“Osona ha de ser la tercera corona logística de Catalunya”

Tres anys després de presentar-se en societat, l’associació d’empreses Translog Osona organitza aquest divendres el Fòrum del Transport i la Logística. Tres membres de la junta de l’associació, el president, Jaume Noguer (NTL), Víctor Gastón (Nordlogway) i Bernat Vidal (Molist Primer), aprofundeixen en aquesta entrevista en els reptes que té el sector. Amb quina idea neix el Fòrum? J.N.: Volem posar el sector al centre i crear un punt de trobada a Osona i la Catalunya Central. El transport i la logística són imprescindibles per al funcionament de la indústria i l’economia, però sovint no tenen la visibilitat que han de tenir. Volem que el Fòrum sigui una jornada de conferències, que hi hagi debat entre empreses, però també veure vehicles, tecnologia, fer networking i sobretot donar oportunitats reals perquè les empreses es coneguin, comparteixin experiències i puguin fer negoci. Per què ara? J.N.: El sector està vivint una transformació enorme. Estem parlant de costos, combustibles, transició energètica, digitalització, intel·ligència artificial i falta de professionals. Moltes vegades les empreses han de prendre decisions importants sense prou espais per compartir experiències reals. Per exemple, pel que fa al transport, el dia 5 s’implementa el DeCA, el document de control que implica digitalitzar tot el que portem en un vehicle mitjançant un codi QR i que quan ens parin els Mossos d’Esquadra llegint el QR puguin saber el que portem. Però hi ha moltes llacunes. Com està afrontant el sector els increments del carburant? J.N.: Des de l’any 2022, quan es va començar a aplicar la clàusula de carburant BAF obligatòria, partim d’un preu de referència i en funció de si puja o baixa el gasoil fem un recàrrec o no. No hi ha més. Ara bé, depenem d’un context global i tothom diu que si el preu del barril supera els 100 euros, això explota i avui està a 90 i escaig. Com anirà, no ho sabem. B.V.: A finals de juliol vam fer una jornada amb una advocada especialista en hidrocarburs, Natalia Hidalgo, que explicava com de mica en mica ens reduïen els impostos, però alhora també la bonificació. El futur és molt incert. Nosaltres que sortim cada dia a comprar carburant veiem que és molt complex. Abans hi havia oscil·lacions de 8-10 euros/m3 i ara cada dia n’hi de 50 a 100 euros/m3. S’ha fet insostenible. La volatilitat és immensa quan el món està en mans de governants com els dels Estats Units, Rússia i els països àrabs. Per no dependre del gasoil, hi ha una visió clara de quin ha de ser el sistema de propulsió que el substitueixi? B.V.:El govern espanyol ho veu diferent que Europa. Europa té molt clar que hem de reduir carboni i, per tant, aposta molt pel biometà i es mira l’electrificació amb cert recel. Hi ha països com Dinamarca, que són punters, on pràcticament arribaran al 100% de consum de gas d’origen renovable. Aquí, en canvi, estem amb l’electrificació. Ja s’està avançant, però moure 40 tones amb un vehicle elèctric és un repte molt difícil. Totes les marques tenen solucions elèctriques i ens les presentaran al Fòrum, però en capacitat de bateria i rapidesa de càrrega, encara anem molt coixos. Les empreses de transport es plantegen introduir nous sistemes de propulsió o continuen treballant amb gasoil? J.N.: Nosaltres continuem treballant amb Euro 6 per dos motius. El primer, perquè és un motor que contamina molt poc, comparat amb l’Euro 5 o l’Euro 4. És un motor de l’any 2008, molt evolucionat, amb el qual s’han reduït substancialment les emissions de CO2 i diòxid de nitrogen. El segon, pel cost. Si un camió d’Euro 6 et val 110.000 euros, amb l’elèctric te’n vas a 400.000. Això no ho podem repercutir al mercat. A més, has de fer les rutes optimitzades per a la bateria, no al criteri