50 Nadals dalt la Creu de Gurb

S’ha enfilat al castell de Gurb centenars i centenars de vegades i podria resseguir els topalls del turó amb els ulls tancats. Enguany, però, s’escau una fita especial per ell. Fa 50 anys que el fotògraf gurbetà Toni Anguera (Vic, 1946) hi puja cada Nadal, encetant una tradició que avui s’ha popularitzat. EL 9 NOU el va acompanyar dissabte passat, l’endemà de viure el debat sobre la massificació d’aquest espai natural, per rememorar, tot fent un puja i baixa, com ha canviat el mateix paisatge durant tots aquests anys. La imatge de la Creu de Gurb, com es coneix popularment i com ell n’ha dit sempre, forma part d’una panoràmica quotidiana. En veu la silueta des de la finestra estant. Des de casa seva, al sector del Soler, hi té 358 metres de desnivell fins al cim. “Quan estava en forma ho havia fet en 36 minuts, corrent; ara hi trigo més”, deixa anar amb un somriure, obviant que ja ha fet 75 anys. Actualment hi ha vuit camins definits per arribar a dalt, explica. Avui escull l’itinerari per l’anomenat Serrat de les Bruixes, resseguint el torrent de Falgueres, que acostuma a baixar sec, que el condueix a una de les característiques zones de margues grises, “o blaves”, i el seu aspecte gairebé lunar. “De petit ja hi venia amb els escoltes, aquí, a buscar fòssils o a ressolar amb el cul pendents avall, estripant pantalons”. Més endavant, quan va començar a practicar esquí de muntanya o marxes de regularitat, el turó es va convertir en un entorn ideal per posar-se en forma, a voltes amb ascensions “diàries”. Va ser a finals dels anys 60, quan va començar a festejar amb Dolors Bigas, filla de Can Pau Xic –amb qui es casaria el 1972 i ja s’establirien a Gurb–, quan per primera vegada s’hi va enfilar el mateix dia de Nadal. Una iniciativa “espontània” que es va convertir, gairebé sense proposar-s’ho, en tot un hàbit. Durant aquest mig segle només recorda haver-se’l saltat un any, “i perquè em van operar”. Els primers Nadals hi pujava “ben sol”, va explicant mentre continua l’ascensió, ara per l’anomenat camí transversal, tot creuant una profunda roureda. Aquesta és, de fet, una de les grans “transformacions” que ha sofert el paisatge: la vegetació. “Abans hi trobaves ben pocs arbres tot pujant; ara n’està ple fins a dalt”. El bosc s’ha anat menjant els camps de conreu; “tot això eren feixes”, indica. El camí transversal enllaça ara amb el que puja de Vilafreser, el més habitual i, per tant, també el més concorregut. I es nota. A partir d’aquí és un constant de salutacions amb d’altres caminadors que pugen o baixen. “El dia de Nadal això ja serà una autèntica corrua”, augura. Anguera entén que el primer gran boom de practicants a la Creu de Gurb es va viure a partir de l’any 1986, quan Vic va inaugurar les pistes municipals d’atletisme Josep M. Pallàs. “Mentre les pistes van ser a l’OAR, els atletes s’entrenaven a l’entorn de la font dels Frares”. Aquests últims anys la popularització i l’increment d’usuaris ha estat exponencial. Corredors i atletes hi con viuen amb amants de la natura, xirucaires de nova fornada o ciclistes; un 70% de tots ells, vigatans. “Vam calcular que cada dia hi pujaven uns 250 persones”, apunta. I és clar, el desgast es fa evident en alguns dels camins més transitats. Anguera no seria partidari de refer els xaragalls malmesos –“seria millor deixar que la natura faci el seu curs”–, però sí d’habilitar un parell de vies d’accés habitual. Un dels problemes, però, és que l’Ajuntament de Gurb no en té la titularitat, recorda; tot el massís és de diferents propietaris privats, fet que complica la unificació de propostes. “Ja hi som”, exclama Anguera en arribar al cim, on ara hi ha mitja dotzena de persones. Un sol esmorteït no resta força a la panoràmica. S’atura a la taula d’orientació que ell mateix, juntament amb Andreu Serra i Presseguer, van idear amb motiu del centenari de la instal·lació de la creu dalt del turó: “En un dia clar, des d’aquí pots arribar a veure, com un puntet blanc, el cim del Canigó”, assegura. Aprofita per fer una foto amb el mòbil –en deu haver tirat milers, en tots aquests anys– i inicia el descens, ara pel vessant sud. Aquest Nadal, si res no es torça, tornarà a pujar a la Creu de Gurb. Seran molts els que també ho faran, però ningú acumularà mig segle de fidelitat a un hàbit que, per Anguera, ja forma part de la seva vida.

50 Nadals dalt la Creu de Gurb

Sant Jordi torna a omplir les places d’Osona de gent, roses i llibres

Balenyà celebra un nou Aplec dels Ous el Dilluns de Pasqua

Cantades de caramelles i aplecs de Pasqua a Osona i el Ripollès

Una Pasqua de bastons

LA PREGUNTA

Està a favor que Espanya compri armes a Israel?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

D’hotel de luxe a “forat negre”

Alerta a Sant Julià per claus amagats dins de botifarra negra llançada a terra

Troben una granada de la Guerra Civil en una masia de Gurb

Crema un cotxe al costat de l'Eix del Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic

Els Mossos han sancionat 95 vehicles al Salt del Mir durant aquest mes

Vic i Salut confirmen el nou CAP al solar del mercat municipal i ampliar el del Remei

Alumnes de l'escola

Josep Salvans, de Mas Reig: “El Grup Vall Companys és sinònim d’estabilitat”