25 anys de compromís amb l’art

Volien un espai per a la docència plàstica i artística, el van crear i 25 anys després es manté ben viu, malgrat que la pandèmia els ha tocat. El 7 de març de 1996 es fundava l’Associació Cultural i Artística GEA. “S’havien ajuntat diverses persones amb interessos creatius, artístics, per a la docència i la divulgació”, explica Elisenda Soler, directora del centre des del 2008, i van fer la proposta a l’Ajuntament. Primer es va dir Escola de Dibuix i poc després ja va adoptar el nom pel qual se la coneix ara, Escola d’Arts Plàstiques de Torelló, un servei municipal que gestiona l’associació. Des d’un inici, comenta Soler, ja es va adreçar a infants, joves i adults perquè aprenguessin diferents disciplines artístiques i estava ubicada en un local del carrer Orís. Abans, comenta, ja havien fet alguna activitat al Club. Amb el temps, van anar creant l’estructura i les bases: “Una estructura fantàstica que hem seguit, ha evolucionat, crescut i madurat, però l’essència és la mateixa”. Ja des de l’inici, van ser més que un lloc on es fan classes, apunta, i han apostat per les accions culturals vinculades al poble “per la divulgació artística a la ciutadania” i també per mantenir “un aire més conceptual i contemporani” que li va donar l’equip que va precedir Soler. Va ser en aquesta època en què van néixer iniciatives que després s’han potenciat i reformulat com el cicle d’art contemporani Factor(s), el Trasto Art o la Biennal d’escultura. A Soler la van anar a buscar el 2008, recorda, quan Eduard Fontserè va deixar la direcció. “Volien algú jove, amb un altre punt de vista, algú nou” i a ella la coneixien per alguns projectes. Ara, després de tretze anys, la directora no es penedeix d’haver acceptat el repte: “No sé quantes vides els estaré agraint” que li fessin la proposta. “Quan vaig començar a obrir calaixos, a investigar el vincle amb el poble em vaig adonar que tenia un potencial terrible” i que era “una eina de pràctica i comunicació”. Soler assegura que tot i ser un servei municipal amb uns pactes “tenim molt marge per fer activitats i de discurs, ens movem molt lliurement”, per la qual cosa fan propostes relacionades amb diferents temàtiques com el feminisme, el medi ambient o la pedagogia. “Ho vinculem amb tot el que podem”, afegeix, i “ningú ens ha marcat una línia vermella. Aquí hi entra tot el treball vinculat amb la participació com l’escultura pública que es va fer per exemple amb l’anomenat soldat del Puig a la plaça Vella o sobre l’1 d’Octubre a la plaça de la Vila amb processos participatius. La directora recorda que tot just un any després d’entrar es van haver de presentar per primer cop al concurs públic que van guanyar com en les ocasions posteriors. “És complicat perquè es mira amb lupa tot” però sobretot a l’inici, quan l’equip era nou, “ens va empoderar, legitimar, ens van validar el projecte”, comenten des de la direcció. I recorden com a molt dura la licitació del 2013 en què havien patit retallades. Un 25% menys del pressupost que encara no han recuperat i que “hem trobat a faltar cada any”, i més aquest any marcat per la pandèmia. Malgrat la reducció del pressupost, “vam fer mans i mànigues perquè de cara enfora no es percebés massa”. Un altre “revulsiu molt gran”, apunta Soler, va ser el trasllat del centre el 2010 al segon pis del Museu de la Torneria, que “el va fer més visible”, i va ser sobretot a partir del 2014 quan van créixer força en alumnat.Amb els alumnes més petits plantegen l’activitat “com una sola pràctica artística, ho fan tot perquè ho creiem més interessant”, diu Soler. Fa un símil dient que “els has d’ensenyar tot l’abecedari perquè puguin experimentar” i a mesura que creixen es van especialitzant en el que prefereixen. Ara des del centre també celebren que el proper curs s’imparteixi el Batxillerat Artístic al poble, impulsat per una professora del centre, i amb el qual pretenen que hi hagi relació i treball conjunt.Malgrat que el camí no ha estat fàcil, el compromís amb l’art continua intacte.La tasca de les professores a l’escola, en un ‘collage’ fet per elles mateixes Amb la Covid-19 volen el mateix tracte que les escoles de música i dansaLes mesures per fer front a la pandèmia han fet estralls a l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló. Segons la directora, Elisenda Soler, fins a principis del 2020 “estàvem en un bon moment”, amb uns 215 alumnes entre infants i adults, amb grups cada dia de la setmana. Feia temps que no baixaven de 200 alumnes i ara en tenen 73. Aquests dies, a més, “només fem dues classes en línia, no podem fer res” i han hagut de fer un ERTO als docents. “Hi ha por i incertesa” i la situació és delicada. Aquest fet els ha portat a relacionar-se més amb altres centres similars amb qui preparen un manifest reclamant “que s’equipari la nostra tasca a les escoles de música i dansa”. La celebració serà virtual i radiofònicaLa pandèmia deslluirà la celebració dels 25 anys i haurà de ser de forma virtual. Per una banda, han començat a fer un programa el quart dissabte de cada mes a Ràdio Ona que es diu La festa. Seran 25 programes per parlar del centre amb persones que hi han tingut relació. També faran una festa virtual, un dinar amb instruccions cadascú a casa seva a través d’una plataforma digital.

25 anys de compromís amb l’art

Nit d’eufòria a l’estrena del ‘Cop de Rock’ osonenc a Barcelona

Un GiraCirc d’espectacle

Francesc Soler analitza en un assaig el fenomen Luigi Mangione i la fascinació pels criminals atractius

La manlleuenca Mima Riera, una agent dels Mossos a la pel·lícula sobre els atemptats del 17-A

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

Rescaten una serp pitó a Manlleu

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

Mites sobre la salut que encara molta gent creu