El cost mínim de manutenció d’un gos al refugi de la Protectora d’Osona s’acosta als 1.000 euros anuals. Deixant al marge tractaments per malalties o intervencions quirúrgiques, que per si soles ja disparen les despeses, el cost “el tenim fixat en 2,7 euros per dia i animal”, explica Beatriu Blasi, una de les responsables de la Protectora.
El cap de setmana passat van tancar l’últim inventari que n’han fet: ara mateix, a les instal·lacions de Gurb hi tenen 296 gossos i 150 gats. “És una quantitat assumible d’acord amb les instal·lacions. N’havíem arribat a tenir 700”, recorda Blasi.
Malgrat tot, sí que hi ha problemes de finançament. La Protectora gestiona la recollida d’animals a través d’un conveni amb el Consell Comarcal d’Osona que, al seu torn, el vincula amb bona part dels ajuntaments.
El juny passat, quan tocava renovar-lo, cinc municipis se’n van donar de baixa adduint que ja se’n farien càrrec directament. Això, segons Blasi, demana una solució per a aquells animals recollits d’aquests municipis en anys anteriors “i que continuem tenint i mantenint a la Protectora”.
En algunes d’aquestes entitats, si 20 dies després de la recollida de l’animal abandonat ningú no el reclama i no es pot donar en adopció, se’l sacrifica. “No ha estat mai el nostre cas”, explica Blasi. Al refugi de Gurb hi ha cadells, però també gossos de 14, 15 i 16 anys.
La crisi econòmica ha estat un altre factor que ha incidit en la tinença d’animals, “però tampoc de manera alarmant”. Hi ha hagut pocs casos que els titulars de mascotes se n’hagin volgut desprendre per motius econòmics, i en altres “els hem ofert tenir-los nosaltres una temporada mentre millora la seva situació”.
Treballadors i voluntaris de la Protectora són, mentrestant, els que els cuiden i els passegen al voltant del refugi de Gurb.
· La Peggy i la Deisy
No tot són gats i gossos, al refugi d’animals abandonats de Gurb
No són precisament a la llista d’animals en adopció. En el cas de la Deisy, caldria un espai suficientment agraït perquè pogués desplaçar els seus gairebé 300 quilos de pes.
És una truja que una voluntària de la Protectora va trobar sola en un camp fa un parell d’anys, just acabada de desmamar i “amb una insolació impressionant”. Va acabar al refugi, on va tenir com a mare d’adopció una pastor alemany. Hi porta dos anys i, a la seva manera, s’ha convertit en la reina. “Al començament sortia a passejar amb la resta dels gossos”. Ara, per raons òbvies, ja fa dies que no.
Comparteix cel·la amb una altra de les estrelles del refugi, sobretot a ulls dels escolars que hi passen. És la Peggy, un porqueta vietnamita que recorda vagament un fórmula 1 –la panxa li toca a terra– i que fa cosa d’un any l’agutzil de Seva va recollir mentre campava lliurament pel carrer.
És el segon exemplar que ha passat per la Protectora. El primer va ser un que van haver de treure d’un pis. Els amos l’havien cuidat molt bé fins que li van agafar al·lèrgia i se’n van haver de desfer.
{{ comment.text }}