Tot i que els tècnics en seguretat i emergències afirmen que Catalunya està ben musculada per respondre a episodis sobrevinguts, amb cossos com els Bombers, altament tecnificats, o 18.000 Mossos d’Esquadra, la Generalitat ha reaccionat al temporal i la catàstrofe al País Valencià anunciant que revisarà els mapes de risc de les zones inundables, tant pel que fa a habitatges com a equipaments públics, indústries o serveis.
D’això se’n desprèn que és possible que s’endureixi, o si més no que s’asseguri el compliment, d’una normativa que a Catalunya té origen al 1986 –el Reglament de domini públic hidràulic– i que es podria resumir en dues grans premisses: que a les àrees considerades més perilloses qualsevol canvi d’ús d’un edifici preexistent ha de ser per evolucionar cap a un de menys vulnerable (on hi ha una antiga fàbrica no s’hi podrà situar mai una escola o un hospital) i que nous creixements s’han d’executar fora d’aquestes zones, si bé la llei no té efectes retroactius i el que ja hi ha construït pot mantenir l’activitat.
En el cas d’Osona i el Ripollès –al Moianès i al Lluçanès no n’hi ha cap–, la Generalitat té detectats 23 municipis amb població resident en zones inundables. Dins d’aquest paràmetre hi ha, però, notables diferències: des dels baixos percentatges de les Masies de Voltregà (un 1% dels habitants), Sant Vicenç de Torelló (2%), Malla (2%) o Taradell (3%) fins als molt alts del nord. I en concret, Camprodon (69%), Campdevànol (68%), Ribes (66%) i Montesquiu (74%).
Com mostren les dades, el darrer és el poble més potencialment vulnerable, amb un tant per cent que gairebé només igualen localitats de la costa i del delta de l’Ebre. “El perill és real, n’hem de ser molt conscients i estar preparats”, admet l’alcalde, Carles Colomo (SM-Amunt-CUP). Recorda, de fet, que la riuada de l’octubre de l’any 2018 es va endur la passera i que durant el temporal Glòria del 2020 “es va haver d’evacuar l’escola per emergència”, ja que està només a tres metres del mur del riu. Això fa que l’Ajuntament insisteixi a reclamar a la Generalitat la reubicació del centre educatiu.
El consistori també té actualitzat d’aquest mateix 2024 el pla per prevenir inundacions. “Partim de la dada a temps real de l’estació d’aforament del Ter a Ripoll i sabem que hem d’activar-lo quan s’hi sobrepassen els 400 metres cúbics de cabal”, detalla Colomo. A partir d’aquí es poden desplegar mesures a diferents nivells: “Si el riu arriba a un metre i mig del mur, hem de tancar les àrees pròximes; i si puja fins a mig, evacuar totes les persones de les zones inundables i traslladar-les al pavelló”.
Com Montesquiu, al conjunt de Catalunya hi ha 521 municipis obligats per llei a disposar de plans d’actuació davant d’inundacions. Els fixa l’administració, seguint directives europees, i d’acord amb els mapes de perillositat i danys potencials.
Segons Protecció Civil, a Osona i el Ripollès n’hi hauria d’haver com a mínim 27.
A hores d’ara els tenen actualitzats, perquè els han revisat durant els últims quatre anys (el període de vigència), Centelles, Folgueroles, Montesquiu, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eulàlia de Riuprimer, Taradell, Vic, Campdevànol, Ripoll, Sant Pau de Segúries, Setcases i Vilallonga de Ter.
Els que en algun moment han disposat del pla però actualment estan treballant en una homologació són, d’altra banda, Gurb, Malla, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Roda, Sant Quirze, Santa Eugènia, Torelló, Campelles, Camprodon, Llanars, les Llosses, Ribes de Freser i Sant Joan.
D’aquests municipis, la majoria es corresponen amb els del mapa, però s’hi sumen també Centelles o les Masies de Roda, pobles amb risc d’inundabilitat però no amb població resident a les àrees afectades.
A partir d’ara, la intenció de la Generalitat és anar encara més enllà amb aquests plans i estendre l’obligatorietat als 947 municipis d’arreu de Catalunya. Una mesura que es vol haver convertit en realitat en com a màxim dos anys, i per la qual la consellera de Territori, Sílvia Paneque, anunciava dimarts una dotació de 20 milions d’euros entre ara i el 2027.
Com s’avalua?
El risc d’inundabilitat, establert mitjançant normatives que s’han anat actualitzant i tornant més rigoroses, es concreta en tres grans talls.
El primer comprèn l’anomenat “domini públic hidràulic”, franges de terra que s’inunden almenys un cop cada deu anys. Tal com explica Marc Ordeix, del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, “poden tenir propietat privada, però es consideren riu i a efectes pràctics no s’hi pot fer gairebé res”. En serien exemple moltes de les pollancredes de la vora del Ter.
El següent tall es correspon amb zones que s’inunden més excepcionalment, una vegada cada 100 anys. Aquesta ratlla coincideix a Vic amb el límit del mur del Prat de la Riera, i amb la majoria de ponts que travessen el Mèder i el Gurri. A Manlleu i a Torelló es tracta de l’alçada dels murs del riu: “Àrees on no hi hauria d’haver res construït o si passa, com amb els molins i les antigues fàbriques de riu, on es va corregint els usos”.
Ordeix explica, en aquest sentit, que a causa del canvi climàtic aiguats i crescudes abans excepcionals ara poden donar-se més sovint, de manera que es pot haver de “revisar una feina de planificació urbanística que en el seu moment, amb unes altres circumstàncies, s’havia fet ben feta”.
L’última cota de risc abraça les àrees susceptibles d’una inundació cada 500 anys. Un pintat que en el cas de Manlleu s’estendria fins gairebé la plaça Fra Bernadí. “Episodis molt molt excepcionals en què l’aigua arribaria a inundar, però esmorteïda, sense les conseqüències fatídiques que hem vist al País Valencià de quan baixa amb força”, explica Ordeix.
Tots aquests supòsits situen l’Agència Catalana de l’Aigua entre els organismes que fan anar de corcoll els ajuntaments, com va passar a Manlleu quan el mandat passat no va prosperar l’oficina d’atenció de la Policia Local que es pretenia ubicar a l’antiga potabilitzadora. El Tribunal Suprem també va anul·lar l’any 2016 el POUM de Vic per preveure edificar a l’antiga Genís Antel, un sector descrit a la sentència amb “risc greu d’inundació”.
L’administració minimitza, d’aquesta manera, riscos entorn del riu. Ordeix destaca que els ajuntaments també van prenent mesures per “descanalitzar-los”, és a dir, eliminar murs, rescloses i altres obstacles que els resten superfície i els atorguen força i velocitat quan hi ha inundacions. A Vic, persegueix aquest objectiu, així com afavorir la recuperació de biodiversitat, el projecte de riberes, subvencionat amb dos milions d’euros i a punt d’executar.
També es procura assegurar arbres als rius, per retenir-ne el cabal, però mai a prop de ponts que puguin acabar taponant; i tot i que de moment no hi ha cap experiència propera, Ordeix diu que “hem d’anar pensant en zones inundables aigües amunt dels municipis: aiguamolls, llacs, estanys…” que es puguin inundar en cas d’un cop de riu i esmorteir el cabal punta.
{{ comment.text }}