Albert Om: “Tots venim d’on venim”

“Vols dir que n’hi ha cap necessitat, d’explicar tot això?”, intueix que li hauria demanat la seva difunta mare, “sempre tan reservada”, si hagués tingut l’oportunitat de llegir el llibre. “Necessitat no ho sé. Ganes de fer neteja, sí, d’escriure fragments de vida familiar com una manera d’espolsar-me’ls”, li ha respost ara. “Escric per posar les paraules en un àlbum, per endreçar els records que m’atropellen i que vull que deixin d’estar escampats per tota la casa”, relata el periodista osonenc Albert Om (Vic, 1966) a Què dirà la gent (Univers), el més autobiogràfic i intimista dels nou llibres que ha publicat fins ara. En l’any en què en fa 60 –el proper 5 d’octubre–, Om reconstrueix la memòria familiar, “sovint silenciada”, per retratar, també, l’evolució d’una llengua i d’un país. El relat de tota una generació. “Només per veure la gent que avui heu vingut aquí ja haurà valgut la pena escriure aquest llibre”, bromejava Albert Om divendres davant d’una Sala Modernista del Casino de Vic que es va desbordar. Un embolcall centenari ideal per presentar aquest “viatge de 100 anys”, a través del qual Om compagina recerca d’arrels familiars amb records personals esparsos. “Tinc un avi mort a la guerra; l’altre que va morir molt jove represaliat pel franquisme a la Model; un besavi que es va penjar; una besàvia que va morir en el part; tiets avis molts a la cuneta... amb un passat tan fosc com pot ser que nosaltres hem pogut viure tan còmodament?”, es preguntava Om. I ell mateix donava una resposta: “El preu el van pagar ells, amb ser el seu silenci.” És a partir de la voluntat de desenterrar aquest silenci que es va anar gestant el llibre. A foc lent. Fa més que 10 anys, “quan els pares van començar a estar fotuts”, va anar covant la idea de recontruir la memòria familiar a través d’un dietari, “per retre’ls homenatge, però també per allò de saber d’on vens”. Al capdavall, “tots venim d’on venim”. “Si fa uns anys m’haguessin dit que escriuria aquest llibre tan personal no m’ho hauria cregut; soc una persona més aviat reservada”, va confessar divendres, tot reconeixent, però, que un cop escrit, “agafes com distància i et desprens una mica del teu jo”. Amb un sentit de l’humor marca de la casa i un punt de nostàlgia volguda, Om també evoca l’evolució d’un país i d’una llengua. Una llengua que de la veu dels seus pares i avis esdevenia “molt viva i genuïna” i que, amb els anys, s’ha anat tornant “més burocràtica i encarcarada”. En el llibre, per exemple, rememora un dels primers articles que va publicar a EL 9 NOU, on es va forjar com a periodista, encara no amb 18 anys: “Servem els castells, servem el passat”, deia el titular, sobre el mal estat del castell de Taradell. “Els professionals de la comunicació vam haver d’establir un nou estàndard per la nostra llengua i potser vam pecar d’un registre de català massa literari.” Des de llavors, però, no ha deixat de reverenciar “el poder de les paraules”. I aquest llibre n’és una prova.

Albert Om: “Tots venim d’on venim”

Gols i festa manlleuenca

Aparició sorpresa de Manolo García al concert de Quimi Portet que tanca el Mercat de Música Viva de Vic

Arriba la primera victòria

“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

Troben mort un conegut veí de Viladrau

Aliments que ajuden a mantenir els ossos forts

Entitats i veïns del barri d’Osona de Vic demanen una solució per evitar el desnonament d’11 famílies

Roben material dels Bombers de Vic

Tanca el quiosc de la plaça de la Divina Pastora de Vic

Segon premi de la Loteria Nacional, venut a Taradell

Adjudiquen les obres de la plataforma PRIMA de Gurb per 6,7 milions

Trien tres escoles d’Osona entre les 100 prioritàries per climatitzar abans del juny del 2028

Cremen dos contenidors industrials a Torelló