El garatge de casa seva, que li fa d’improvisat taller, s’ha omplert aquests dies de reproduccions de capelles, ponts, pous, abeuradors o establies. L’attrezzo típic que envolta el món del pessebrisme, nascuts de la mà i la imaginació d’Òscar Segalés. Electricista de professió, i artesà de vocació, aquest veí de Sant Julià ha aconseguit aportar estil propi a unes peces que conjuguen tradició i creativitat. Una “afició”, diu ell, que li serveix, també, per reivindicar la tradició de fer el pessebre; i en família.
“Tota la vida havia fet el pessebre a casa”, rememora Segalés, fill de Sant Feliu de Codines. I com que hi tenia traça –és tot un manetes–, de seguida familiars i amics es van acostumar a demanar-li un cop de mà a l’hora de muntar els seus pessebres casolans. Ara fa cinc anys, un amic de València li va encarregar unes peces concretes, de fusta, per vendre en una botiga de comerç just. Des de llavors, el boca-orella ha fet la resta, i avui es venen peces seves per diferents ciutats de l’Estat. Tot plegat, però, continua sent per ell un hobby, convençut que, a banda del caràcter “temporal” d’aquesta activitat artesana vinculada al Nadal, “no en podria pas viure, d’això, perquè si hagués de comptar les hores que hi dedico…”.
El que el motiva, de fet, és continuar cultivant la seva creativitat amb noves peces, que sempre fa a partir de materials reciclats o de rebuig. “A vegades passejant pel bosc veig un tronc i ja m’imagino què en sortirà”, explica Segalés, que recorda que cada una de les seves peces “és única i singular”. No n’hi ha mai dues d’exactes. “Això no ho trobes en un basar xinès!”, diu Segalés, que a més de crear les seves figures també en fa “per encàrrec”. Actualment es pot trobar obra seva, aquí a la comarca –fa poc temps que resideix a Sant Julià–, a la botiga d’artesania de Can Cintet, a Folgueroles, o a la Botiga del Bar Joan, a Sant Julià mateix. A més, acostuma a obrir les portes del seu garatge-taller a pares i fills, de veïns i amics, que li continuen demanant un cop de mà a l’hora de fer el seu pessebre. I li encanta. Segons ell, és una manera de contribuir a “fomentar el pessebrisme” i, indirectament, “la unitat familiar” que hi ha al darrere de tradicions que, com aquesta, “no podem deixar perdre”. Ell, si més no, continuarà dedicant “les hores que pugui” al petit gran món del pessebrisme.
{{ comment.text }}