logístic. B.V. Pot anar bé per a rutes punt a punt, però són casos molt concrets. Amb el gas és diferent? J.N.: Sí, el gas està molt comprovat i anirà a més. V.G.: No és només el component cost, també s’ha de tenir en compte la sostenibilitat. Hem de buscar la manera de reduir la petjada de CO2 i les empreses que gestionen transport amb camions tenen l’obligació de jugar amb vehicles Euro 6 o buscar combustibles alternatius. Hi ha clients que estan disposats a pagar un plus si d’alguna manera s’assegura una reducció de petjada de CO2. Parlant d’emissions, quan es va aprovar el pla de qualitat de l’aire d’Osona, van alçar la veu davant la possibilitat que es restringeixi l’accés de vehicles pesants a l’Eix i la C-17. J.N.: No estem en contra del pla, però també és cert que no se’ns va tenir en compte i per això hem presentat al·legacions. El primer que s’ha de fer és mesurar quins són els vehicles que contaminen a la C-17. La Direcció General de Transports de la Generalitat té mecanismes per mesurar si contaminen més el 20% de vehicles pesants o el 80% restant. Som conscients que tenim un problema mediambiental, però busquem la manera que puguem donar serveis, que cap empresa quedi desabastada. S’ha de fer una transició. Si l’R3 funcionés trauria molts vehicles a la C-17. A Translog ja són 52 empreses associades. Era necessari aquest treball conjunt? V.G.: La majoria d’operadors, tant de transport com de logística, treballem principalment per la Catalunya Central i el que ens interessa és buscar la forma de potenciar el territori, atraure més actors perquè aportin riquesa i poder fer front comú davant les administracions per tenir més potència. A nivell logístic i de transport la zona metropolitana, per la proximitat amb el port, bàsicament, s’emporta la palma. És una zona que està molt saturada i de mica en mica tot s’anirà desplaçant cap a l’interior. Quan això passi hem d’estar preparats i la forma de fer-ho és treballar conjuntament i planificar el futur. J.N.: Un dels objectius que tenim és ser considerats la tercera corona logística de Catalunya. Amb l’Eix Transversal i la C-17 les comunicacions ens han millorat molt. Quins són els reptes quant a digitalització i intel·ligència artificial (IA)? V.G.: L’ús de la IA pot ser tan ampli que depèn de les necessitats que tingui cada empresa. El que és fonamental abans d’aplicar la IA és entendre què pretén l’empresa. I un cop sàpiga què pretén, veure com la IA pot ajudar. Si l’empresa, per exemple, no té uns procediments administratius ben identificats, si no té un flux de treball ben identificat, difícilment la IA podrà aportar-hi res. També hem de veure com afecta els procediments de treball. Tot això ho abordarem al Fòrum en una taula rodona.

“Osona ha de ser la tercera corona logística de Catalunya”

EL 9 TV arrenca temporada

Taradell compra el Castell d’en Boix i incorpora 4,3 hectàrees al patrimoni municipal

Vuitè del món amb postcovid

Un altre volant, la mateixa passió

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

Faran 55 pisos a l’antiga fàbrica de Galetes Birba de Camprodon

Més de 360.000 donacions als Bonpreu i Esclat recapten 43.000 euros per a causes socials

Trien tres escoles d’Osona entre les 100 prioritàries per climatitzar abans del juny del 2028

El voltreganès Jordi Checa serà al campionat del món d’Ironman

Tanca el quiosc de la plaça de la Divina Pastora de Vic

Júlia Serrasolsas, de Ginestà: "El directe és un termòmetre de com ha anat la sortida del disc i està sent una passada"

Proposen saldar amb 190.000 euros el conflicte entre Calldetenes i Sant Julià per la Font d’en Titus

Aparició sorpresa de Manolo García al concert de Quimi Portet que tanca el Mercat de Música Viva

Ensurt per un incendi en una casa abandonada a tocar de la Catedral de Vic