L’orella d’os és una planta perennifòlia amb les fulles de color verd fosc, arrugades i peludes; aquests dies, amb les últimes pluges, s’han esclatat les flors de color blau violeta. Resulta que és una de les poques espècies que resten d’abans de les glaciacions del període quaternari; una autèntica relíquia del clima subtropical que va regnar als Pirineus fa milions d’anys i que actualment ha esdevingut “endèmica” del nord-est de Catalunya.
Parant atenció, es pot trobar orella de l’os entre les ranures i els replans de les roques del camí que condueix fins al monestir de Sant Pere de Casserres. “En l’època dels dinosaures aquestes plantes ja hi eren”, il·lustrava amb to pedagògic la guia de muntanya Alba Rovira, que dissabte va ser l’encarregada d’estrenar un nou itinerari ambiental que porta per títol “Bèsties, bestioles i flors a Sant Pere de Casserres”. Es tracta d’una de les flamants propostes participatives que s’han incorporat per atreure un públic infantil i familiar, en un dels reptes que planteja el nou pla d’usos i dinamització d’aquest equipament, titularitat del Consell Comarcal.
L’itinerari, concebut com un joc, s’acompanya de sis plafons que proposen temàtiques concretes del patrimoni natural: des de bones pràctiques ambientals fins a l’impacte de l’aigua, la vegetació o la fauna.
“Sabeu quin arbre és, aquest?, continuava Rovira. I no, no era una alzina, com van respondre alguns, sinó un fals aladern, “un arbust típic de les zones mediterrànies, que té les fulles com endurides per evitar l’evaporació”. I a cada pas, una nova espècie. Una noguerola per aquí, un crespinell per allà… o l’opuntia, “una planta invasora de la família dels cactus”, advertia la guia, que ara ja mostrava un auró negre arrelat tossudament dins l’esquerada d’una roca. I de la vegetació, a la fauna. Afinant la vista es podia divisar, entre els relleus de les cingleres, el niu d’algun falcó; i amb una mica de sort, veure sobrevolar altres rapinyaires com els ducs, els voltors o els aufranys. També és habitual de veure-hi deambular guineus, puputs, eriçons o lirons. Fins i tot dins mateix del monestir es poden localitzar, tot jugant, alguna falguera que ha plantat arrels dins el claustre o alguna bestiola que hi ha fet el niu. L’activitat, impulsada pel Consell Comarcal i Osona Turisme, amb el suport del BBVA i la Fundació Antiga Caixa Manlleu, s’acompanya de llegendes, preguntes, enigmes o jocs. Està clar que, més enllà del valor històric i patrimonial del monestir, el seu entorn natural també esdevé un bon reclam per a nous públics i, de passada, un actiu per reimpulsar el nombre de visitants.
{{ comment.text }}