“Vam escollir Osona pel seu lideratge en la transició energètica i en la gestió de residus”

Ester Coma (Vic, 1986) està al capdavant de Prima, la plataforma d'assaig d'energies renovables que l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) instal·larà a Gurb. En la darrera dècada, Coma ha fet recerca a Gal·les en l'àmbit de l'habitatge sostenible. Vostè és vigatana però ha estat prop de deu anys a Gal·les, on s’ha doctorat en arquitectura sostenible i va ser premiada fins i tot amb un projecte d’habitatge social sostenible. Tota aquesta motxilla la posa ara al servei de la plataforma Prima?Sí, amb la meva parella vam marxar just acabar la carrera d’Arquitectura, el 2010. Vaig començar a treballar en un despatx d’arquitectes i de seguida vaig fer un màster en arquitectura sostenible que va continuar amb una feina a la mateixa universitat, com a investigadora, i en aquest marc vaig començar a fer el doctorat. Vaig estar prop de nou anys treballant a la Universitat de Cardiff fent recerca amb el grup Low Carbon Reserch Institute (Institut de Recerca de Baix Carboni). El tema de l’habitatge social a Catalunya no està molt estès. Allà l’estratègia és apretar des de l’habitatge social per motivar el sector privat perquè les seves construccions també siguin sostenibles. Vaig començar a entrar en el món de les renovables i de la seva integració fent cases pilot d’energia positiva. Una d’elles va ser la Solcer House, que va tenir bastant impacte l’any 2015, i a partir d’aquí vaig anar desenvolupant en el camp de la rehabilitació i la nova construcció. I ara això és el que intentarem fer a l’IREC. Al final sempre és el mateix: la integració de la generació de renovables i l’emmagatzematge d’aquesta energia per a la seva utilització en moments que no tens producció d’energies renovables. I la reducció de la demanda. Sense ella no arribem enlloc. "Sense la reducció de la demanda energètica no arribem enlloc"Ester Coma, responsable de la Plataforma Prima Escoltant-la fa la sensació que amb habitatge sostenible aquí estem començant la casa per la teulada.Aquí, qui afortunadament s’ho pot permetre i té la consciència mediambiental més o menys desenvolupada és qui es construeix una casa sostenible. Cada dia és més comuna la construcció amb fusta i les plaques solars, més per la voluntat de promotors privats. Allà és diferent. Com que hi ha una manca d’habitatge molt gran s’està orientant la resposta des del sector públic. Les normatives i regulacions constructives són més exigents quant a eficiència energètica, comparades amb les que tenim a Catalunya. Aquí un habitatge sostenible és, entre cometes, un luxe i hauríem d’intentar que sigui l’estàndard. Perquè els costos d’inversió són similars?Al Regne Unit estan molt més conscienciats i han desenvolupat més tecnologies. Els instal·ladors les estan aplicant des de fa més temps i és per això que ara van per davant. Per això aquí els preus són més alts. "Hauríem d'intentar que l'habitatge sostenible sigui l'estàndard"Ester Coma, responsable de la Plataforma Prima Què coneixia de l’IREC o fins i tot de la plataforma Prima abans d’aterrar-hi?Sabia que l’IREC era l’Institut més important en energia a Catalunya, quant a investigació, i que si volia anar en aquesta línia de la recerca energètica havia d’anar per aquí la cosa. S’ha de dir que no hi ha moltes feines a Catalunya de recerca i menys per a una arquitecta en el tema de l’energia. Aleshores, a la que vaig conèixer la idea de fer una plataforma d’integració d’energies renovables i emmagatzematge que ha de permetre passar de l’escala laboratori, que és el que fins a dia d’avui havia fet l’IREC, a l’escala mercat, que és el que jo feia al Regne Unit, em va encantar. No hi ha cap plataforma d’assaig en energies renovables a Catalunya?Amb la visió integradora de sistemes de Prima, no. Ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol. I de la manera com l’hem enfocat, diria que ni a Europa. Hem mirat bastants exemples. Teníem molt clar que no podíem repetir instal·lacions que ja hi hagi perquè al final és diner públic i l’hem d’invertir bé. Hi ha instal·lacions al País Basc, l’Aragó i Madrid, però en cap cas hi ha una plataforma que integri l’hidrogen, els gasos renovables, les fotovoltaiques, l’eòlica, l’emmagatzematge de totes elles, la gestió de la demanda i la flexibilitat de com aquests diferents sistemes i vectors energètics funcionen entre ells. I és el que les empreses ens han demanat. Les empreses sí que deuen fer els seus assajos en privat.Quan vaig començar a treballar el gener de l’any passat en aquest projecte, el primer que vam fer va ser anàlisis de centres i plataformes de referència; i segon, una anàlisi de mercat per què necessiten les empreses perquè al final Prima neix per a les empreses. O sigui, l’IREC la lidera i la gestionarà, però la plataforma no és només per a la recerca i la investigació desenvolupada per l’IREC. Som a escala mercat i volem ajudar les empreses a assolir la transició