“Avui hem vingut a plorar una mica”

S’ha fet fosc i hi ha una petita cua al carrer Nou, davant del P3. L’escena podria ser intemporal. De fora, tot és igual que sempre. També a dins: sona Escuela de calor de Radio Futura i alguna gent ja balla a la pista, amb la vella paret de pedra que faria identificable el local a tothom que hi hagi estat. Podríem ser a finals dels anys 80 o principis dels 90. Quan la música canvia i passa a Cuando te vas de Chenoa seríem a principis de segle i amb un ritme de reggaeton, fa un mes. El que no s’ha alterat en mig segle és la discoteca amb més història d’Osona i el Ripollès. Tot està gairebé al mateix lloc de sempre. La barra a l’entrada, la pista amb la paret de pedra, l’altra barra al capdavall del local estret i allargassat. I potser és la prova que no cal que tot sempre canviï. “Avui hem vingut a plorar una mica”, diu mig seriós i mig irònic un dels veterans a l’entrar. Un públic de diferents generacions, des dels vintipocs (o menys) fins als cinquantaimolts ha passat i pagat l’entrada que dona dret a una consumició i una samarreta amb el lema “Petres Disco 1976-2026”. Mig segle són moltes coses que han passat: “Hi ha parelles del poble que es van conèixer aquí, ahir ja va venir molt jovent, n’hi havia que ploraven”, explica Blai Busqué, un dels tres actuals propietaris del local i socis de BeatValley Events. D’aquí a un temps, a la finca hi haurà pisos, i Camprodon es quedarà sense cap lloc on es pugui allargar la festa. “Ja no es pot tornar a obrir un lloc així al mig del poble”, diu Busqué. El comiat també els toca el cor a ells, que van començar com a clients, després com a treballadors i en els últims anys com a propietaris d’aquest local i del Pub 2000, un altre històric que sí que segueix obert però amb un horari més limitat. “Ho vivim amb molta emoció, només podem fer que donar les gràcies a tots els clients d’aquests 50 anys i als treballadors... i mirar endavant, Camprodon sempre ha estat obert a propostes.” Selfies a l’entrada, fotos a cada racó del P3 –n’hi ha que fins i tot als lavabos, que aquests sí no han canviat gairebé gens– i molta nostàlgia, que no és patrimoni exclusiu de cap generació sinó del que s’ha viscut. En el canviant món de la nit, hi ha locals que desapareixen després de decaure i un dia, gairebé sense que ningú se n’assabenti, abaixen la persiana. El Petres ha donat l’oportunitat de dir-li adeu com cal i demanar el darrer gintònic. En got de tub i de Beefeater, com antes. Al marxar, sona Miami Beach de Lax’n’Busto i l’espai de ball està dominat per la generació X. La darrera nit serà llarguíssima, fins a la matinada. La vella paret de pedra on es projecten els llums de la pista podria explicar les històries d’aquest lloc que per a tanta gent, en algun moment de la seva vida, ha estat casa.

“Avui hem vingut a plorar una mica”

Obre La Pèrgola, un nou espai de ‘tardeo’ per al públic adult

L’última nit del P3

Els ‘all stars’ de les discos es retroben en una sessió de 12 hores a Vic

La salut femenina va de pujada… i encara hi anirà més

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

L’enxampen amb 17 embolcalls de cocaïna a Vic