Té 41 anys. El seu nom artístic és ‘La Pit-Roig’. Fa 13 anys es va traslladar a Moià buscant una vida més plena. Diu que no és “rata de taller”. L’apassiona l’art però encara més poder vincular-lo amb projectes socials.
La vida l’ha portat a tenir un taller a Moià. Com ha arribat fins aquí?
Em vaig llicenciar en Filosofia. Paral·lelament, com que trobava a faltar el treball creatiu manual, vaig començar ceràmica a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació. No em sentia còmoda quedant-me només amb l’estudi.
Barcelonina de tota la vida. Per què va decidir mudar-se?
Sempre havia tingut molt clar que volia marxar de la ciutat: viure en habitacle sostenible, tenir hort, etc. Em va sorgir l’oportunitat de traslladar-me a una casa de pagès de la zona, gràcies a un acord de masoveria amb el propietari. Llavors tenia 27 anys.
Tot i haver nascut allà i tenir-hi la família no contemplava l’opció de viure-hi.
Mai em va semblar un lloc amable. Tenia molt clar que havia d’acabar la formació allà perquè ja l’havia començat, però en l’aspecte vital veia que la ciutat no m’oferia el que volia. Barcelona ofereix una varietat d’oci cultural que m’enriquia molt i reconec que els primers anys de viure aquí ho vaig enyorar però, malgrat això, el contacte amb l’entorn natural m’ho compensava molt més. Suposo que per això vaig fer el salt.
Sempre ha alternat el vessant artístic amb l’acció social?
Sí, i quan ha anat tot rodat, he pogut aconseguir una feina artística dins l’àmbit social (amb jovent, gent gran, etc.). A banda, sempre he tingut el meu taller, on faig classes i tinc una petita producció pròpia.
Quins han sigut aquests moments en què ho ha pogut combinar?
Per exemple, durant força anys he participat en les parelles artístiques, que eren tallers amb persones amb capacitats diverses, a la Llar dels Avets. Durant un temps també vaig col·laborar amb l’associació Despertaespurnes, fent tallers extraescolars de ceràmica i pintura a escoles, amb jovent i a les residències d’avis. Gràcies a la vinculació amb aquesta entitat em vaig arrelar més al territori.
Quin és el seu projecte actual?
L’art i la ceràmica són el meu projecte professional i vital. Imparteixo classes regulars de ceràmica al taller, que anomeno Espaiet Pit-Roig, on es pot gaudir d’un ambient familiar i distès per desenvolupar les idees i projectes personals de cada alumne. Esporàdicament, també ofereixo tallers externs (escoles, projectes concrets, etc.) i sempre estic oberta a col·laborar amb entitats. També tinc una petita producció, que generalment està exposada a l’Espai d’Artesania del Moianès, o la venc al mateix taller. I, al mateix temps, participo en fires de proximitat, ara només a la comarca perquè amb la maternitat em va millor combinar-ho. Quan em proposen algun projecte social sempre li intento fer un forat, perquè quan no el tinc el trobo molt a faltar.
És clar. L’enriqueix més, no?
Sortir del taller per mi és molt important! Si faig només producció, m’avorreixo. Necessito estar en contacte amb gent i adquirir nous coneixements.
Es pot viure d’aquest ofici?
La qüestió dels autònoms és un desastre pel que fa a estabilitat. No hi ha una fórmula, sinó que t’has d’adaptar constantment.
Com es defineix professionalment?
Sovint dic que soc tallerista d’arts plàstiques i artista multimaterials. En aquest sentit, tinc una part de la producció que és més d’exposició i expressió artística: faig nines amb materials reciclats.
Sempre volum!
M’agrada tot, eh! Collage, pintura… però reconec que aquest és el meu àmbit.
{{ comment.text }}