Fins aquest dimarts no va sortir de casa per primer cop, tret dels passejos amb els seus dos fills en llocs amb poca gent quan l’estat d’alarma ho va permetre. Txell Martí, de Roda, és tutora de 6è a l’escola Vedruna de Manlleu i va anar a preparar els materials pel retorn dels alumnes a l’aula en dies puntuals. Els darrers mesos “hem estat bastant tancats a casa”, on per sort tenen un pati i una terrassa. Ella va anar per últim cop al supermercat al voltant del 20 de març i després van acordar que seria el seu marit qui sortiria “per evitar al màxim els contagis”.
A la família la pandèmia els ha tocat molt de prop i per això “tens respecte i molta por”. El seu sogre es va començar a trobar malament a finals de març, el van ingressar i va morir en pocs dies. “El dol ha estat molt dur” i fins la setmana passada “no vam poder veure la sogra i els germans” del seu home. Per això, han fet moltes videotrucades “per fer teràpia i parlar-ne molt entre els germans”. A més, la seva sogra també va estar ingressada per la malaltia. “No saps com et ve i, de cop, et canvia molt la vida”, lamenta Martí. Tot plegat, “et crea una por i una angoixa que hem d’anar traient” i en aquest sentit “gràcies als nens ho fas”. La rodenca apunta que potser “tenim aquesta angoixa per haver viscut una mort tan sobtada”.
La mestra explica que “em va fer cosa entrar a l’escola”, on de nou “et trobes tots els companys amb mascareta, que fa tres mesos que no veus, no els pots abraçar ni fer-los dos petons”. Després de tants dies “et sents segur a dins de casa” i a fora, “potser és pel que ens ha passat”, tot plegat “fa molt respecte i hem de vigilar molt, no és una broma”, assegura la rodenca.
