El Teatre Centre de Manlleu tornarà a posar en escena la representació nadalenca per excel·lència: els Pastorets. Seran tres sessions al Teatre Municipal del carrer del Pont, escenari al qual l’entitat va retornar l’any passat, després d’un llarg exili arran de les obres de remodelació de l’equipament. Les representacions d’aquest Nadal, però, prenen especial significació: es commemora el 125è aniversari dels Pastorets del Centro.
Justament, el Nadal de 1897, la Joventut Catòlica –embrió de l’actual Teatre Centre– va estrenar el seu nou teatre al carrer del Pont. I ho va fer amb la representació de Los Pastorets nous, de Joaquim Albanell, que va ser “molt celebrada”, recollien les cròniques de l’època.
Tot i que l’historiador Esteve Gaja i Molist explica que, d’ençà de la fundació de l’entitat, el 1877, a l’antic teatrí del Call de Ter ja s’hi havien fet representacions de Pastorets, és al teatre del carrer del Pont on aquest espectacle adquireix carta de naturalesa. Per això la data del 1897 és clau per entendre aquesta vinculació, “gairebé orgànica”, entre l’Associació Teatre Centre, el seu teatre del carrer del Pont i les tradicionals representacions de Pastorets, explica Emili Jané, soci i expresident de l’entitat.
Al llarg d’aquests 125 anys, les funcions de Pastorets s’han mantingut de forma gairebé ininterrompuda. En èpoques de decadència, les úniques representacions escèniques que es van mantenir van ser precisament els Pastorets; i quan després de la guerra, per imperatiu legal, el teatre es feia en castellà, “els Pastorets van mantenir viva la flama de la llengua i es van continuar fent en català”.
Tot i que els més coneguts són els de Josep Maria Folch i Torres –és la versió que es representa en l’actualitat–, a l’escenari del teatre del carrer del Pont s’hi han fet altres Pastorets, com La Flor de Nadal, de Francesc d’A. Picas; La redempció de l’esclau, d’Antoni Molins; Déu Infant, de Ramon Pàmies; La Rosa de Jericó, de Josep Duró, o L’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, que comptava amb algunes escenes autòctones de Francesc d’Assís Pujol. Especialment recordades són les populars composicions musicals que el mestre Jaume Andreu va arranjar per als Pastorets manlleuencs, com el cor de dimonis, A Satanàs invicte, o les corrandes, que ja formen part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. També són rellevants les representacions del 1934, quan es va estrenar l’escena de l’Anunciació i, per primera vegada, hi apareixen papers femenins.
Després del parèntesi forçós de la Guerra Civil, el 1940 es reprenen les funcions de Pastorets, que es mantenen al calendari teatral manlleuenc fins al 1964, quan es trenca temporalment la tradició. No serà fins al 1970 quan es recuperaran de la mà d’una nova fornada de jovent, sota l’impuls de directors com Carles Molist o Antoni Anglada. Des de llavors, el Teatre Centre ha mantingut uns Pastorets que són “emblema cultural de la població” i que també han esdevingut “escola d’ofici i planter” d’actors i actrius que, des de les bambolines de la històrica sala, “han arribat a fer de la interpretació la seva professió”.
125 anys després d’aixecar-se el teló del teatre del carrer del Pont amb uns Pastorets, la popular representació nadalenca arriba a l’emblemàtica commemoració “en perfecte estat de salut”, assegura Jané.
Tres sessions al ‘nou’ Teatre Municipal
Els Pastorets de Manlleu es representaran tres cops, aquest any, al remodelat Teatre Municipal, antic Teatre Centro. Serà el dia de Nadal, a les 9 del vespre; per Sant Esteve, a les 6 de la tarda, i l’1 de gener, a les 6 de la tarda. Pep Jané i Laura Sitjà han assumit la direcció de l’espectacle, que compta, en els papers principals, amb les interpretacions dels germans Abel i Marcel Cobos (en els papers de Lluquet i Rovelló), Josep Maria Pradell (Satanàs), Rosa Baulenas (Llucifer), Jordi Campàs (sant Miquel) o Albert Caballeria (Jeremies). L’històric Pere Riera, Petrus, que durant molts anys va interpretar el Satanàs manlleuenc, aquest any debutarà com a Getsè. I l’encara més històric Antoni Anglada, que l’Associació Teatre Centre va homenatjar diumenge passat per tota una vida dedicada al teatre, encara pujarà a l’escenari, als seus 88 anys, per interpretar el sacerdot Simeó. Com a curiositat, a l’infern hi coincideixen Rosa Baulenas com a Llucifer i la seva filla Núria com a Supèrbia.
{{ comment.text }}