L’Ajuntament de Vic i la Fundació Hospital de la Santa Creu van retre, divendres, un homenatge al doctor Àngel Rierola (1906-1982), cirurgià que, com va explicar Josep Arimany, primer tinent d’alcalde i regidor d’Universitats i Ciutat del Coneixement de Vic, “tot i les limitacions de mitjans pròpies del temps en què va exercir va fer una gran tasca”. Arimany, que va reivindicar la dedicació professional de Rierola a Vic i a Osona, va repassar la seva trajectòria amb fotografies i documents, des que es va col·legiar l’any 1932 fins que es va jubilar com a cap del servei de cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu l’any 1976, després de gairebé quatre dècades al càrrec.
A més d’Arimany, que va revelar que Alexandre Genís havia estat qui havia tingut la idea de fer l’homenatge i va informar que es farà un llibre del doctor Rierola, també van glossar la seva figura Josep M. Vilaseca, Antoni Bayés i Jordi Roca. L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i una intervenció de Marcel Corominas, en nom de la família, van cloure l’acte a la Sala de la Columna. Posteriorment, la comitiva es va traslladar a la Santa Creu, on es va inaugurar una placa en record seu.
L’acte, en conjunt, va servir per dibuixar la vàlua professional però també la qualitat humana de Rierola, nascut a la masia La Rierola de Manlleu. Per resseguir-ne la biografia, Josep M. Vilaseca, que va rescatar passatges de la seva tesi doctoral, va explicar que Rierola fins i tot havia arriscat la vida per salvar perseguits per la Guerra Civil. “Operava de la pròstata en dos temps capellans de Vic per poder-los tenir ingressats tres setmanes sondats a l’hospital i que no els matessin. Si haguessin descobert que feia això li hauria costat la vida”, va dir.
Metge cirurgià molt polivalent, des de la Santa Creu, on l’any 1939 va rellevar Joaquim Salarich com a cap de cirurgia, va saber prestar un servei sanitari ampli amb un equip compacte, especialment amb el doctor Josep Freixanet –s’incorporarà a la galeria de metges catalans– i els practicants Frederic Sena o Vicenç Roda. Tampoc va descuidar la formació i va exercir un mestratge sobre les següents generacions de metges. Un punt de coincidència de tothom qui el va conèixer és que “tenia els valors d’un bon metge”.
Així ho va acreditar Antoni Bayés, que va definir-lo com “un mentor meu” i va fer un viatge pel vessant familiar, professional i per les aficions de l’homenatjat. Sobre aquest últim aspecte va destacar el futbol, la caça, la pesca i els toros. De fet, Rierola va estar a punt de fitxar per l’Espanyol, però va prioritzar els estudis de Medicina, disciplina a la qual va dedicar la seva vida. Ho va testimoniar Jordi Roca, director gerent de l’Hospital de la Santa Creu, que va posar en valor l’“alt sentiment de pertinença” que implica el fet que estigués vinculat tota la vida a la Santa Creu, des que es va col·legiar l’any 1932 fins que es va jubilar el 1976. Passades les vicissituds de la Guerra Civil, entre 1939 i 1976 en va ser el cap de cirurgia. La Santa Creu, institució que també exercia un servei de beneficiència, va ser casa seva. L’alcaldessa, Anna Erra, va reivindicar la trajectòria i el compromís de Rierola.
{{ comment.text }}