Tomàs Molina: “La reutilització de l’aigua és el gran repte que tenim”

Tomàs Molina (Badalona, 1963), meteoròleg i presentador del temps a TV3, va participar dijous a les jornades d’autoconsum elèctric de la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible (FECS) de Vic. La seva conferència a la FES es titulava “Com serà el clima del 2030?”. Hi ha una resposta breu a la pregunta?Serà el que ja estem veient. Un clima, o un temps, més càlid i més sec. Vol dir que tindrem temperatures més altes i aquests pics, aquí a Osona, que poden arribar als 40 graus. Això continuarà i ens hi hem d’acostumar. I la segona cosa és que aquestes situacions de falta d’aigua, que també estem vivint, també són aquí per quedar-s’hi. Això és un futur impossible? No, és un futur al qual ens hem d’adaptar. Ens hi podrem adaptar?Sí. Ja ho estem fent, de fet. En l’anterior gran sequera que vam tenir, el 2008, es van construir dessalinitzadores, i que Barcelona no estigui en emergència vol dir que aquí a Osona teniu aigua, perquè l’aigua que ve cap a Barcelona surt dels pantans de Sau i Susqueda. Que estan a uns nivells molts baixos.Baixíssims. Ara estem al 28% i entrarem en emergència quan arribem al 25%. I això amb molta probabilitat ens acabarà passant d’aquí a un mes i mig o dos mesos. No està previst que plogui?De moment, ploure com per canviar la situació en els propers 15 dies no està previst. El que s’està fent ara és estimular la reutilització. L’aigua que passa per l’aixeta, fins i tot pel nostre cos, que acaba un altre cop a les clavegueres i després als rius, hem de ser capaços de reutilitzar-la. És a dir, que les depuradores que tenim s’han de fer més bones encara. A l’estació espacial internacional no hi arriba cap canonada d’aigua. Com és que beuen aigua i es renten? Doncs perquè aprofiten absolutament tota l’aigua que tenen: la de la respiració, la dels orins, la de tot a la seva vida. Ho passen per unes màquines i tornen a utilitzar-la. És una aigua. Nosaltres hem de fer el mateix raonament. La reutilització és el gran repte que tenim com a societat per adaptar-nos en aquesta reducció de l’aigua que ens baixa del cel. I més enllà de les depuradores hi ha altres mesures que s’haurien de prendre ja en aquest sentit?Reduir-ne el consum. Però a Catalunya ja en tenim un consum molt baix. Almenys a les àrees urbanes estem per sota dels 100 litres per persona i dia. Es pot reduir més, però hem de buscar solucions tecnològiques. "Les ciutats s'han de reurbanitzar amb més verd per absorvir menys calor"Tomàs Molina, meteoròleg Tornant a la calor, els estius que vindran seran en onada de calor permanent, per tant, podríem dir?Seran més càlids, això segur, amb episodis de calor intensa. Per tant, sí. Aquí a la Plana de Vic heu d’esperar alguns moments amb temperatures que fregaran els 40 graus, com a les comarques de Ponent o les Terres de l’Ebre. Això és aquí per quedar-s’hi. Però es poden i han de canviar les coses. Per exemple, els carrers tancats del centre de Vic absorbeixen la calor i això s’ha de tornar a pensar. S’ha de reurbanitzar i posar-hi més verd. De fet, jo ensenyava a la fira les recomanacions del sisè informe del canvi climàtic, que al mateix temps que diu que la temperatura pujarà també proposa fer accions com posar més verd a les ciutats, més aigua o més espai. Canviar els paviments i els materials que no siguin tan conservadors de la calor, això també fa reduir la temperatura. És una altra de les accions que s’haurà de fer a tots els municipis. Ens quedarem sense tardor i sense primavera?Sí. De fet, ja està passant. Són més curtes. L’any passat podríem dir que l’estiu gairebé va durar cinc mesos. Quan podríem dir que és estiu? Si les temperatures nocturnes no baixen dels 20 graus, nosaltres en diem nits tropicals i això no és primavera. L’any passat vam tenir més de cinc mesos amb nits tropicals a molts llocs del país. I els hiverns seran menys freds?Sí. Seran més temperats. Això no vol dir que no hi hagi fredorades, però les fredorades seran intenses però curtes. "Les estacions d'esquí per sota de la cota 1.900 no tenen gaire futur"Tomàs Molina, meteoròleg Les estacions d’esquí al Pirineu tenen els anys comptats?Almenys les estacions que tinguin cota baixa, per sota de 1.900, no tenen futur. Vaja, desapareixeran. Les que estiguin per sobre, que no en tenim tantes (la Vall d’Aran, algunes zones dels Pallars, el principat d’Andorra), són una altra cosa. Però les que estan per sota de 1.900 no tenen gaire futur. La Mediterrània el pateix especialment, el canvi climàtic. S’anomena la zona zero del canvi climàtic. Per què passa?Perquè tenim una sensibilitat més alta al canvi climàtic. Hi ha tres àrees en el món que tenen alta sensibilitat. Dues són les dues zones polars, el Pol Nord i el Pol Sud, que són les que veuen el canvi d’una forma més marcada. I, després, venim l’àrea mediterrània, que de conjunt estem amb tots els escenaris. Això vol dir que si la temperatura al món de mitjana puja dos graus, aquí en puja tres. Nosaltres sempre estem un grau per sobre de la mitjana. En aquests escenaris que hi ha d’increment de temperatura, es considera que hi hagi llocs habitats del planeta actualment on no s’hi podrà viure? O d’on les persones marxaran?En alguns llocs està passant ara. A l’Afganistan o el Paquistan hi ha molts indrets que tenen temperatures per sobre dels 50 graus. Ara bé, és veritat que ens estem enfrontant a reptes importants i a situacions complicades, però m’agrada dir que és un futur al qual ens hem d’adaptar i hem d’intentar reduir-lo. Entre les mesures que s’han de prendre hi ha les energies renovables?Sí Fins a quin punt, Catalunya es pot abastir amb energies renovables del sol i del vent?La pregunta és: ens podem permetre no abastir-nos de l’energia del sol i del vent? La resposta és no. Hem d’abastir-nos de l’energia i del vent. I per dos motius. El primer, pel que se’n diu la seguretat energètica. No podem confiar en altres països perquè després veiem el que ens passa amb productors de petroli o gas. El mes passat vaig pagar 600 euros de gas. 600 euros! A casa meva, gràcies a Déu, em guanyo bé la vida. Però hi ha persones que no. Llavors, hem de fer el canvi. I ja està. Ens agradarà més o menys, però s’ha de fer. Genera debat la instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics.Sí, perquè quan te’l posen al costat dius que no els vols. Algú s’enfadarà amb mi però què vol dir la frase “sí, però no d’aquesta manera”? Però es pot definir com han de ser els parcs?Sense dubte, sí, però s’han de posar parcs. Mira, la meva filla viu als Països Baixos. Allà segurament són més rics i més verds que nosaltres i miris on miris del teu voltant, està ple de molins! I és més lleig que aquí? Home, és bastant maco. Jo estic a favor del parc eòlic que s’ha de posar a la zona del Cap de Creus. Per què? Doncs perquè ens fa falta i no ens podem permetre no tenir-lo. I si algú sap com fer-ho d’una altra manera, que ho digui, però no ens podem permetre no tenir energia eòlica amb gran producció. Amb el canvi climàtic fer previsions meteorològiques és i serà més complicat?No, però ens fa canviar. Tenim fenòmens meteorològics que abans no passaven a Catalunya i es poden pronosticar perquè als llocs on passa ho pronostiquen, però nosaltres aquí no hi estem acostumats. Com ha canviat la manera de treballar dels meteoròlegs en aquestes més de tres dècades?Com una mitja. Sobretot, el repte és diferent. Què fa un Molina dient el temps que farà quan ho tens al mòbil? Hem anat evolucionant i el que fem ara és fer-lo entendre. I després, la vivència del temps, que és una de les coses que ens agrada molt a Catalunya. Si t’hi fixes, a l’espai del temps que ara dura uns cinc minuts, al pronòstic no hi dediquem ni un minut 15 segons, no arriba al 20% de l’espai. https://www.youtube.com/watch?v=ZZS1lDCzLc0&embeds_euri=https%3A%2F%2Fel9nou.cat%2F&feature=emb_imp_woyt

Tomàs Molina: “La reutilització de l’aigua és el gran repte que tenim”

“No pensàvem que uns pisos per a joves es poguessin veure malament”

La Santperenca, finalista de la promoció d’ascens a Tercera Catalana

El Centelles elimina l’Aiguafreda i passa ronda a la promoció d’ascens a Tercera Catalana

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

L’enxampen amb 17 embolcalls de cocaïna a Vic