Uns 300 militants d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès, cridats a votar la nova direcció d’ERC

Esquerra Republicana de Catalunya va ser un dels dos partits més votats a Osona en les últimes eleccions municipals, frec a frec amb Junts. A les anteriors, les de l’any 2019, els republicans s’havien imposat per primer cop a la comarca, qüestionant l’hegemonia ostentada històricament per les sigles de CiU. https://www.youtube.com/watch?v=jowCSU8d3XU Aquest suport a les urnes, que es va maximitzar sobretot amb l’esclat del procés independentista, s’ha traduït les últimes dècades en alcaldies com la de Manlleu (el municipi més gran de Catalunya comandat per ERC en mandats com el 2003-2007) o l’actual de Torelló, però també en la constitució de seccions locals a pràcticament tots els pobles de més de 2.000 habitants. Això abraça uns 230 afiliats d’Osona i el Lluçanès que, com les desenes del Ripollès, estan cridats a participar aquest dissabte en un congrés que es jutja clau per al futur del partit i que ha transcendit l’impacte que acostumen a tenir aquesta mena de processos interns. El teló de fons ha sigut la crispació dels últims mesos i el continu de notícies a l’entorn d’Oriol Junqueras, Marta Rovira i l’existència d’una suposada estructura B. Així, tres candidatures concorren finalment al Congrés que ha de ser preàmbul de la recomposició orgànica d’ERC, un punt d’inflexió que es planteja també com a revisió a fons per redreçar l’embranzida perduda a les urnes, i que va tenir com a pics les últimes eleccions municipals –300.000 vots menys– o les del Congrés del juliol del 2023, amb un retrocés de 400.000. A les llistes hi ha com a mínim cinc persones d’Osona i el Ripollès. Jordi Fàbrega, l’alcalde de Sant Pere de Torelló, i la regidora Laia Capdevila, presidenta de la secció local d’Esquerra a Sant Joan, formen part de Militància Decidim, la candidatura que proposa mantenir Oriol Junqueras de president. A escala catalana, i fent cas de la quantitat d’avals presentats, la seva llista partiria com a favorita, però perquè es materialitzi la victòria caldria que dissabte obtingués més del 50% dels vots. En cas que això no passi amb cap de les tres candidatures, hi hauria una segona votació d’aquí a quinze dies, amb opció de repetir la mateixa partida a tres bandes o que en decaiguin fruit d’aliances. El segon grup pel que fa a avals presentats és Nova Esquerra Nacional, que compta amb la ripollesa Teresa Jordà i la santjoanina Elisenda Guillaumes, mentre que a la candidatura de Foc Nou hi ha Toni Bou, de Muntanyola. EL 9 NOU ha fet l’exercici d’intentar copsar com es viu el debat intern des d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès. Amb dues conclusions: la primera, que més o menys la meitat dels alcaldes i alcaldesses que es van presentar amb les sigles d’ERC no tenen decidit, o no volen dir públicament, a qui donaran suport; i la segona, que qui sí que es manifesta a Osona i el Lluçanès ho fa majoritàriament a favor de Nova Esquerra Nacional, la candidatura que proposa Xavier Godàs en la figura de president. Al Ripollès, on el vot també es manté força en l’anonimat, el secretari general, Sergi Albrich, explica que “té pinta d’un cert equilibri entre llistes. Els militants han participat en totes les visites que hi ha hagut per escoltar els ponents”. En el cas d’Osona, Eva Font, la presidenta, posa en valor que a la comarca hi ha respecte entre les candidatures i que, a diferència d’altres llocs, no s’ha produït cisma intern. Sí que es poden identificar, amb tot, curiositats: a Vic, Maria Balasch, cap de llista a les municipals del 2019 i el 2023, es decanta per Nova Esquerra Nacional, mentre que el president de la secció local, Albert Palou, s’ha significat a favor de Militància Decidim. Al Ripollès, és decisiu per a Chantal Pérez el pes de noms de la comarca a Nova Esquerra Nacional, mentre que els presidents de les seccions locals de Ripoll, Sant Joan i Campdevànol s’alineen individualment a favor del grup junquerista. El Congrés també ha fet ressorgir figures que després de tancar etapa política havien desaparegut dels actes d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’exregidor vigatà Joan Ballana ha assistit, per exemple, a algunes de les trobades amb Oriol Junqueras, com l’exalcalde de Manlleu Àlex Garrido, que l’agost passat es donava de baixa del partit. Hi ha qui, en canvi, ha anat a escoltar o totes o com a mínim més d’una llista: el cas de l’alcalde de Torelló, Marçal Ortuño, o de l’exalcalde de Prats Isaac Peraire, que tot i això ja va dir que votarà Nova Esquerra Nacional. PEP MAS / Nova Esquerra Nacional Com afronten el Congrés d’aquest dissabte? Tot el que impliqui sumar, establir sinergies amb les companyes de partit, repensar-nos… Perquè ERC sigui la força hegemònica i de referència en l’esquerra i l’independentisme català, és apassionant. En el moment d’un procés congressual, és habitual que aflorin, no obstant, matisos en els quals les diferents persones que conformem el partit avançaríem d’una manera o d’una altra. Portat de bona manera, això ens ha d’ajudar a conformar una Esquerra Republicana de Catalunya més unida i més forta. Defensen un canvi de lideratge. Per què? Som un grup de militants molt ampli, diria que majoritari a la comarca d’Osona, que considerem que calen noves idees