El llibreter Germán Machado és el comissari del festival Canalla!. Al capdavant de la llibreria El Petit Tresor des de 2015, és un referent en el món de la literatura infantil i de la il·lustració.
Ha dit en alguna de les presentacions que fer un festival com el Canalla! era un somni. El somiava tal com ha sortit?
Des del principi he defensat que fos un festival arrelat al territori, en contacte amb la realitat de la literatura infantil i de la lectura a casa nostra, però que alhora tingués l’ambició d’alçar el vol i arribar a tot Catalunya. Aquesta era la idea.
I amb la participació de tots els agents implicats en el món del llibre infantil.
Sí. Escriptors, il·lustradors, editorials, llibreters, biblioteques, mediadors de lectura i també persones vinculades a
l’art i a l’educació. S’ha convertit en un festival de ciutat, i aquesta també era una de les ambicions de l’Ajuntament: aconseguir que tota la ciutat respirés literatura infantil. Hi ha una multiplicitat d’actors relacionats amb el llibre i la lectura. Nosaltres hem intentat col·laborar-hi des de la nostra experiència, després d’11 anys com a llibreria especialitzada. I la proposta ha tingut molt bona acollida. La possibilitat de fer un festival d’aquestes característiques fora de Barcelona ha despertat interès. I per què Vic? Per què no Girona o Tarragona, que són capitals de província? Doncs perquè Vic té una peculiaritat: disposa d’un entramat d’actors relacionats amb la lectura i el món del llibre important i amb pes. Aquest ha estat el factor diferencial que ha permès tirar endavant el festival i generar les expectatives que ha despertat.
Gairebé l’ha sorprès…
Sí, de vegades penso que hi ha fins i tot un entusiasme una mica ingenu, perquè costa tant fer realitat aquestes coses que
sembla que el festival hagi sorgit per art de màgia. I no. Hi ha anys de feina al darrere, de sectors diferents. Finalment, tota la feina que hem anat cultivant ha florit. I això és molt bonic.
En una de les presentacions del Canalla! plantejava una pregunta: fins a quin punt estem disposats a afavorir que els infants tinguin accés a la lectura i què hem de fer per aconseguir-ho? El festival també ha de provocar aquesta reflexió?
Almenys aquesta ha estat la nostra intenció. En tota la programació d’activitats hem volgut posar la canalla al centre. Crec
que és especialment important en el moment actual, en què estan passant moltes coses al món i no acabem de saber cap on ens portaran. Fins i tot ens hauríem de preguntar si no estem vivint una crisi de la infància. La infància és una
categoria històrica, que va aparèixer a finals de l’edat mitjana. Fins a quin punt allò que enteníem per infància no s’ha transformat profundament? Això ens obliga a tots els actors implicats –educadors, mediadors, promotors de lectura, editors i escriptors– a repensar qui és el destinatari de la nostra feina i en quin moment es troba. El festival és una oportunitat per fer aquesta reflexió.
Què influeix més a l’hora que un infant tingui una bona experiència amb la lectura i s’hi aficioni? La família, l’escola, els educadors, els mediadors…?
Tot el que ha dit. I hi afegiria els bons llibres. Quan parlem dels més petits, llegir consisteix sobretot a generar un
vincle entre l’adult que llegeix i l’infant que escolta. El llibre és l’objecte que fa possible aquest vincle. Aquest vincle s’ha de cultivar a casa i a l’escola. Fa poc vaig llegir una reflexió que deia que els nens probablement no recordaran si els has llegit bé un conte, si has sabut fer la veu del llop o si t’has entrebancat en alguna frase. Potser fins i tot oblidaran de què anava la
història. Però el que no oblidaran és que hi havia una persona al seu costat, acompanyant-los en aquell moment. Ser-hi, llegir amb ells. I després, naturalment, disposar de bons llibres. Si el llibre és el vehicle d’aquest vincle, com
millor sigui el llibre, millor serà l’experiència. Jo faig servir una comparació amb el menjar. Un llibre fluixet és com una hamburguesa. En canvi, un bon llibre és com un estofat ben fet, preparat amb temps i estima. L’alimentació serà millor. Necessitem llibres ben escrits, ben il·lustrats, ben editats, amb bones històries i també bons llibres de coneixements, que
responguin a les preguntes i als interessos dels infants. Però, sobretot, necessitem construir aquest vincle entre un adult lector i un infant que comença a ser-ho.
Tenim aquests bons llibres i aquesta matèria primera, tant d’autors d’aquí com d’altres llocs del món?
Sí, però no ens podem enganyar, tenim dificultats. Hi ha editorials històriques de Catalunya que passen per situacions econòmiques molt complicades. És un símptoma del moment que vivim. Cada vegada costa més la lectura literària i cada vegada tendim a exigir que allò que oferim als infants sigui més fàcil. Això també està relacionat amb la crisi de la infància de què parlava abans. Tenim bons llibres i bones editorials, però hem de saber triar i donar suport a tot aquest ecosistema
d’una manera sistemàtica i continuada. I això és el que ens falta. Hi ha coses que no es poden fer a casa perquè moltes famílies no disposen del capital cultural necessari per desenvolupar una tasca de lectura sistemàtica amb els seus fills.
Per tant, on s’ha de fer? A l’escola?
