Casa Museu del Voltreganès, 25 anys de memòria quotidiana

La incertesa sobre el futur de les antigues escoles de Vinyoles, que ara acullen la Casa Museu del Voltreganès, ha agafat el grup de voluntaris que la mantenen en ple procés de rejoveniment. Es compleixen ara els 25 anys des que es van posar els fonaments del projecte i hi ha joves que s’hi han anat incorporant “amb la intenció de reactivar-la i preservar-la per a generacions futures”, explica Assumpta Castanyer, que n’ha estat una de les ànimes des del primer moment. Entrar a la Casa Museu del Voltreganès és submergir-se en un lloc ple d’objectes que fan memòria de com havia viscut la gent del Voltreganès –d’Osona i de Catalunya– fins ben entrat el segle XX. A finals de la dècada dels 90, els seus primers impulsors van començar a “guardar objectes que la gent llençava” perquè intuïen que aquella quotidianitat un dia tindria el valor de testimoni d’una època. I no només del segle XX, sinó d’unes formes i costums que en alguns casos es podien remuntar fins al segle XVIII. Una col·lecció etnogràfica “que va créixer a través de donacions”, diu Castanyer. Ara mateix disposen d’uns 1.200 objectes catalogats, i el reconeixement com a col·lecció per part del Departament de Cultura. “És un clar exemple de formació d’una col·lecció etnogràfica local”, deia l’antropòleg Jordi Abella en un informe que es va realitzar fa tres anys sobre la Casa Museu del Voltreganès. Gerard Serrat i Jordi Dot són dos dels joves que s’han incorporat al projecte en els darrers anys, i veuen el futur de la Casa Museu en “ampliar la seva base, convertir-la en un espai de transmissió de la memòria entre generacions”. La memòria d’un món rural tradicional en desaparició “que ha estat la nostra història fins fa ben poc”. Però no només això, sinó que creuen que aquest patrimoni “té un potencial transformador per al nostre present”. Ells formen part d’una generació que ha sortit a estudiar –Dret, Filosofia, Gestió Cultural– i torna. Se senten “hereus i representants d’aquest llegat”. Recentment, per exemple, han col·laborat amb moviments reivindicatius com la plataforma Per Una Plana Viva i miren no només al municipi i al Voltreganès sinó més enllà: “Aquest pot ser un centre de reflexió sobre la comarca, un museu etnogràfic”, diuen Serrat i Dot, que voldrien accentuar el seu potencial pedagògic. Ara mateix se sostenen amb les aportacions dels seus associats i gràcies al treball de voluntariat. La col·lecció de la Casa Museu del Voltreganès conté testimonis dels oficis, del món de l’escola i dels jocs o del comerç, tal com ara està ordenat. I s’hi ha replicat un àmbit domèstic, el de la cuina. “Cada objecte és viu, pot explicar-nos coses i pot qüestionar també el nostre present.” L’informe de Jordi Abella, que va ser realitzat per encàrrec del Museu del Ter de Manlleu (que fa les funcions de museu de suport territorial), recomana documentar-ne el context, “seguir la traçabilitat d’on surten i a quines cases pertanyen aquests objectes donats” a través de la memòria oral. Entre les recomanacions de l’antropòleg, conegut com a director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, hi havia també la de fer un projecte museogràfic que seleccionés els objectes més rellevants i evitar “l’excessiva informació en poc espai”.“ No som un magatzem” La Casa Museu del Voltreganès va tenir la primera seu a Can Liró de Sant Hipòlit, i l’any 2012 es va traslladar a les Masies, a les antigues escoles de Vinyoles, de les quals ocupa una part amb l’espai d’exposició, el vestíbul d’entrada i una sala d’actes al pis de dalt. Asseguren que el projecte de l’Ajuntament de fer pisos per a joves a l’edifici afectaria una part de la casa museu. “Condiciona tot aquest espai”, afirma Gerard Serrat, que diu que des del juny no han tingut contacte amb l’Ajuntament. Aquest dilluns l’entitat va emetre un comunicat on refermen que “ningú ens ha dit que puguem seguir emplaçats a les antigues escoles”. Es queixen de “desamparament (...) en un moment decisiu per a la nostra pervivència”. Asseguren també que en la reunió del juny, a la qual hi eren presents els tres alcaldes del Voltreganès, no va haver-hi “propostes sòlides” com a alternativa i se’ls va suggerir només “emmagatzemar la col·lecció i fer exposicions itinerants”. És una opció que no veuen bé perquè “no és digna ni viable”, perquè faria la casa museu menys visible i quedaria “subordinada a la burocràcia” i sense l’autonomia museística. “No som un magatzem”, afirmen. La setmana passada, l’Ajuntament va dir que de les entitats que tenen la seu avui a les antigues escoles només havia de canviar d’ubicació el rocòdrom del Club Excursionista, a qui se li buscaria lloc al pavelló. A la fotografia, la major part del voluntariat de la Casa Museu del Voltreganès davant de la seu actual.

Casa Museu del Voltreganès, 25 anys de memòria quotidiana

Ripoll ressuscita l’Scriptorium a l’antiga església de Sant Pere

L’accés al castell de Rupit obté el màxim premi d’arquitectura

Torelló activa la restauració de les façanes de Can Parrella

El festival d’humor Pixa’t de Riure d’Alpens arriba a la cinquena edició

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Li cremen el cotxe de matinada al mig del carrer a Aiguafreda

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"