Terapeuta ocupacional: una professió en auge

L’augment de l’esperança de vida i el nombre creixent de persones majors de 65 anys fan que cada vegada sigui més necessari mantenir l’autonomia i la qualitat de vida de les persones grans. Això sumat a una major conscienciació sobre la importància de la salut integral, la neurorehabilitació i la integració de persones amb discapacitat o malalties cròniques han comportat que en els últims anys l’àmbit sanitari i el sociosanitari s’hagin anat dotant cada vegada més de terapeutes ocupacionals, professionals que utilitzen les activitats quotidianes –les ocupacions– com a mitjà terapèutic per millorar la qualitat de vida de les persones. “Què vols fer?” i “com ho vols fer?” són la base de la feina d’aquests terapeutes perquè defineixen la seva intervenció. “No els diem a les persones les activitats que han de fer, l’objectiu és acompanyar-los en el camí perquè puguin ser funcionals, però també que l’activitat que facin tingui un significat per a ells”, explica Olga Grané, terapeuta del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) del Consorci Hospitalari de Vic (CVH), dedicada a les Aules Integrals de Suport (AIS) a l’escolarització. Posa l’exemple que en adolescents “potser serà que es puguin relacionar amb iguals, mentre que en el cas d’una persona adulta que és pagesa potser serà poder remenar l’hort”. En funció de l’etapa vital i dels interessos de la persona i les afectacions que hi ha hagut a causa d’una malaltia o del dèficit que pateixen “treballem unes coses o unes altres”. Per Grané, una bona manera de resumir-ho és que “no volem que la gent visqui anys, volem que aquests anys tinguin vida”. Així, la teràpia ocupacional contribueix a una manera d’entendre les cures que va més enllà del tractament de la malaltia i de la recuperació funcional. És una atenció que respecta les decisions individuals i facilita que les persones continuïn participant, tant com sigui possible, en les activitats que donen sentit a la seva vida. “Des que ens llevem fins que ens n’anem a dormir fem moltes ocupacions, des de vestir-nos fins a dutxar-nos, anar al lavabo, preparar el menjar, fer una activitat extraescolar, anar al gimnàs o a la piscina. Qualsevol cosa és una ocupació i la teràpia pot actuar en el moment que hi hagi una dificultat per poder realitzar-ne alguna”, diu. Ho exemplifica amb una acció ben senzilla com la de fer-se un cafè. “El cervell i el cos de la persona estan utilitzant destreses motores –agafar la cafetera–, de processament –saber l’ordre dels passos– i sensorials –notar si crema–. Si falla una d’aquestes destreses, la teràpia ocupacional intervé.” Aina Anselmo a l'Hospital de Campdevànol A l’Hospital de Campdevànol aquesta tasca d’acompanyar pacients la porta a terme Aina Anselmo, que ressalta que el més important “no és centrar-se en la malaltia sinó que el nostre focus d’intervenció és sempre la persona i després al voltant hi ha la malaltia, la família...”. Això és el que diferencia, diu, la teràpia de la part sanitària, “centrada més a curar”. Anselmo celebra que al seu centre sanitari es vetlli “molt per la figura del terapeuta, no només des de l’equip directiu, sinó també per part de l’equip multidisciplinari, que em té molt en compte”. En la mateixa línia, Grané també destaca en positiu l’aposta del CHV per l’augment d’aquest tipus de professionals els últims anys i detalla, per exemple, que a Salut Mental fa quatre anys només n’hi havia una i ara ja són quatre. En total, entre el CHV i la Fundació Hospital de la Santa Creu sumen 15 professionals. Més enllà de Salut Mental, n’hi ha a les residències El Nadal i Aura, a l’Hospital Sant Jaume de Manlleu, a l’Hospital de la Santa Creu i fent valoracions del grau de dependència. També hi ha terapeutes ocupacionals a tots els centres d’atenció primària d'Osona, els quals donen suport en l’abordatge de la cronicitat, la fragilitat o les persones amb dificultats per fer activitats quotidianes. Segons el departament de Salut, el desplegament d’aquests professionals en els equips del territori s’ha fet en el marc de projectes de recerca i fons del Ministerio de Sanidad, amb l’objectiu d’abordar la salut dels pacients des d’una perspectiva global, tenint en compte no només els aspectes clínics, sinó també els factors socials, funcionals i relacionats amb l’entorn que poden influir en el seu benestar i autonomia. Sara Al Lababidi, Miguel Serrano i Olga Grané, reunits per EL 9 NOU “No existeix el no tenim res a fer ja” A finals del 2019 el vigatà Miguel Serrano va patir un fort ictus que li va comportar tres mesos d’hospitalització a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona per recuperar-se. En va sortir en plena pandèmia de covid-19 i amb dificultats per moure la part dreta del cos i també per parlar. Tant és així, que fins i tot va perdre el vocabulari en català, llengua que va aprendre quan va arribar als 20 anys procedent de Lleó. Per tot plegat, el van enviar a fer teràpia ocupacional a l’Hospital de la Santa Creu de Vic, on va estar més de tres anys atès per la terapeuta Sara Al-Lababidi. https://www.youtube.com/watch?v=0QbCEiSpyKo “Jo venia aquí i ella em va ensenyar a poder aixecar-me del llit i a vestir-me. Tenia molta paciència i em va anar molt bé. Estic molt feliç”, assegura. Junts també van passar llargues hores fent exercicis de pinça amb la mà per recuperar la mobilitat. Aquest va ser el primer pas per continuar després, per exemple, practicant activitats com el cuinar. “Al principi no podia fer res i ara em faig una truita jo sol”, celebra Serrano. La seva dona, Fidela Casado, afegeix que l’autonomia també “és molt important per a les famílies” i destaca que “ara és molt independent”. L’entrenament amb persones com en Miguel que busquen arribar al seu millor potencial funcional després d’un procés agut o una malaltia és el que fa més Al-Lababidi, però també treballa habilitats cognitives com la memòria, l’organització o el llenguatge. “Per a nosaltres no existeix el no tenim res a fer ja. Sempre busquem la manera que una persona pugui desenvolupar al màxim el seu rol perquè és el capità de la seva vida”, comenta. “Després de passar per aquí se senten empoderats i, per això, molts ens diuen que els transformem la vida”, diu Al-Lababidi.

Terapeuta ocupacional: una professió en auge

Salut envia notificacions al mòbil a les persones de 60 a 79 anys per vacunar-se contra la grip i la covid

Osona Contra el Càncer recapta més de 15.000 euros en el Sopar Solidari

L’embaràs saludable ha de tenir exercici sí o sí

Catalunya es troba a la cua d’Europa en implants coclears

LA PREGUNTA

El ministre Òscar Puente ha de dimitir després de l’accident del tren?

El centre de Vic, blindat davant la crida al saqueig d'aquest dijous

“El meu poble és el més preciós del món, però tenim els serveis que tenim”

Els Mossos preveuen un dispositiu especial davant la crida al saqueig dijous a Vic

Mireia Garriga: “La protecció més immediata és casar-se per l’església”

Toquen 200.000 euros d'un sorteig de la ONCE a Torelló

Quatre ferits lleus en un accident a l'entrada de Vic per la carretera de Manlleu

Un centenar d'estudiants protesten a Vic enmig d'un important desplegament policial

La PPA obliga a Patel a reduir la producció i suspèn un torn

Tanquen un establiment i detenen dues persones a Torelló

Desmantellen un important cultiu 'indoor' de marihuana a Gurb amb 3.600 plantes