La Fira de Dones Artesanes de Sant Hipòlit no acaba de tenir sort amb el temps. Els dos primers anys es va desplegar durant tot un dia, també de principis de juny, però la calor va aconsellar d’apostar per un format vespertí els dos següents.
En aquesta cinquena edició, i a petició de les mateixes firaires, es recuperava la franja de matí i tarda. I justament es va escaure en el dissabte més calorós del que portem d’any. Això va fer que el públic no s’animés fins a l’últim tram de la jornada, quan el termòmetre va començar a donar un respir.
Malgrat aquests desencontres amb la meteorologia, la fira manté intacta la seva filosofia i singularitat: la de posar en valor el talent i la creativitat de les dones artesanes.
“És l’essència de la fira, aquesta mirada lila”, defensava Marta Boixeda, regidora d’Igualtat. “Aquí no hi trobaràs productes d’alimentació, per exemple; només artesania feta per dones”, insistia. Que avui cada vegada n’hi hagi més, de dones artesanes, és un bon símptoma, segons ella, que “s’està fent bona feina”.
Enguany es va apostar per reduir a una trentena les parades d’artesania per donar més visibilitat a cada emprenedora. Entre les que s’hi estrenaven, Anna Tàpies, de Seva, que l’any 2019 va posar en marxa Anta Joies, amb taller a Seva mateix, després de completar els estudis superiors d’esmalt al foc i joieria a la Llotja de Barcelona.
“Costa guanyar-te la vida, però de mica en mica vaig tenint una clientela fidel”, apuntava. Tàpies, que només assisteix a algunes fires puntuals, gaudeix especialment abordant encàrrecs personalitzats –aquesta és època d’aliances de casament, per exemple–.
“Són un repte, t’has de deixar anar per mirar de plasmar què vol el client.” Tàpies admetia que en el sector de la joieria, que anys enrere semblava un ofici molt masculí, la dona ha anat guanyant presència. El mateix passa amb les fires: “Més del 80% dels artesans acostumem a ser dones”.
En la mateixa línia s’expressava la rodenca Elisabet Arau, que ja fa uns anys que va plantar les arrels a Sant Feliu de Guíxols i que en fa 10 que va crear la marca M de Monster, dedicada a la roba i complements per a canalla de fins a 5 o 6 anys. Treballa amb punt i teixit de cotó, i sempre amb certificat ecològic.
“Està bé donar importància a la feina que fem les dones artesanes, però sobretot que sigui realment una fira d’artesania, no de revendes vàries”, valorava, tot agraint les “facilitats” rebudes des de l’organització. Ella també s’estrenava a Sant Hipòlit –és una assídua al Mercat Medieval de Vic.
El que sí que van tenir bona acceptació van ser el ventall de tallers –d’estampació, d’ungüents o de mosaics– que es va incorporar al programa d’enguany. “Han funcionat molt bé; amb molta participació”, certificava Alba Farràs, tècnica d’Igualtat.
Durant tot el dia també es va succeir diferents actuacions musicals i es va habilitar una zona de food trucks.
Curiositat especial va despertar la construcció, durant tot el dia, d’una cabana de vímet. El format que tindrà la propera edició de la fira –d’un dia o de sessió de vespre-nit– el tornaran a decidir les mateixes artesanes: “El que proposin la majoria ho respectarem”, assegurava la regidora.
