Al laboratori d’Anatomia Patològica del Consorci Hospitalari de Vic hi treballen una desena de persones. Majoritàriament es tracta de tècnics superiors sanitaris que examinen la morfologia cel·lular de teixits i líquids, exceptuant la sang, amb l’objectiu de saber si un tumor és maligne o benigne o què hi ha darrere d’una determinada inflamació. També són els professionals que examinen les mostres de citologies ginecològiques, una eina imprescindible per diagnosticar malalties com el virus del papil·loma humà. Accedir a les instal·lacions que ocupa el laboratori, a la planta baixa de l’Hospital Universitari de Vic, és sinònim de microscopis, plaques de vidre, neveres, blocs de parafina… Els tècnics que hi treballen destaquen, a més a més, que fan una feina molt artesanal: han de saber com tractar els teixits per arribar a les cèl·lules importants, les que originen els problemes, ja que un error d’anatomia patològica pot comportar un diagnòstic completament desencertat o la tria d’un tractament que no sigui l’òptim per al pacient.
Posar de manifest aquest grau de responsabilitat fa que sigui difícil d’entendre perquè Espanya és l’únic país de la Unió Europea on els estudis d’aquests tècnics no van passar de formació professional a grau universitari amb la implantació del pla Bolonya, l’any 2010. Des del laboratori de l’Hospital Universitari de Vic denuncien que es tracta d’una anomalia arreu del continent i, el que és pitjor, que perjudica la seva formació, perquè no poden accedir a estudis superiors com màsters i postgraus o, si és el cas, s’han de conformar a fer-ho com a oients. Tampoc tenen la possibilitat de convalidar el títol i anar-se’n a treballar a l’estranger. Des del punt de vista dels sindicats, operar d’una manera diferent que la resta d’Europa, amb graus superiors que exigeixen menor càrrega lectiva, “devalua” i “segrega” els tècnics superiors sanitaris espanyols malgrat exercir les mateixes feines que a la resta de països. A Catalunya estan inclosos, a més a més, en una categoria laboral entre dos i tres graons per sota de metges i infermeres, de manera que els seus sous “no s’ajusten a la feina que realment porten a terme”.
Aquest cúmul de greuges ha portat el col·lectiu a alçar la veu. Al febrer van sortir dues vegades a protestar davant dels hospitals, també al de Vic, i les queixes es faran visibles aquest cap de setmana a Madrid, amb una manifestació i concentracions davant del Congrés dels Diputats i el Ministeri de Sanitat. Comparteixen les seves mateixes reivindicacions els tècnics de Diagnòstic per la Imatge i els que treballen al laboratori on s’analitza la sang. En el cas del Consorci Hospitalari de Vic, una cinquantena de professionals entre tots tres serveis.
Els sindicats consideren que ara és el moment d’exigir millores perquè hi ha a l’horitzó reformes legislatives a causa de la pandèmia de la covid-19 i, vagin en un o altre sentit, “condicionaran el futur de la professió durant dècades”.
