Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

A punt pel foc de Sant Joan

La coincidència en un diumenge fa preveure més assistència a la rebuda de la Flama del Canigó a Coll d’Ares

La vigília de Sant Joan s’escau en diumenge, entremig d’un pont, però això no serà obstacle perquè la Flama del Canigó tingui l’habitual rebuda. Al contrari, en el punt inicial del seu recorregut, a Coll d’Ares, es preveu “més assistència de la que és habitual”. Ho explicava dilluns el president de Tradicat, Andreu Coll, a Ripoll, on aquest any l’entitat va presentar la Flama al costat d’Òmnium Cultural, representants institucionals i de les entitats que col·laboren a fer-la arribar a cada poble. Una tradició de més de cinquanta anys.
Prop de les 4 de la tarda, la Flama arribarà a Coll d’Ares, on prèviament hi haurà hagut un dinar de germanor amb unes tres-centes persones i música. El foc encès la nit abans al cim del Canigó serà recollit aquí pels responsables d’escampar-lo als pobles d’Osona, el Ripollès, el Moianès i també més lluny, com alguns llocs del Vallès Oriental que des de fa anys recullen també la Flama en aquest punt. En serà un símbol la presència dels gegants de la Garriga, que enguany celebren el trentè aniversari. “A partir d’aquí s’escampen les rutes i tothom va cap al seu punt de destí”. A més de la caravana de Tradicat, hi ha pobles on la Flama del Canigó arriba d’una manera singular. A Ripoll, ho farà de la mà d’una quinzena d’atletes coordinats per L’Esportiu Ripoll, que baixaran des de Coll d’Ares. A Campdevànol, també són atletes, els de l’Associació Sant Grau, els que hi fan arribar la Flama directament des del cim del Canigó, d’on surten a les 4 de la matinada.
La postal que cada any edita Tradicat i que reconeix la trajectòria d’un personatge del catalanisme està dedicada enguany a Nemesi Solà (1929), empresari i activista cultural, un dels impulsors de la Flama del Canigó i que també va participar en l’anomenat segrest de la Mare de Déu de Núria, l’any 1967, per evitar que el franquisme convertís l’acte de la seva coronació en una eina de propaganda del règim. El text és de l’abat de Montserrat, Josep M. Soler. El manifest que es llegirà arreu ha estat escrit per l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

“Tradicat tindrà socis”. Andreu Coll, nou president de l’entitat, vol obrir-la i ampliar-la

Andreu Coll, amb una llarga trajectòria en el món associatiu i en la cultura popular, va accedir a la presidència de Tradicat el febrer d’enguany. L’entitat organitzadora del pas de la Flama es planteja ara nous objectius i ampliar la seva activitat.
Ara és el moment que Tradicat és fa més visible, l’arribada de la Flama del Canigó…
A partir de 2002, és quan ens constituïm com a entitat, per vincular tot el que fins aquell moment eren iniciatives individuals per fer arribar la Flama als nostres pobles. S’havia d’anar escampant a més llocs, perquè només arribàvem a la ruta que baixa de Coll d’Ares cap a Ripoll, i d’aquí a Vic per la C-17. Recordo que era l’Any Verdaguer, i la Pilarín ens va fer la postal, fent referència a Verdaguer, l’autor de Canigó. Després hem anat obrint portes a altres entitats, per fer-ho més gran. Amb Òmnium d’Osona, primer, i del Ripollès, després. Una col·laboració que s’ha anat consolidant, i que ara també va relacionada amb la reivindicació dels presos polítics i exiliats.

Andreu Coll, president de Tradicat | Marc Sanyé

Aquest any s’ha complert el 80è aniversari de la retirada per Coll d’Ares. Serà present d’alguna manera en els actes?
Sí, fem memòria del 80è aniversari de la retirada, que es va començar a commemorar el febrer d’aquest any. Pel febrer de l’any vinent, tenim previst fer un acte del 81è aniversari. El pas fronterer de Coll d’Ares, per on entra aquesta flama que tant ens agrada i agermana els Països Catalans, també és el lloc que va unir les dues bandes de la frontera, quan tants catalans del Principat van haver de passar cap a la Catalunya Nord l’any 1939. Hem trobat gent que ho recorda, encara, tot i que ara són molt grans. I ens faria il·lusió que poguessin participar en la commemoració. Intentarem que sigui un acte molt reeixit.
Entra això dins dels objectius de l’entitat?
Sí, perquè a Tradicat (Tradicions Catalanes) hi entra també la tradició oral, o en aquest cas la històrica. Penso que ens hem d’anar activant, sobretot en aquests moments difícils per a tots. Per no oblidar mai el passat, i mirar cap al futur.
La seva presidència, és un senyal de renovació de l’entitat?
Per motius de salut, Joan Serra va haver de deixar la presidència, i em van proposar a mi, que era el segon vicepresident, d’agafar-la. Pel que fa a la resta de la junta, no hi ha hagut gaire canvis. Hi tenim gent de diferents llocs d’Osona, la junta té una representació comarcal. Tothom hi és benvingut, encara que ja sabem que ara costa de comprometre’s. Però el que ens interessa, sobretot, és que quan necessitis de la gent, hi siguin. Que et donin un cop de mà i siguin participatius, encara que sigui de tant en tant.
Quins són els projectes per garantir la continuïtat de l’associació?
Aquest any volem co-mençar un projecte nou, que és el de fer socis. Fins ara ens nodríem de les aportacions a títol individual però ara obrirem la inscripció de socis, i farem assemblees per prendre les decisions. Penso que és un objectiu important de cara a consolidar l’entitat.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.