Les escoles també tenen dificultats, perquè els mestres estan desbordats amb altres responsabilitats. Per això caldria una
política que situés al centre la figura del bibliotecari escolar, amb una bona biblioteca. No parlo de l’estereotip del bibliotecari que simplement guarda llibres, sinó d’una persona dinàmica, una bona mediadora de lectura, que conegui els interessos dels infants i els acompanyi en el seu creixement com a lectors. Per aconseguir-ho cal una aposta real per les biblioteques escolars, amb dotacions econòmiques i formació de mestres bibliotecaris o bibliotecaris mestres. No sé si l’ordre altera el producte, però el que importa és que hi siguin. Tenim bons llibres, bons il·lustradors i bones històries, però tot està dispers. Necessitem algú que ho articuli i que faci aquesta feina de mediació.
Les biblioteques escolars han estat descuidades, tot i que ara sembla que se’n comença a parlar més.
Sí, però continuen descuidades. El Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya va impulsar una prova pilot, però
no n’hi ha prou. No és una aposta real. Una aposta real seria disposar d’aquest recurs de manera sistemàtica a totes les escoles. Una persona que dediqués almenys mitja jornada a fer de bibliotecari, a elaborar un pla de lectura de centre, seleccionar llibres, portar-los a les aules, organitzar clubs de lectura i activitats de dinamització lectora i treballar la comprensió lectora. Sempre parlem d’aquests problemes quan apareixen els resultats de l’informe PISA. Però fa molt de temps que sabem què passa. No necessitem esperar PISA per adonar-nos que les coses no funcionen prou bé.
Que un infant s’aficioni a la lectura no garanteix necessàriament que després sigui un adult lector, però almenys posa les bases?
Jo diria que no és una condició suficient, però sí necessària. És molt difícil arribar a ser un lector adult si durant la
infància o, almenys, durant l’adolescència no has entrat en contacte amb el món de la lectura. I quan parlo de lectura no em refereixo necessàriament a la narrativa. Hi ha qui pensa que llegir, en el cas dels infants, és llegir contes. I no. També pot ser una revista, un reportatge o un llibre de coneixements. El gust per la lectura s’ha de cultivar. I és sobretot durant la infància que s’adquireixen l’hàbit i el plaer de llegir. Si això es desenvolupa, tenim una condició necessària perquè aquella persona pugui continuar sent lectora. Després, la vida ja ens porta per camins diferents i no podem garantir res. De vegades venen famílies a la llibreria i em demanen un llibre per a una nena de 12 anys que no llegeix gaire, però a qui li agrada molt el futbol. I jo els dic: compreu-li una pilota! No podem pretendre resoldre amb un llibre, de cop, la feina que no s’ha fet abans.
Potser també hi ha persones que no s’han convertit en lectores perquè no han trobat el llibre adequat.
Exactament. Quan algú em diu que el seu fill no llegeix, penso que potser encara no ha trobat el llibre que necessita. Hem
d’ajudar-lo a descobrir aquell llibre que connecti amb els seus interessos. Si el troba, segurament tindrà més possibilitats de convertir-se en lector.
Tampoc no és cap drama que algú no sigui lector?
No, és clar que no. Conec molt bones persones que no són lectores i també persones que llegeixen moltíssim i no són
tan bones persones. No és cap garantia de res. També hem de descomprimir una mica aquesta qüestió. Ara bé, llegir durant la infància obre mons, desenvolupa l’esperit crític i facilita la comprensió de la realitat. També t’ajuda a conèixer-te a tu mateix. Quan llegeixes sobre un personatge, descobreixes com pateix, com gaudeix o com afronta determinades situacions. La literatura multiplica les vides que podem viure.
Hi ha algun autor o alguna proposta del Canalla! que li faci una il·lusió especial?
És molt difícil triar perquè hi ha moltes coses i ja ens ha costat molt fer la programació. Però per exemple, que vingui
Susanne Straßer, referent internacional del llibre infantil. És molt llegida aquí. Els seus llibres són presents a les escoles i moltes famílies els coneixen. Però una cosa és conèixer l’obra i una altra, conèixer-ne l’autora. Això passa especialment en la literatura infantil. Si els dius que és qui ha escrit El pastís és tan amunt, de seguida saben de qui parles. També em fa molta il·lusió la projecció de la pel·lícula L’Olívia i el terratrèmol invisible, que ja s’ha fet en el marc del Festival Protesta, amb la sala plena. I ara tindrem Maite Carranza parlant del procés d’adaptació de la novel·la al cinema. Carranza és una gran
escriptora catalana, reconeguda internacionalment, i una excel·lent ambaixadora de la nostra literatura infantil i juvenil. A més, és una història molt adequada per al moment actual, perquè parla de l’habitatge i de les dificultats que pateix la nostra societat en aquest àmbit, especialment els infants. Tornem a situar la mirada dels nens al centre. I també espero el pregó inaugural de Xavier Salomó i Meritxell Martí. Són dos autors de referència que han connectat molt bé amb els infants, amb llibres com Un sopar de por, Un regal de por o Una casa de por. Han creat un univers i uns personatges que estableixen una relació molt directa amb els lectors. I després hi ha els espectacles de titelles i il·lustradors com Òscar Julve, Mercè Galí, Jordi Vila Delclòs o Javi Rey, que estan fent una obra molt potent. Tenim una programació bona i això em permet
reivindicar una qüestió que considero fonamental: la literatura infantil és molt important. Sense literatura infantil és molt difícil que hi hagi altres literatures, perquè és la porta d’entrada al món literari. Si aquesta porta no està ben oberta, tindrem problemes en el futur. I parlo de lectura literària, que és una cosa diferent de la lectura en general. De vegades es considera que explicar un conte a un nen petit és simplement una activitat per entretenir-lo una estona. I també pot tenir aquesta funció, naturalment. Però no ens podem quedar aquí. Hem de reivindicar la dimensió literària, artística i estètica dels llibres
infantils, la seva capacitat per obrir finestres i ampliar el món.