energètica, validant els seus productes i sistemes energètics i impulsant la seva implantació. Aleshores portem molts mesos fent rondes d’entrevistes amb empreses de tot l’Estat, de totes les magnituds. Volem que petites i mitjanes empreses del sector que hagin desenvolupat un producte puguin venir a Prima i portar les seves tecnologies i les integrarem a les nostres plantes pilot (hidrogen, bateries, solar, bionergia…) i podrem avaluar-les, optimitzar-les i validar-les.Així les empreses s’asseguren que no han d’anar endavant i endarrere, millorant la tecnologia, per poder passar la certificació. "Volem ajudar les empreses a assolir la transició energètica"Ester Coma, responsable de la Plataforma Prima Gurb és un lloc propici per a aquesta instal·lació?Sí. El que hem intentat és tenir una visió de país per donar servei a les empreses catalanes, aquesta és una de les nostres prioritats. Però també hem d’intentar atraure empreses de l’estranger i de la resta de l’Estat perquè utilitzin els nostres serveis i perquè, a més a més, col·laborin amb empreses d’aquí, que al final és el que fa que tot evolucioni més ràpidament. Aleshores, mirant el mapa de Catalunya, ens trobem en una ubicació bastant central dins del que és el país. Tenim l’Eix Transversal que ens comunica amb Europa i amb la resta de l’Estat espanyol. Tenim també comunicació amb Barcelona que amb l’aeroport també ens va molt bé. Finalment, també necessitàvem un lloc amb universitat, perquè creiem que al final la recerca i la innovació van molt vinculades al món universitari. D’opcions n’hi havia diverses, però vam veure que Osona era una comarca amb molt potencial, tant pel seu lideratge en el camp de la transició energètica, com pel repte d’afrontar la gestió dels residus i la seva valorització en energia verda. I s’ha apostat per Osona també en la línia de l’estratègia del nou govern de mirar cap al territori i involucrar la gent de les comarques. La resposta política a Osona per acollir el projecte ha estat l’esperada?Hi ha hagut una predisposició total. Des del Consell Comarcal de seguida es va veure com una estratègia de comarca, de la mateixa manera que els ajuntaments de Vic i Gurb, que farà la cessió dels terrenys on s’ubicarà la plataforma. Es va fer una valoració comarcal per trobar el millor emplaçament per la plataforma Prima en l’àmbit estratègic i de seguida tothom ha anat a l’una i tothom hi està posant molt bona voluntat. A més que l’Agència Local de l’Energia d’Osona és capdavantera. Realment han remat tots en la mateixa direcció i això s’agraeix. Parlava d’universitat. El fet que la UVic compti amb el Centre Beta ha fet replantejar el projecte inicial incloent aspectes com el de l’economia circular en l’agroalimentària?Replantejar potser no, però sí que ens ha animat a anar a més. Inicialment, la plataforma Prima estava més enfocada al sector elèctric però al final si volem reduir les emissions d’aquí al 2050, la gran majoria d’energia que a dia d’avui es consumeix de combustibles fòssils per generar energia tèrmica l’hem de substituir. Hem d’electrificar aquesta demanda d’energia tèrmica i això passa en molts casos, com en el de les empreses sobretot càrnies i agroalimentàries, per buscar alternatives de gasos renovables. El Centre BETA és potent en la valorització energètica dels residus de la ramaderia i convertir-los en biogàs i ens complementem molt bé. Ells estan fent molta recerca en el tema de com passar dels residus, tant dels purins, com dels sòlids urbans, com dels fangs de depuradora, a biogàs. Com valoritzar aquests residus amb energia. I nosaltres, un cop tenim aquesta energia creada, que és el biogàs, mirem com aprofitar-la: quan ja tens el vector energètic amb quines tecnologies aplicar-la. Hem vist una maqueta en vídeo de com serà la plataforma, amb una nau central amb camps experimentals, cinc plantes pilot de diferents àmbits i molts d’altres serveis. Què s’ha tingut en compte per dissenyar-la?Inicialment, abans de la ronda de visites a les empreses, la nostra intenció era fer una plataforma de validació de tecnologies. Que hi hagués diferents plantes pilot. El que vam veure és que aquesta primera idea quedava curta perquè la gran majoria de les empreses en demanaven dues coses. Una era que necessitaven formació perquè no hi ha prou professionals preparats a dia d’avui per dur a terme aquesta transició energètica. El que els frenava molt era quan instal·laven, posem per cas, un sistema d’aerotèrmia, saber quin manteniment hi hauria d’haver, qui l’hauria de fer o com aquesta empresa havia de formar els seus treballadors. Això va ser d’entrada ja un denominador comú a la gran majoria de les empreses. I aquí vam veure que Prima havia d’incorporar també la formació, sobretot formació professional. En aquest sentit vam parlar amb el Consell Comarcal d’Osona, que ens va dirigir a Creacció, i en el marc de l’Escola de Noves Oportunitats que estan muntant, ja estem treballant plegats perquè una de les línies d’aquesta escola sigui l’energia i es puguin fer cursos de formació professional en tots els àmbits i Prima hi posi les instal·lacions. I un altre servei que podem oferir és el d’ajuda a les start-ups. Moltes vegades tenen més el concepte i la tecnologia desenvolupada a nivell conceptual i de prototipus. Hem previst un espai força gran, d’uns 300 metres quadrats, perquè hi hagi unes oficines on puguin tenir un espai on començar a créixer, com es fa en altres centres de recerca i innovació. "Hi volem un 'hub' de mobilitat que permeti carregar hidrogen als vehicles pesants"Ester Coma, responsable de la Plataforma Prima El camp experimental també es posa a disposició de les empreses?En aquest espai de Gurb hi haurà tres àrees diferenciades: la plataforma Prima amb plantes pilot, oficines, tallers i aules; el hub de mobilitat sostenible; i els camps experimentals de l’IREC. El que és la plataforma Prima vindria a ser més aviat el que hi haurà a la nau. També comptarem, si ens donen el finançament des de l’Estat, amb el hub de mobilitat sostenible. Depèn d’una sol·licitud de subvenció que hem fet dins el programa Moves, Proyectos singulares II, de l’Idae. En aquest hub hi hauria una hidrogenera per a la càrrega de vehicles d’hidrogen, seria la tercera a tot l’Estat. Això facilitaria que els camions i autobusos de la comarca, i fins i tot els que passen per l’Eix Transversal, puguin venir a carregar, perquè l’hidrogen està més enfocat a vehicles pesants. Hi hauria també la càrrega ultra ràpida i càrrega amb biogàs. Pel que fa als camps experimentals, si una empresa necessita d’espai exterior per venir a muntar una prova pilot podrà venir i fer els assajos. També estan pensats per als grups de recerca de l’IREC, per poder comptar amb una millor infraestructura, i així poder liderar i participar en més projectes en convocatòries europees i estatals. D’entrada quan parlem de renovables ens imaginem empreses del sector elèctric o tecnològic, però aquest projecte és molt més ampli. La idea és donar servei a empreses de sectors molt diversos, començant per l’agroalimentari.Al final hem de mirar qui són a Catalunya els grans emissors de gasos d’efecte hivernacle. Són la indústria, el transport, l’energia i l’agricultura i la ramaderia. Són els sectors amb els quals hem de col·laborar per reduir emissions. Quant a la indústria, amb l’electrificació dels processos tèrmics i l’ús d’energies renovables que parlàvem abans. També en el camp dels residus, per exemple la indústria càrnia: genera molts residus que es poden aprofitar i convertir en energia. Ara mateix, Osona depèn molt del sector agroalimentari, del porcí… Sempre hem parlat dels grans problemes dels purins. Com ho hem de resoldre? Doncs la solució està en l’economia circular, aprofitem els residus per generar l’energia que es gasta en aquests processos. I ens hem posat com una de les prioritats ajudar la indústria en general a reduir els seus consums i a substituir els combustibles fòssils, a descarbonitzar-les i també pel que fa al transport. Amb quin calendari d’implantació treballen?La idea inicial era posar la plataforma en funcionament a finals d’aquest any, però hi ha hagut diversos retards pel canvi d’ubicació de Barcelona a Gurb i pel fet d’haver ampliat els àmbits. D’una previsió inicial d’una plataforma de 1.500 metres quadrats hem passat a una nau de quasi 3.000 metres amb espai exterior que abans no prevèiem. Tot això vol més temps, cal fer tot el procés de contractació i preveiem que la construcció de la nau s’iniciï l’últim trimestre d’aquest any i que estigui acabada el primer trimestre de l’any següent amb la voluntat que a mitjan 2023 estigui operativa. Bàsicament perquè ja anem molt tard i, per tant, si volem ser útils, ho hem de ser com més aviat millor. Una de les claus de volta per a les renovables són ara mateix les bateries per a l’emmagatzematge?Òbviament una de les claus a l’hora d’aconseguir aquesta transició energètica és l’emmagatzematge de l’energia, sigui en format elèctric, que són les bateries, o en format d’emmagatzematge de l’hidrogen amb tancs i dipòsits, on s’ha de comprimir l’hidrogen, que també és una gran limitació. Al final, volem eliminar els combustibles fòssils i si hem de dependre només de les renovables hem d’aprendre a fer que aquestes renovables funcionin les 24 hores del dia. Per tant, les bateries i l’emmagatzematge són claus, és una línia molt important de recerca de l’IREC.

“Vam escollir Osona pel seu lideratge en la transició energètica i en la gestió de residus”

El JC Ravens, campió del torneig de futbol sala d’Olost

Radiografia a l’ocupació del Ripollès: falta personal qualificat i de talent

Administratius que fan atenció al públic, el perfil laboral més buscat a Osona

El torneig F5 Taradell tanca una altra edició d’èxit

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

El temps troba casa a Ogassa

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Manlleu aprova la urbanització de l’entrada per Torelló on faran un McDonald’s