Un diari especial

Aquest dilluns fa exactament 42 anys, 7 mesos i 9 dies del naixement d’EL 9 NOU. El número 0 del periòdic, que va sortir al carrer el 3 de març de 1978, ha arribat puntualment als quioscos un cop per setmana, primer, i dos cops, després, durant més de quatre dècades. I aquest dilluns EL 9 NOU està de celebració: arriba al número 4.000 consolidat com el periòdic de referència a Osona i el Ripollès, amb una edició, també, al Vallès Oriental i convertit en un grup multimèdia que, a banda de les dues edicions de paper, també disposa d’un canal de televisió, EL 9 TV; una emissora de ràdio, EL 9 FM, i un diari digital, EL9NOU.CAT. Beth Codina, presidenta del Consell d’Administració de Premsa d’Osona, SA, el grup editor d’EL 9 NOU, considera que la llarga trajectòria s’explica “per una barreja d’honestedat, coherència i ambició”.

“Honestedat perquè després de 4.000 números seguim comptant amb el millor equip, que sent un enorme respecte pel diari i tot allò que representa: 42 anys d’història plens de moments, de vivències, de reptes i d’entrebancs”, exposa. I posa l’accent tant en la tasca dels professionals que hi treballen i hi han treballat –“un munt de gent implicada que ha lluitat per tirar el projecte endavant”–, com també en els subscriptors, lectors i anunciants, “que hi han confiat i que l’han acompanyat, comprant-lo i llegint-lo cada dilluns i cada divendres al llarg de tota un vida”. També es refereix a la coherència, “perquè tot i les andanades d’un entorn hostil –el dels canvis tecnològics i la digitalització– no hem canviat el rumb”. “Els nostres valors segueixen intactes. Continuem tenint un objectiu irrenunciable, que és fer bon periodisme. I pensem que si ho fem, la nostra comunitat ens acompanyarà, fins i tot quan les paraules transistor o quiosc els sonin a xinès”.

Per això considera que precisament ara, en un moment convuls per a tothom amb la complexitat afegida de l’impacte de la pandèmia, EL 9 NOU ha de continuar essent ambiciós: “No renunciem a res i no ens rendim”, assegura. “Volem seduir els mil·lennials del nostre entorn com un dia vam seduir els seus pares i els seus avis”. I per fer-ho, conclou, “innovarem en formats i canals, aprendrem a usar noves eines i ens atrevirem a experimentar i a equivocar-nos, una i mil vegades. Només així continuarem vius”, diu Codina convençuda que el periòdic, i el periodisme, avui, són més necessaris que mai.

EL 9 NOU, tot i la crisi estructural del sector de la premsa, continua gaudint de bona salut. I quan es gira la vista enrere per avaluar-ne la trajectòria, és evident que la del periòdic és una història d’èxit. Així ho acrediten els 42 anys d’existència d’un projecte que, com explicava un dels fundadors, Josep Masoliver, a la sèrie d’entrevistes publicada amb motiu del 40è aniversari, es va començar a gestar el 1976, dos anys abans de l’aparició del primer número, quan un grup d’osonencs van madurar la idea d’editar un setmanari que trenqués amb la premsa hereva del Movimiento. Volien fer un diari nou. Tan nou que volia ser dues vegades nou i aprofitant l’homofonia del número 9 i l’adjectiu nou, va acabar-se batejant com a EL 9 NOU. Aquell periòdic, amb una àmplia base popular perquè es van vendre accions a 1.000 pessetes amb un mínim d’una i un màxim de deu, de seguida va arrelar. Van ser molts els que s’hi van sumar. “No recordo cap no de ningú”, explicava Masoliver, l’ànima d’aquells inicis. I així va ser com va arrencar EL 9 NOU, amb un capital social d’1,1 milions de pessetes, 30 màquines d’escriure Lexicon de segona mà i una incipient redacció liderada per dos periodistes llicenciats, que és el que demanaven els papers de l’època, el taradellenc Ramon Serra, aleshores redactor de l’Avui, i Ferran Font, advocat també amb el títol de periodista. Posteriorment, a la direcció els han succeït Jaume Collell, Jordi Molet, Jaume Espuny, Josep Comajoan, Agustí Danés i Víctor Palomar.

Si la preparació del llançament va ser estimulant, també ho va ser l’impacte de l’arrencada. El número zero, amb un mapa d’Osona a la portada obert amb un obrellaunes i el títol Tota la veritat de la Plana, era una metàfora per transmetre de forma sintètica la idea: explicar el que mai s’havia explicat. I així va ser. El tràgic cas Toneu de Manlleu, la mobilització antiurani o l’entrevista a Albert Boadella a Perpinyà són exemples prou significatius d’aquells inicis. Això va fer que en només un any s’assolís la xifra de 3.000 exemplars. El projecte de seguida es va consolidar i, més endavant, sobretot amb els consells d’administració presidits per Miquel Codina, es va fer el salt cap a la definitiva professionalització. N’hi ha, de professionals, que hi han fet tota la carrera. És el cas del fotoperiodista Jordi Puig, que va participar de l’arrencada l’any 1978 i s’hi va jubilar el 2018. Martí Castells, l’any 2009, va ser la primera persona de la història de l’empresa a jubilar-se.

