ho. Aquí no. I la prova és que la gent rara vegada se’n va. Entren i fan la seva carrera professional aquí. Ara bé, el creixement dels últims anys ha sigut molt gran i per tant hem hagut de contractar gent. Costa, és veritat, però es veu compensat. Hem contractat enginyers molt bons, nascuts a la comarca i que han estudiat a la UVic o a Barcelona. I el que són tècnics de nivell mitjà, que potser és més complicat de trobar, la relació que tenim amb la Fundació Eduard Soler és fonamental. "Hem pogut contractar enginyers molt bons, nascuts a la comarca"Yago Torrent, director general de Some Vostè s’acosta a l’edat de jubilació. S’ha plantejat un relleu ja a la direcció general? Sí, fa temps estem preparant una sèrie de persones, de diferents perfils, perquè arribat el moment els accionistes puguin triar qui em rellevi. Aquesta empresa està preparada pel relleu, però la meva voluntat és que fins on pugui ajudar, ajudaré, i més enllà d’això, també. Em sorprendria molt que el meu relleu no vingués de dins.

“Em sorprendria que el meu relleu no vingués de dins l’empresa”

Alex Saiz: “Amb l’euro digital s’obre un ventall molt ampli de funcionalitats”

Un singular maridatge de whiskys del món i literatura a la Foster & Wallace de Vic

Rescat en helicòpter dels bombers per una caiguda al terme de Camprodon

Els rurals intercepten dos furtius amb gairebé un quilo de tòfones

LA PREGUNTA

En el seu dia a dia utilitza alguna eina d’intel·ligència artificial?

Mor un conductor després de xocar contra un camió aparcat a la carretera de Vic a Manlleu

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

"Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer"

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Les mil cares d’una mort sobtada

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Sílvia Orriols perd la moció de confiança a Ripoll i ara l'oposició té 30 dies per conformar una alternativa

Dues conductores ferides en un accident entre una furgoneta i un cotxe a la C-37

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic