La majoria d’artistes maleirien la seva sort si un desbordament del riu omplís d’aigua el seu taller. No és el cas del ripollès Eudald Alabau, que després de la riuada provocada per les restes de l’huracà Leslie ha perdut totes les intervencions que havia fet al passeig dels Aurons, situat als afores del nucli de Ripoll, darrere de l’Escola Industrial del Ripollès. Aquest artista plàstic fa vuit anys que va descobrir l’espai i des de llavors hi practica el seu land art, un moviment artístic que promou l’ús d’elements naturals com a matèria primera. D’aquesta forma, les fulles i branques dels aurons, avellaners, verns o pollancres de la zona, les pedres, la terra o l’aigua no només són espectadors de la seva obra, sinó que en formen part.
Lluny d’enrabiar-se per la pèrdua, el ripollès ho va encaixar amb comprensió i resignació, perquè és conscient que la seva petjada artística és efímera: “Si t’he de dir la veritat, vaig anar-hi i vaig veure un paisatge nou, un escenari nou per a mi, i una gran quantitat de còdols i branques per expressar-me. És com un gran supermercat per a mi”. Aquest divendres començarà a treballar-hi amb altres artistes que l’ajudaran a moure i interpretar els elements que l’aigua ha abandonat allà.
De moment, aquesta setmana hi ha construït un niu i s’hi ha fet fotografies per reflexionar dels danys humans i materials del riu per demostrar que els humans som l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra i que no fem cas al coneixement adquirit d’anteriors.
{{ comment.text }}