Montserrat Rius
Enguany es compleix el centenari del naixement d’Alicia de Larrocha, una de les millors pianistes de la història. Especialista en música ibèrica, va oferir un històric concert a Camprodon l’any 1985 basat en peces d’Albéniz. Va ser la llavor del festival que des de fa 37 anys es dedica al compositor camprodoní. Al mateix lloc on ella havia actuat, el monestir de Camprodon, la pianista Alba Ventura la va homenatjar dissabte amb un concert.
En el centenari del naixement de la gran pianista Alicia de Larrocha, Camprodon va organitzar dissabte passat dos actes per recordar-la: l’exposició, “Alicia, 100 anys”, dedicada a la solista al Museu Isaac Albéniz, i un concert. Al monestir de Sant Pere a càrrec d’Alba Ventura, coneguda i reputada artista internacional que es va formar amb Alicia de Larrocha i també amb Dimitri Bashkirov entre altres prestigiosos concertistes.
En la presentació de l’acte, unes paraules d’agraïment per l’organització de l’acte de l’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, amb el record de les dues estades d’Alicia de Larrocha a la població. La primera, el 1985, que, amb el seu concert, va posar la primera pedra per al futur Festival Isaac Albéniz. I la segona, el 2004, per recollir la Medalla Albéniz.
La filla de la pianista, Alícia Torra, emocionada, va agrair l’homenatge amb l’exposició i el concert, i Alfonso Alzamora (besnet d’Albéniz) va recordar que si una cosa va fer Alicia de Larrocha va ser “portar la composició espanyola per tot el món”.
Amb un programa que era i va ser un regal per a l’oïda, la pianista va començar per la Sonata en La major de Mozart, una exquisidesa musical on va mostrar la seva gran sensibilitat i musicalitat. Amb una selecció de Preludis de Frederic Mompou, va aparèixer l’intimisme i la introversió, per arribar, poc després, a l’explosió i el castell de focs d’artifici amb un allegro d’Enric Granados.
Tornàvem a recollir-nos amb l’espiritualitat de Xavier Montsalvatge a Divagación i Impromptu en el Generalife i acabàvem amarats de llum amb Isaac Albéniz i dues peces de la Suite española, Sevilla i Castilla.
Amb una tècnica per sobre de qualsevol dubte (el seu domini del piano és total) i una extraordinària musicalitat, Alba Ventura va semblar que feia màgia amb el teclat: claredat, contrast entre totes les veus, sensibilitat i fermesa en l’execució, contundència en el seu discurs. Virtuosisme per sobre de tot. I un bis que n’haurien pogut ser molts més en un concert d’aquells en què el públic surt trepitjant núvols. Un excel·lent homenatge d’una gran pianista a la que va ser mestra d’ella i de diverses generacions.
Exposició al Museu
Abans del concert es va inaugurar al Museu Albéniz l’exposició dedicada a Alicia de Larrocha, amb documentació cedida per la seva família que il·lustra aspectes diversos d’una trajectòria que la va dur arreu del món. La mostra es podrà veure a Camprodon durant l’estiu i a la tardor està previst que viatgi a Madrid.
{{ comment.text }}