Durant les més de quatre dècades que van de 1978 a 2020 el periòdic no ha parat de créixer. Primer, passant de publicar-se el divendres a fer-ho, a partir de 1981, el divendres i el dimarts coincidint amb l’expansió cap al Ripollès. Posteriorment, la periodicitat va continuar essent de dos dies però va passar del dimarts al dilluns, criteri que avui continua vigent. La incorporació de la tecnologia en tots els processos ha facilitat la feina, però no ha canviat aquell esperit inicial: el compromís d’intentar fer bon periodisme. Així ho acrediten els múltiples guardons que ha rebut la publicació, tant per la publicació de reportatges i fotografies com pel reconeixement a la capçalera. Els premi Tasis Torrent i el Premi Nacional de Periodisme així ho testimonien.

Durant aquests 4.000 números s’han publicat centenars de portades. D’històriques n’hi ha moltíssimes. Algunes amb expressions de felicitat, com la dels 510 milions de la grossa de Nadal, i d’altres de tràgiques, com l’atemptat d’ETA. Alegries i tristeses són contrastos que formen part de la vida i EL 9 NOU, molt arrelat a Osona i el Ripollès, n’és una expressió. Per això no només ha estat una finestra des d’on mirar, i entendre, l’actualitat d’Osona i el Ripollès, sinó també un mirall on s’ha reflectit el pols polític, econòmic, cultural, social, esportiu o cívic de les dues comarques.

Els importants canvis que durant els últims anys s’han produït en el sector de la comunicació, accelerats durant l’últim lustre per l’impacte tecnològic sobre el consum de la informació, obliguen la premsa escrita a evolucionar per continuar comptant amb la confiança dels lectors i dels anunciants. En aquest sentit, l’empresa editora d’EL 9 NOU ha engegat nous projectes que ja han tingut bona resposta. Aquest any el periòdic ha estat inclòs en una convocatòria de Google News Initiative adreçada a mitjans de comunicació locals d’arreu del món. La convocatòria de Google, pensada per a mitjans que estiguin arrelats al seu territori i que produeixen notícies originals d’interès per a les comunitats on estan implantats, persegueix l’objectiu d’ajudar les empreses periodístiques a prosperar en l’era digital. En aquest marc EL 9 NOU ha desenvolupat un sistema que permet llegir en línia l’edició impresa des de qualsevol dispositiu. El món canvia, però EL 9 NOU encara els reptes per continuar essent el principal actor que vertebra un espai comunicatiu a Osona i el Ripollès. Beth Codina ho resumeix així: “Amb imaginació i autoestima, emulant Astèrix enfront dels romans, no només aguantem dignament, no sense entrebancs, sinó que avancem. Així hem arribat al número 4.000”. EL 9 NOU continuarà sumant números i lectors a un projecte amb passat, present i futur.

“Els dilluns i els divendres es nota, ve més gent”

Fa 33 anys que té oberta la llibreria Marisa de Manlleu i sempre ha venut EL 9 NOU, i els dilluns i els divendres “ho trobo, tens molta més gent”, a banda que també hi ha subscriptors que van a recollir-hi els seus exemplars, explica Marisa Martín. “Depèn de les notícies es ven més”, quan es parla de Manlleu encara més, i posa com a exemple la setmana passada, amb la notícia que l’alcalde dimitia, i després que feia marxa enrere en la decisió. En casos així, “més d’un cop se m’han acabat els diaris i me n’han hagut de portar més”, assegura. Amb la pandèmia, però, hi han notat, ja que algunes persones s’han passat a la versió digital.

“Només obrir la porta de casa ja tens el diari”

Ramon Portet i Montse Humà són lectors d’EL 9 NOU des de fa dècades. Primer l’anaven a buscar cada dilluns i cada divendres, però “un dia ens van trucar que hi havia la possibilitat que ens el portessin a casa”. No ho van dubtar: “Només obrir la porta ja tens el diari”. A Portet li interessen els esports i abans els fills jugaven a futbol i també volien mirar els resultats. El diari que tenen a casa, el mira tota la família quan hi va. I ells també hi han sortit, en una ocasió perquè van obtenir una de les cistelles Caprabo a través del 9 Club. Llegeixen el diari perquè, diuen, “saps la comarca com està” i valoren les notícies de proximitat que no troben en d’altres mitjans.

“Amb el confinament vaig passar al digital”

El seu pare ja era subscriptor des de sempre i el llegia, a casa seva i a l’escola on treballa. “A casa tota la vida hi ha hagut EL 9 NOU”, explica la santperenca Raquel Puigví. Quan el seu pare va morir ella es va fer subscriptora i anava a buscar el diari físicament en un establiment del poble. “Des que ens van confinar he passat a la versió digital”, a través del pdf, comenta la subscriptora. Puigví assegura que “m’és molt pràctic, el puc mirar des del mòbil o l’ordinador, des de qualsevol lloc”. Els dilluns i els divendres espera el periòdic perquè “són notícies de proximitat, és important saber què es fa i què passa a la vora” i també aprofita descomptes i entrades del 9 Club.

“A primera hora hi ha disputes per agafar EL 9 NOU”

Els dilluns i els divendres, sobretot a primera hora, “hi ha disputes per agafar-lo”, assegura Romi Parés, responsable dels establiments Garbí, Garbí Bistrot i Zèfir. Als seus bars han apostat per EL 9 NOU des del primer dia perquè “hi ha informació comarcal i a la gent li agrada”. Abans de la Covid-19 fins i tot en tenien dos exemplars a cada local perquè més clients el poguessin llegir a la vegada. De fet, explica Parés, “la gent el sol demanar, sobretot els divendres”, tot i que els dilluns d’agost o els festius en què no hi ha edició, “els clients el reclamen, i també ho fan quan a vegades hi ha qui se l’endú sense voler del local”. Imprescindible per acompanyar el cafè.