Acostar el patrimoni a les noves generacions

Forçats per l’escola o la família, de petits ens acostumem a trepitjar museus i descobrir patrimoni. No se’ns fan estranyes les excursions a les ruïnes d’Empúries, el jaciment de l’Esquerda o el Museu Episcopal de Vic. Al cap dels anys, ja com a adults i amb més diners a la butxaca, molts acostumem a revisitar espais que primer vam llegir amb ulls d’infant, però hi ha un període de les nostres vides –entre els 20 i els 30 anys– que ens fem fonedissos a l’hora de deixar-nos interpel·lar per les seves exposicions. D’això se’n van adonar les vigatanes Jasmina Masoliver i Mireia Bover, guanyadores de la desena Beca Ciutat de Vic a la Creació Artística, que justament formen part d’aquestes generacions. Per posar-hi remei, durant dos caps de setmana d’agost i dos de setembre han cridat gent jove a trobar-se al Museu de l’Art de la Pell, el Museu Episcopal, el Temple Romà i l’ACVic. L’excusa era fer el vermut, però amb el rerefons d’aprofitar aquests escenaris d’excepció justament per deconstruir les expectatives i percepcions al voltant del patrimoni. La proposta que llançaven a la quinzena de persones que van prendre part a l’última sessió, la de diumenge al Museu de l’Art de la Pell, era classificar les obres d’una manera diferent de com estan exposades: en comptes de per tipologies, procedència o època, en funció de grans temàtiques socials que els joves havien votat prèviament. Així, per exemple, quatre noies suggerien que es podria englobar sota el paraigua de sostenibilitat des d’un estoig litúrgic de cuir i or fins a obres de l’exposició temporal d’Eusebi Baucells. A l’hora de presentar la tria als companys, unes altres que s’havien agrupat amb l’etiqueta de feminisme obrien el debat de per què les dones representades a dins dels museus van gairebé sempre despullades. “És el típic exemple de la mirada masculina sobre el cos de la dona. Ens interessa nua i ressaltant les seves formes, no el valor del que fa o l’expressió de la cara”. L’exercici també exigia posar preu al conjunt d’obres agrupades sota un mateix concepte, i elles tornaven a ser contundents: “Les vendríem per zero euros, de franc, perquè arribés el missatge que és necessari replantejar-nos-ho tot i trencar aquesta mena de visions”. Entre galetes salades, musclos i escopinyes, es van obrir reflexions igual d’interessants sobre el postcolonialisme, la religió o la sexualitat. “Tant ens interessa una relació acurada de la peça amb la temàtica com una de súper inventada”, comentaven Bover i Masoliver, el que “pretenem és acostar l’art als joves i que el mirin com vulguin, amb els seus propis ulls”. En les altres tres sessions havien relacionat obres antigues amb música actual, especulat sobre el seu camí fins arribar als museus o jugat a crear-ne. Un altre dels objectius del projecte és teixir vincles entre persones interessades en l’art sense que es tracti necessàriament d’artistes (diumenge compartien taula un professor de religió, una cirurgiana i una dissenyadora de moda): “A Vic som moltes i ni ens coneixem ni sabem on trobar-nos”. Bover i Masoliver també esperen que participar en activitats com aquesta hagi canviat per sempre la relació d’aquests joves amb els espais, perquè amb el vermut i “l’experiència col·lectiva passes a veure el museu d’una altra manera, et pot fer més gràcia tornar-hi a entrar”. Passat un temps, aquest procés, que és el que més interessava a les dues impulsores, derivarà en píndoles audiovisuals que projectaran a les façanes dels centres de cultura de la ciutat, com una metàfora d’obrir-les a la ciutadania i convidar la gent a entrar-hi. El pòsit que quedarà en els joves que han pres part en les sessions pot ser la coneixença d’una altra persona, haver après a mirar un determinat espai amb altres ulls o haver jugat amb l’art. També curiositats, certeses i contradiccions. Un exemple: té sentit que a dins de la vitrina d’un museu s’hi conservi un tres en ratlla que es va tallar justament per passar de mà en mà? Guanyadores entre 24 projectesBover i Masoliver van guanyar la Beca Ciutat de Vic d’aquest 2021, que té una dotació de 6.000 euros i l’atorga l’Ajuntament. La seva proposta va ser la més ben valorada entre 24 d’àmbits diversos, des de les arts escèniques fins a la música, la literatura, les arts visuals o la barreja de diversos llenguatges creatius.

Acostar el patrimoni a les noves generacions

Sant Jordi torna a omplir les places d’Osona de gent, roses i llibres

Sant Jordi a les places, el programa especial d’EL 9 TV per la diada

L’Atlàntida programa una desena de propostes per celebrar els 15 anys

Crítica de cinema | ‘La chica de la aguja‘, de Magnus Von Horn

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

Crema un cotxe al costat de l'Eix del Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

Troben una granada de la Guerra Civil en una masia de Gurb

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic

Les relacions Vic-Manresa: "Als manresans se'ls ha posat la ceba al cap que Vic està molt bé, i és veritat"