“Ara sembla que es torna a donar valor a la cuina casolana”

Cinta Camprubí va reobrir Ca la Cinta, a l’Alou de Sant Agustí de Lluçanès, ara fa 25 anys. Avui és un seu fill, Ferran Rovira, qui comanda un restaurant que ha estat i és un projecte eminentment familiar. La seva mare continua cuinant; el seu pare es cuida de l’hort, i el seu germà li serveix la vedella. 25 anys després, el projecte és on esperaven que fos?Segurament la meva mare no que s’ho hauria imaginat tot plegat. Ella havia treballat tota la vida a l’Hostal Cobert de Puigcercós, a Borredà, i va agafar aquest restaurant, que llavors no hi venia ningú. La gent li deia, Cinta, vols dir que és bona idea? I ella que sí, i ho va tirar endavant. I el principi va ser dur, però no per no tenir feina, sinó al contrari, només d’obrir ja en tenia tanta, que la sobrepassava. No sé si en aquell moment va pensar si un fill la seguiria o no… Fins que vostè fa el pas endavant. Com va anar?A mi no m’agradava estudiar i em vaig començar a ficar en el món de la cuina. Vaig fer algun curs a Ripoll i de seguida ja vaig entrar aquí, al restaurant; sempre he sigut molt autodidacte, n’aprens a base de cuinar, d’equivocar-te i de tornar-ho a provar… La mare ha estat, també, la seva gran mestra?Sí. Però també és veritat que ella potser és més clàssica, d’aquelles de fem el que hem fet sempre. A mi m’agrada saber el perquè de les coses. Per què s’ha fet sempre així? I si ho fem aixans? Ha canviat la cuina amb vostè al capdavant?Això, a mi m’agrada provar coses noves… però seguint el mateix estil de cuina. I quin seria, aquest estil?Un estil casolà, ben fet. Fem cuina catalana i casolana. A vegades quan dius la paraula casolana la gent ho associa a cuina senzilla. I no és pas que sigui difícil, però hi has de ser i ho has de fer amb carinyo. Ara sembla que es torna a donar valor a això de la cuina casolana… La qüestió és que la gent et ve aquí a menjar uns bons cigrons. I jo no vull sortir d’aquí, vull fer cuina catalana ben feta. M’agrada provar coses noves, sí, però que tinguin aquesta base. Tinc clar que no vull moure’m d’aquest estil de cuina. Pots fer uns peus de porc farcits, per exemple, però tot té un procés, i el procés te’l fas tu. Com s’havia fet, que els restaurants s’ho feien tot… Ara es parla molt de productes de proximitat…Se’n parla molt, però a vegades no saps ben bé què. A mi m’agrada anar a comprar. Això de cuinar productes que et venen de l’altra part del món què vols que et digui… Potser nosaltres no en parlem prou, de proximitat, perquè ja ho dones per suposat. I avui segur que això és una equivocació per part nostra. Hauríem d’explicar més d’on són les coses. Sí són de l’hort, dir que són de l’hort; si la vedella és nostra, dir que la vedella és del nostre ramat; si els ànecs són de pagès… No ens inventaríem res; explicaries el que realment hi ha. Fa cinc o sis anys fan un nou salt endavant amb una reforma integral de tot el restaurant. Contents?No me’n penedeixo, penso que ho havíem de fer. Tenim la sort que la mare ho va comprar, tot això, i quan fas alguna cosa saps que ho fas per tu. Sempre estic fent coses, aquí és a casa… Els vostres esmorzars de forquilla estan fent fortuna…Fa molts anys que tenen nomenada, però potser sí que ara se’n parla més. Per sort, tu vens aquí un dissabte o un diumenge i està sempre ple. I no en fem propaganda. La nostra propaganda és ser-hi cada dia. La carn de caça és un altre dels distintius de la casa. Quin és el secret?La mare ja en feia… i també hi ha fet que soc caçador i realment crec que una carn més sana que la de caça no crec que n’hi hagi cap. El fotut d’avui dia és que, legalment, no pots agafar-te tu la teva carn, netejar-la i cuinar-la directament. Volen promocionar que es consumeixi la carn de caça, però en realitat no hi posen facilitats. És un inconvenient tenir el restaurant a l’Alou?Trobo que no. Hi ha inconvenients i avantatges. El cap de setmana la gent el que vol és marxar de la ciutat; i potser entre setmana, per l’estil de cuina i el menú que fem, sí que m’aniria bé tenir-lo a prop d’on hi ha més gent… Com veu el Lluçanès, com a comarca?Com a comarca? Buf! Aquí ens diem Sant Agustí de Lluçanès i no hi som; a Sant Boi, tampoc… Per mi no ha canviat res i no acabo de saber com valorar-ho, de veritat. No sé com acabarà tot plegat.

“Ara sembla que es torna a donar valor a la cuina casolana”

El ‘retorn’ de Jordi Parramon

Els restaurants d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès mantenen l’estrella Michelin

Lluc Crusellas reinventa la tradicional barra de torró

Aprenem a fer panellets casolans amb la Pepi Viñas

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Una gota de sang per detectar insuficiència cardíaca en 10 minuts

El Vigatà, una icona degradada al centre de Vic que dibuixa el seu futur com a nous habitatges

Neva a Osona, el Ripollès, el Lluçanès i el Moianès

Ander-Camilo, primer osonenc de l'any 2026

"Detenir coneguts? Fins i tot vaig detenir un familiar"

Detingut després d’ensenyar sense voler la droga als Mossos d’Esquadra

Desmantellen una plantació de marihuana a Santa Eugènia de Berga

El grup Costa pren el control d'Esfosa

Acaba l'etapa pròleg del Dakar, amb problemes per a Nandu Jubany

El SEM ubica temporalment a Vic la base d’un dels seus helicòpters