100è Concurs de Colles Sardanistes de Vic: El més antic de Catalunya

Serà una de les grans efemèrides de la festa major d’enguany. El proper 11 de juliol, a les 10 del vespre, se celebrarà el 100è Concurs de Colles Sardanistes a la plaça Major de Vic, el primer de tot Catalunya a arribar al centenari. Hi prendran part colles al Campionat de Catalunya Gran A, Gran B i Veterà, al Campionat territorial de les comarques de Barcelona i de les colles lliures en totes les categories. A banda de la competició habitual, amenitzada per la Cobla Principal del Llobregat, també s’hi podran viure actes especials de commemoració. A les 8 del vespre, a la mateixa plaça, hi prendran part entitats de cultura popular de la ciutat, així com una ballada protagonitzada per més de cent exdansaires vigatans. Finalment, la sardana de germanor i que tancarà l’acte serà Un mateix afany, estrena del compositor Marc Timón, dedicada a la voluntat col·lectiva d’entitats i persones que han fet possible arribar a les cent edicions del concurs. A la foto, una imatge d’aquella primera edició de 1905, a la Plaça. Aina Amat CastellsHistoriadora i presidenta del Grup Sardanista Riallera El proper dissabte 11 de juliol, a les 10 del vespre, se celebrarà el 100è Concurs de Colles Sardanistes a la plaça Major de Vic, el primer de tot Catalunya a arribar a tal nombre d’edicions. Per entendre l’inici de la sardana de competició ens hem de remuntar al 1902. En aquell moment, el regidor de Barcelona amb orígens empordanesos Josep Pella i Forgas organitza el primer concurs de colles sardanistes inscrit dins de la festa major de la Mercè. Aquesta celebració pretén crear un model de festa major catalana, amb mostres de cultura popular d’arreu (gegants i bestiari, castellers i sardanes, entre d’altres), en un context en què el catalanisme polític té la voluntat de crear una idea de país. Així és com la “dansa nacional de Catalunya” es converteix també en un torneig. Davant d’aquest moviment, el grup de joves intel·lectuals que formen el Cercle Literari de Vic no volen quedar-ne al marge i decideixen incloure la sardana de competició a la festa major de Sant Miquel dels Sants de 1905 (ara fa 121 anys). Tanmateix, la carambola de la història fa que aquell primer concurs de Barcelona de 1902, i alguns d’altres com el de Camprodon el 1904, no tingui una continuïtat pel que fa a la numeració d’edicions i l’organització. Tot plegat converteix el nostre concurs en el més antic de Catalunya encara en actiu i pràcticament sempre a la plaça Major, en el context de les festes patronals. A la vegada, a través de les seves cent edicions, ens permet recórrer l’evolució de la sardana de competició des dels orígens fins als nostres dies i entreveure-hi els períodes convulsos de la història del segle XX. Encara que les sardanes estaven presents a les festes majors de les dècades de 1910 i 1920 pràcticament cada dia i a totes hores, el concurs de colles no es va organitzar de forma anual fins l’any 1944, passats els primers anys de postguerra. Això exemplifica la dificultat d’organitzar una competició durant els primers temps (1905-1923), la prohibició de les sardanes durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la represa per part de l’Agrupació Sardanista de Vic el 1930, la inestabilitat del final de la República (el 1934 no s’organitza cap concurs) i l’aturada per la Guerra Civil. A finals de la dècada de 1940 trobem a Vic colles ja consolidades com la Montserratina, les Dàlies Blanques, les Gentils Parelles o l’encara activa i actual organitzadora del concurs, la colla Riallera (fundada el 1948). El franquisme permet les sardanes, però ja no des de la perspectiva de ball de moda (tal com observem els primers anys) sinó darrere la pàtina del folklorisme. El dictador considerava poc perilloses les danzas regionales però, en canvi, els catalans i catalanes hi trobaven aquell punt de resistència identitària que no estava permès en el moment. A partir dels anys 70 i fins ben entrat el 2000 el sardanisme de competició a Vic entra en auge i es formen grups com l’Atlàntida, la Salta i Balla, l’Ausa, la Riallera Veterana, l’Estelada, la Romaní i les filials de la colla Riallera: la Trèvol, l’Arquiris, la Montseny i l’Entre Boires. A poc a poc, la sardana es converteix en una competició esportiva, tecnificada, amb una normativa més estricta i una federació. Així és com ens ha arribat als nostres dies, després de la pausa obligatòria que va causar la pandèmia de la covid-19 l’any 2020. Actualment, els qui la practiquem la considerem quelcom més que un símbol nacional. Per nosaltres aporta habilitats com el control del cos, la consciència corporal o la concentració i valors com la companyonia, el treball en equip o l’esperit de superació, per citar-ne alguns exemples. Cal que estiguem orgullosos i orgulloses d’aquest patrimoni únic que hem heretat. Gaudim-lo enguany que arriba al centenari i ressignifiquem-lo per a les generacions futures amb tot allò que som i serem.

100è Concurs de Colles Sardanistes de Vic: El més antic de Catalunya

Crida festiva (però cívica)

“El primer any ja va ser un ‘boom’ espectacular”

Vuit cites imprescindibles de la festa major de Vic

Moments de la festa major de Vic

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

L’ofici de construir un bon menú

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Un mercat més buit i acalorat