El juliol de 2011, ara fa 15 anys, es posava en marxa un nou model de festa major de Vic, de la mà d’una flamant comissió de festes específica. Resulta que la tardor anterior, i en un context de crisi, també per a les arques municipals, l’Ajuntament havia anunciat durant un Consell de Ciutat una notable retallada del pressupost per a la festa major, i comminant al suport i implicació a les entitats. Algú va proposar, d’entrada, que calia crear una comissió de festa major; que no havia existit mai en època contemporània. La van integrar una vintena de persones en representació de diferents entitats i associacions veïnals. Aquells membres s’han anat renovant amb els anys, però els que s’han mantingut des del primer dia són Isabel Manaut i Roger Albert –els dos últims anys, amb més intermitències.
L’objectiu principal de crear una comissió era avançar cap a una festa més participativa. S’ha aconseguit?
Isabel Manaut (I.M.): Sí, sí, definitivament! Des del primer moment tothom va col·laborar moltíssim per rellançar la festa major. Cada entitat hi va aportar la seva expertesa i el seu saber. Hem de recordar que durant uns anys a la festa major no s’hi quedava gairebé ningú. Just el dia de Sant Miquel els més fidels a l’ofici i al seguici, algun concert el dia abans, sardanes, el castell de focs i poca cosa més…
L’emblema de la renovada festa major va ser la creació de les tres colles…
Roger Albert (R.A.): Ens vam preguntar què podíem inventar o adaptar. Una de les coses més potents antigament era la crida. Sortia el bou de fusta, encara no existia el Merma, i es repartia la crida amb una cercavila molt participativa. Crec que vaig proposar que en lloc de fer una sola cercavila se’n fessin tres: una del bou, una de la mulassa i una dels Llúpies. I algú va dir que els Llúpies eren els més autèntics. I a partir d’aquí es va començar a cuinar la idea de fer una colla per cada cap de Llúpia.
I.M.: Sí, i en tot això dels colors vam inspirar-nos una mica en les festes majors de Granollers i Sant Celoni…
R.A.: I val a dir que el primer any ja va ser un boom espectacular.
La comissió de festa major ha mantingut el caliu?
R.A.: Hem de pensar que és una comissió diferent de la típica comissió de festes d’un barri. Aquí som tot de persones vinculades a entitats que ja tenim activitat gairebé tot l’any, que per la festa major ens ajuntem, ens coordinem i intentem que passin coses.
Sempre ha estat igual d’activa?
R.A.: És veritat que al principi érem molta gent i alguns anys vam quedar més poquets, potser perquè ja hi havia una inèrcia de les diferents entitats implicades i la festa major funcionava; després s’ha tornat a reflotar.
Per tant, continua tenint un paper actiu en l’elaboració del programa?
R.A.: I tant, un paper imprescindible.
I.M.: Es repassa tot, la gent aporta idees, es posen sobre la taula i entre tots es decideix què encaixa millor, dins les possibilitats que tenim, que també són limitades.
Des de fora pot semblar que el paper de la comissió queda invisibilitzat…
R.A.: Potser perquè tot el que és la comunicació s’ha anat assumint més des de l’Ajuntament…
I.M.: I em sembla bé perquè nosaltres tampoc busquem cap protagonisme. Participem en moltes decisions, però no necessitem donar la cara. No es tracta que es digui que una persona concreta ha fet això o allò.
Quinze anys després, creieu que caldria una sacsejada al format?
R.A.: No ho sé si li cal una sacsejada, la veritat. Penso que està molt consolidat i que funciona bé… De vegades la gent pregunta què es farà aquest any i la resposta és: el de sempre. La base és la mateixa. Totes les entitats aportem les nostres activitats i els nostres actes, i després hi ha tot el que es contracta…
I.M.: També cal tenir en compte que no tenim un mes de festa major, sinó uns quinze dies. I costa molt programar actes simultanis. A la gent li agrada poder participar en tot.
Algú pensa que és una festa major massa llarga…
R.A.: S’intenta respectar molt les activitats de les diferents entitats perquè no coincideixin… I de fet, si mirem cartells antics, ja ens marquen unes dates de vuit o deu dies de festa major. És una tradició. És veritat que com més llarg ho fas, més divideixes la gent…
Una de les icones de la nova festa major és la Crida. Últimament, però, ha portat debat per alguns actes incívics que ha generat…
I.M.: Si t’he de ser sincera, a mi la Crida m’angoixa molt. És massa multitudinària, pel meu gust. I caldria trobar fórmules perquè la gent es mesuri.
R.A.: Jo penso que està molt bé, però cal no perdre el nord de quin és l’objectiu de la Crida: al final ha de ser un acte familiar, participatiu i cultural. Són unes cercaviles festives, i no un Birranostrum 2…
I.M.: Penseu que arriba gent de tot Catalunya, i és difícil controlar-ho… Des de les colles es fan reunions, es marquen normes, es vigilen comportaments… Jo mateixa he hagut d’intervenir moltes vegades quan veus actituds incíviques. Caldrà anar-ho vetllant.
El que és indiscutible és que la cultura popular ha esdevingut un dels eixos de la festa…
R.A.: Totalment. És un pal de paller per a tota la comissió de festes. No entendríem la festa major sense tots aquests elements festius històrics…
I.M.: I que tothom espera! Petits i grans. Hem lluitat molt per arribar fins aquí.
R.A.: I l’oferta s’ha ampliat moltíssim. Abans els gegants només sortien dues vegades. Ara hi ha activitats de dia, n’hi ha de nit, i cada any hi ha alguna novetat; aquest any, per exemple, recuperem la passada de les 12 del migdia el dia de la vigília…
El seguici ha estat l’altre gran aparador festiu.
R.A.: Sí, hem intentat donar al seguici del dia de Sant Miquel un aire molt solemne però alhora participatiu.
La consolidació del seguici infantil també ha estat clau.
R.A.: I tant, ha estat fonamental. És present i és futur. Fa valorar encara més el seguici oficial i assegura el relleu generacional.
