Albert Om: “Tots venim d’on venim”

“Vols dir que n’hi ha cap necessitat, d’explicar tot això?”, intueix que li hauria demanat la seva difunta mare, “sempre tan reservada”, si hagués tingut l’oportunitat de llegir el llibre. “Necessitat no ho sé. Ganes de fer neteja, sí, d’escriure fragments de vida familiar com una manera d’espolsar-me’ls”, li ha respost ara. “Escric per posar les paraules en un àlbum, per endreçar els records que m’atropellen i que vull que deixin d’estar escampats per tota la casa”, relata el periodista osonenc Albert Om (Vic, 1966) a Què dirà la gent (Univers), el més autobiogràfic i intimista dels nou llibres que ha publicat fins ara. En l’any en què en fa 60 –el proper 5 d’octubre–, Om reconstrueix la memòria familiar, “sovint silenciada”, per retratar, també, l’evolució d’una llengua i d’un país. El relat de tota una generació. “Només per veure la gent que avui heu vingut aquí ja haurà valgut la pena escriure aquest llibre”, bromejava Albert Om divendres davant d’una Sala Modernista del Casino de Vic que es va desbordar. Un embolcall centenari ideal per presentar aquest “viatge de 100 anys”, a través del qual Om compagina recerca d’arrels familiars amb records personals esparsos. “Tinc un avi mort a la guerra; l’altre que va morir molt jove represaliat pel franquisme a la Model; un besavi que es va penjar; una besàvia que va morir en el part; tiets avis molts a la cuneta... amb un passat tan fosc com pot ser que nosaltres hem pogut viure tan còmodament?”, es preguntava Om. I ell mateix donava una resposta: “El preu el van pagar ells, amb ser el seu silenci.” És a partir de la voluntat de desenterrar aquest silenci que es va anar gestant el llibre. A foc lent. Fa més que 10 anys, “quan els pares van començar a estar fotuts”, va anar covant la idea de recontruir la memòria familiar a través d’un dietari, “per retre’ls homenatge, però també per allò de saber d’on vens”. Al capdavall, “tots venim d’on venim”. “Si fa uns anys m’haguessin dit que escriuria aquest llibre tan personal no m’ho hauria cregut; soc una persona més aviat reservada”, va confessar divendres, tot reconeixent, però, que un cop escrit, “agafes com distància i et desprens una mica del teu jo”. Amb un sentit de l’humor marca de la casa i un punt de nostàlgia volguda, Om també evoca l’evolució d’un país i d’una llengua. Una llengua que de la veu dels seus pares i avis esdevenia “molt viva i genuïna” i que, amb els anys, s’ha anat tornant “més burocràtica i encarcarada”. En el llibre, per exemple, rememora un dels primers articles que va publicar a EL 9 NOU, on es va forjar com a periodista, encara no amb 18 anys: “Servem els castells, servem el passat”, deia el titular, sobre el mal estat del castell de Taradell. “Els professionals de la comunicació vam haver d’establir un nou estàndard per la nostra llengua i potser vam pecar d’un registre de català massa literari.” Des de llavors, però, no ha deixat de reverenciar “el poder de les paraules”. I aquest llibre n’és una prova.

Albert Om: “Tots venim d’on venim”

El Club Atlètic Vic, campió de Catalunya de relleus mixtos en categoria sub16

Vic acollirà més de 2.000 atletes en el 52è Campionat de Catalunya de Cros per Clubs

Safareig català a Vic amb el ‘Que no surti d’aquí’, de Carandell, Canet i Montaner

Vic, ple de Canalla!

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Manel Esteller: "S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat"

Tenen un accident a la C-17 a Malla, on abandonen el cotxe

Manel Dot: “Els llevants d’abans duraven quinze dies o més; ara duren dos o tres dies”

Ripoll impulsa una campanya per fomentar que els veïns se saludin amb un “bon dia”

“Quan reps un diagnòstic així, et desmunta tot el que tens al cap"

Vint multes en menys de tres hores per distraccions al volant

Girbau compra l'alemanya Fintec, dedicada a fabricar màquines de plegar i classificar roba

Troben mort un boletaire a Sant Joan de les Abadesses

Una fotografia d'Emili Vilamala del pantà de Sau, entre les 30 finalistes d'un concurs internacional

"Em fa plorar pràcticament tot; i m'encanta"