i il·lusió, sempre fonamentat en uns principis republicans dels quals no ens volem desmarcar: honestedat, humilitat, esforç, treball… D’altra banda, tenim com a prioritat que totes les seccions locals i el conjunt de la militància se sentin escoltades. No volem tornar a sentir que l’executiva no té en compte el territori. També creiem que és important cohesionar el partit, i que això només ho poden dur a terme persones capaces i amb vocació renovadora i de futur. Xavier Godàs, Alba Camps, Teresa Jordà, Raquel Sans… em mereixen plena confiança, perquè sé que allò que duen a terme ho fan no en benefici personal, sinó de la col·lectivitat. I com que la voluntat és enfortir l’organització, separarem l’executiva de les persones militants que conformaran les llistes electorals en els diferents àmbits d’elecció. Què ha de passar un cop superat el Congrés? Hem de continuar creixent, endins i enfora. Internament, remar totes juntes i potenciar el valor, la comunicació i coordinació de les seccions locals, les sectorials, el Consell Nacional… A fora, tenim molta feina a teixir aliances amb totes les esquerres i una estratègia nacional per avançar irrenunciablement cap a la independència dels Països Catalans. JORDI FÀBREGA / Militància Decidim Com entomen el Congrés d’aquest dissabte?Un congrés sempre és una oportunitat, i amb tots els resultats electorals negatius que hem tingut últimament serà el moment de replantejar moltes coses. De fet, ara ens centrem en la direcció política, però la part important vindrà al febrer i el març, quan debatrem l’estratègia. Li sap greu el que ha passat aquests últims mesos?Sent sincer, sí. La militància de base hem quedat una mica atònits, perquè hi havia moltes coses que no només no en teníem coneixement, sinó que ens han sorprès en negatiu. De debats n’hi ha a tots els partits, però no hem sabut gestionar-ho internament. Per què ha de continuar com a president Oriol Junqueras?Perquè quan un partit amb la trajectòria d’Esquerra Republicana rep un seguit de sotragades electorals importants, les coses s’han de fer de forma serena, sense buscar els bons i els dolents de la pel·lícula. Oriol Junqueras continua sent un actiu polític i de coneixement per part de la població. Catalunya té la mala virtut que sembla que esgotem els lideratges de seguida, quan costen molt de construir. No obstant això, al voltant hi haurà una direcció renovada i molt col·legiada, i la prioritat que el debat, òrgans… vinguin sempre de la base. No pot ser, com els últims anys, que es convoquin assemblees en què ja estava tot venut, com va passar amb la investidura del president Illa. Quin escenari voldria un cop superat el Congrés?Molta generositat d’uns i altres, remar junts, tirar endavant i no perdre de vista que l’important és el projecte. Hem de repensar per què no ha anat bé l’estratègia independentista i reconnectar amb el que preocupa la ciutadania, sobretot arribar a final de mes. Hi ha temes com seguretat, ocupacions, habitatge… que si no hi donem respostes des de l’esquerra abonem el camí al populisme demagògic. Hem de generar il·lusió, empatia i esperança. TONI BOU / Foc Nou Què és Foc Nou?Un grup de persones que vèiem les notícies o llegíem el diari i no reconeixíem el nostre partit. Un partit que en 93 anys d’història havia estat impol·lut, però que de cop i volta apareix vinculat a falses banderes, cartells ofensius, una estructura B… Foc Nou proposem partir de zero, fer un reset i recuperar la democràcia interna, l’ètica, l’honradesa i la transparència. Si ens fixem en els avals presentats, sembla que la seva llista partiria com la menys favorita. Els preocupa?Hem tingut menys temps que la resta i, tot i això, n’hem aconseguit 500 en un mes i escaig. Gent teòricament més propera a les altres candidatures ens ha felicitat. Veurem què passa, perquè un aval tampoc equival a un vot: un aval és públic i un vot, secret. Nosaltres estem convençuts que la militància reclama un canvi. Això passa sí o sí per Foc Nou: el 70% de la gent de l’antiga direcció està repartida entre les altres dues llistes. Què volen insuflar a Esquerra Republicana?Primer de tot, la prioritat d’aconseguir la independència de Catalunya. No pot ser que els últims anys ens hagin passat per davant amb estelades partits que històricament no les havien defensat, o almenys no com nosaltres. Diem no al pacte sistemàtic amb el PSC, més del 90% de la gent de Foc Nou vam votar en aquest sentit. També insistim a deixar de llançar-nos pedres, tant internament com a l’hora de construir una estratègia nacional. Volem fer justícia a aquests 90 anys d’història i reorientarem, cohesionarem i tornarem al que és Esquerra de veritat. Això vol dir més transparència i més democràcia interna. No pot ser que s’hagi relegat tant les sectorials o que el Consell Nacional, que en teoria és consultiu, hagués passat a ser informatiu. Volem que es faci veritat, justícia i reparació i que no es tornin a repetir aquestes situacions.

Uns 300 militants d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès, cridats a votar la nova direcció d’ERC

L’Esquirol vol acabar el camí de la Casa de l’Hora

“Ha estat un plaer, però no aniré a cap candidatura, me’n torno a casa”

“A Catalunya no solucionem els problemes fins que ja són molt grossos”

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic