Adeu al Mandarin

Va ser el primer restaurant asiàtic regentat per asiàtics que va obrir a tot Osona, inicialment a la rambla del Passeig de Vic. És el Mandarin. Després de 36 anys, el propietari, Boonchan Lim, es jubila, tanca el local i el posa en traspàs. Aquest diumenge atendran l’últim servei. La clientela, que li ha estat molt fidel, ja fa dies que rebufa. Ell també ho trobarà a faltar. Darrere l’establiment hi ha una història personal d’empenta i superació. La família Lim va haver de fugir de Laos, el seu país natal, poc després que acabés la guerra civil, i després d’una escala a Tailàndia ell va acabar recalant a Osona, on va entrar com a refugiat polític. Hi va arribar el 1980, amb tot just la xavalla que duia a les butxaques i un destí laboral concret, l’empresa Hilados y Tejidos Puigneró, a Sant Bartomeu del Grau. Van haver de passar nou anys, d’esforços i estalvis, per poder fer realitat el seu somni: comandar el seu propi restaurant –seguint els passos de la seva mare, que n’havia regentat un a Tailàndia. El Mandarin obre les portes el 1989 a la rambla del Passeig. Llavors ja hi havia un altre restaurant xinès a Vic, el Gran Pequín, al carrer Nou, però comandat per un ripollès. “La majoria de gent de la comarca que volien menjar oriental havien d’anar a Barcelona”, recorda. La cuina del Mandarin, amb plats pròpiament xinesos, però també d’inspiració tailandesa o vietnamita, de seguida captivaran una clientela que, amb els anys, acabarà resultant “molt fidel” i “de gent molt maca”. Això l’anima a fer un salt endavant l’any 2005, traslladant el restaurant al carrer de Perot Rocaguinarda. L’espai, molt més gran, li permet introduir algunes innovacions. D’entrada, obren la cuina a la vista dels comensals. També van oferir “el primer bufet lliure xinès de la comarca” i, poc després, van dedicar una barra específica al menjar japonès, “que llavors no estava tant de moda”. Un dels plats que ha fet fortuna és el rollito vietnamita, que han anat elaborant “amb la recepta de la meva mare”. Amb 65 anys complerts –“45 de cotitzats”, mostra tot cofoi– i després d’algun avís de salut, Boonchan ha dit prou. Els seus tres fills. a més, han emprès altres camins professionals. I ho entén: “L’hostaleria és un negoci molt esclau”. Aquests dies són molts els clients que passen pel local o li envien whatsapps per acomiadar-se’n. Ell també els trobarà a faltar. “Això ha estat la meva vida; he fet molts amics aquí dins.” Una vida, també, arrelada a la ciutat. “Aquesta és la meva terra; quan viatjo al meu país m’hi sento estranger.” I és que, més enllà del restaurant, Boonchan també s’ha implicat en difondre la cultura asiàtica a Osona, per exemple col·laborant durant 10 anys amb el Festival Nits de Cinema Oriental. A partir de dilluns començarà a gaudir de la merescuda jubilació i al local hi penjarà el cartell d’“En traspàs”.

Adeu al Mandarin

De Vic a rei dels ‘music hall’

Entre Santa Llúcia i Nadal

Els cent concerts del KOK

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Vic vol rehabilitar el pont de Queralt i el Gremi d’Adobers

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

La Guia | Tot el que has de saber del Mercat Medieval de Vic