Alumnes que fan de periodistes

Diuen que amb 3 anys ja pujava a l’escenari en una obra de Lorca. Ivan Benet (Vic, 1976) porta tota la vida actuant. Va començar a la companyia de l’Orfeó Vigatà i des de llavors no ha parat. Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (premiat amb el premi extraordinari de la promoció) ja ha fet més de 40 espectacles. Acaba d’estrenar L’habitació del costat, dirigida per Julio Manrique, a La Villarroel de Barcelona, fins al 3 de febrer. Què els va semblar als teus pares que et volguessis dedicar al teatre? Hi ha casos d’amics meus que s’han trobat que als seus pares no els agradava i volien que fessin una carrera més seriosa. Però com que jo des de ben petit feia teatre en una companyia d’aquí Vic i els meus pares també eren membres de la companyia, quan els vaig dir que volia entrar a l’Institut del Teatre van estar molt contents. Els va fer molta il·lusió. Com vas saber que el teatre era el teu camí? Una mica de casualitat. Tot i que jo feia teatre des de molt petit, mai m’havia plantejat dedicar-m’hi professionalment. Jo volia estudiar Traducció i Interpretació perquè m’agraden molt els idiomes. El mateix dia que feia unes proves per estudiar Traducció, vaig anar a parar per casualitat a l’Institut del Teatre. Sortia un ballarí que s’havia trencat una cama i el vam ajudar a pujar a l’ambulància. Vaig agafar un tríptic (llavors no hi havia internet) amb una fotografia d’un actor i una ballarina i n’explicava el procés. Vaig pensar que potser aquell era el meu camí i més tard vaig fer les proves per entrar-hi. Tu també feies extraescolars de teatre com nosaltres? No, quan jo estudiava aquí al Salarich no hi havia extraescolars de teatre. Jo feia extraescolars de tennis taula. Teatre en feia a l’Orfeó Vigatà, que és on vaig començar a actuar de ben petit en els Pastorets i altres obres. Amb quants anys vas sortir per primer cop a l’escenari? Jo no ho recordo. La meva mare m’explica que vaig sortir a l’escenari amb 3 anys. Era a La casa de Bernarda Alba, una obra de Lorca, un autor de Granada. Jo feia un paperet molt petit. Deia una frase: “Dame un trocito de pan”. Què t’hauria agradat ser si no t’haguessis dedicat al teatre? A moltes coses. Ara que ja tinc més de 40 anys a vegades penso que m’he deixat coses per fer. Traducció i Interpretació m’hauria agradat molt. M’agrada molt estudiar idiomes i jo tenia el somni de poder anar a la Unió Europea a fer traducció simultània quan els parlamentaris parlen. Et ve de família dedicar-te al teatre? Sí. Fer d’actor no, perquè ni el meu pare ni la meva mare feien d’actors però tots dos formaven part de la companyia de l’Orfeó Vigatà, que més tard es va convertir en Ventall Teatre. Ells em van transmetre la vocació, però no hi ha ningú a la meva família que s’hi hagi dedicat. Recordes quants espectacles has fet? Quin és l’últim? Com a actor crec que he fet 41 o 42 espectacles, n’he dirigit dos i n’he escrit un. L’últim espectacle, l’estic fent ara. És una obra que es diu L’habitació del costat que l’estem fent ara a La Villarroel, una sala de Barcelona. És una obra de Sara Ruhl. Quin és el teu espectacle preferit? Les obres de teatre són una mica com els fills. Costa decidir quin t’agrada més. Dels projectes més personals són dels que en tinc millor record. Vaig fer un monòleg que es deia Informe per a una Acadèmia, de Kafka. El recordo amb molta intensitat. Ara he escrit i dirigit un altre monòleg que és La lleugeresa i altres cançons. Són dos espectacles que els tinc molt gravats. A quin punt està la teva carrera professional? Estic en un punt que em començo a fer gran. Ja soc més madur. Ara fa 20 anys que treballo d’actor i tinc més experiència però tinc la sensació que encara em queden moltes coses per fer. És una edat molt bona per seguir creixent com a actor. Cada vegada tens la sensació de començar de nou. Si t’has equivocat algun cop, com te n’has sortit? Equivocar-se està molt bé. Als actors sempre ens fan repetir el mateix text, i quan dius alguna cosa no ben exacta sembla que no ho estiguis fent bé. Però els errors s’han d’aprofitar. Quan t’equivoques o fas una befa (dius una paraula malament) penso que has de tirar endavant. A vegades dels errors en surten coses inesperades i molts cops més boniques. Amb quin personatge t’has sentit més identificat? Quan et sents identificat amb un personatge vol dir que hi estàs més a prop, que s’assembla més a tu, com et mous... a mi m’agrada interpretar els personatges que estan més lluny de mi, que fan coses que jo segurament no faria i es comporten com jo no faria a la vida real. Em considero una bona persona, però a vegades faig personatges que no són bones persones i que serveixen per explicar coses importants de la història. Fer personatges foscos, o de dolents, m’agrada més. M’agrada posar-me a la pell de personatges que es comporten d’una manera que no està bé. Has guanyat algun premi important? Quan estudiava em van donar el premi extraordinari de l’Institut del Teatre que et premien la carrera i te la paguen i fa uns anys em van donar un premi de la crítica com a millor actor protagonista per Informe per a una acadèmia i em va fer molta il·lusió. Quan començaves, què és el que et va agradar més del teatre? És un nervi, una cosa que tens a dins just abans d’actuar. Estàs nerviós però tens ganes de sortir, de començar. No tens ganes de marxar corrent sinó d’entrar a escena. Sentir aquest cuquet és el que més m’agrada.

Alumnes que fan de periodistes

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin