“Avui hem vingut a plorar una mica”

S’ha fet fosc i hi ha una petita cua al carrer Nou, davant del P3. L’escena podria ser intemporal. De fora, tot és igual que sempre. També a dins: sona Escuela de calor de Radio Futura i alguna gent ja balla a la pista, amb la vella paret de pedra que faria identificable el local a tothom que hi hagi estat. Podríem ser a finals dels anys 80 o principis dels 90. Quan la música canvia i passa a Cuando te vas de Chenoa seríem a principis de segle i amb un ritme de reggaeton, fa un mes. El que no s’ha alterat en mig segle és la discoteca amb més història d’Osona i el Ripollès. Tot està gairebé al mateix lloc de sempre. La barra a l’entrada, la pista amb la paret de pedra, l’altra barra al capdavall del local estret i allargassat. I potser és la prova que no cal que tot sempre canviï. “Avui hem vingut a plorar una mica”, diu mig seriós i mig irònic un dels veterans a l’entrar. Un públic de diferents generacions, des dels vintipocs (o menys) fins als cinquantaimolts ha passat i pagat l’entrada que dona dret a una consumició i una samarreta amb el lema “Petres Disco 1976-2026”. Mig segle són moltes coses que han passat: “Hi ha parelles del poble que es van conèixer aquí, ahir ja va venir molt jovent, n’hi havia que ploraven”, explica Blai Busqué, un dels tres actuals propietaris del local i socis de BeatValley Events. D’aquí a un temps, a la finca hi haurà pisos, i Camprodon es quedarà sense cap lloc on es pugui allargar la festa. “Ja no es pot tornar a obrir un lloc així al mig del poble”, diu Busqué. El comiat també els toca el cor a ells, que van començar com a clients, després com a treballadors i en els últims anys com a propietaris d’aquest local i del Pub 2000, un altre històric que sí que segueix obert però amb un horari més limitat. “Ho vivim amb molta emoció, només podem fer que donar les gràcies a tots els clients d’aquests 50 anys i als treballadors... i mirar endavant, Camprodon sempre ha estat obert a propostes.” Selfies a l’entrada, fotos a cada racó del P3 –n’hi ha que fins i tot als lavabos, que aquests sí no han canviat gairebé gens– i molta nostàlgia, que no és patrimoni exclusiu de cap generació sinó del que s’ha viscut. En el canviant món de la nit, hi ha locals que desapareixen després de decaure i un dia, gairebé sense que ningú se n’assabenti, abaixen la persiana. El Petres ha donat l’oportunitat de dir-li adeu com cal i demanar el darrer gintònic. En got de tub i de Beefeater, com antes. Al marxar, sona Miami Beach de Lax’n’Busto i l’espai de ball està dominat per la generació X. La darrera nit serà llarguíssima, fins a la matinada. La vella paret de pedra on es projecten els llums de la pista podria explicar les històries d’aquest lloc que per a tanta gent, en algun moment de la seva vida, ha estat casa.

“Avui hem vingut a plorar una mica”

L’última nit del P3

Els ‘all stars’ de les discos es retroben en una sessió de 12 hores a Vic

La Runprimer360 inaugura aquest diumenge el calendari de 2026 de la Copa Osoning

El Girbau Vic TT s’assegura cinc podis al Campionat d’Espanya absolut

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu

Els Grillats guanyen el seu desè Carnaval de Torelló

Què s’ha suspès i què no davant la previsió de fortes ventades

Trànsit recomana als conductors evitar la C-17 aquest matí

Tallen la C-17 i la C-25 a Gurb amb motiu de la vaga educativa

Bolca un camió a la C-17 a Tagamanent

Els Mossos atribueixen a una intoxicació per fum la mort dels joves de Manlleu

El Dijous Llarder de la plaça Major de Vic se celebrarà el proper dijous 19 de febrer

Denunciat per conduir begut a la C-17 i negar-se a fer la prova d'alcoholèmia

Una nit llarga i trista a Manlleu