Corria el 16 d’octubre de 1992 quan l’aleshores alcalde Joan Usart punxava el barril inaugural de la primera Festa del Porc i la Cervesa, inspirada en l’Oktoberfest alemany. Trenta anys després la punxada es reproduïa, divendres passat, amb nous protagonistes, un context diferent –tot i que també amb una crisi econòmica de fons– i una fira que, precisament, s’ha rejovenit amb el pas del temps. Enrere queden etapes de dubtes, reformulacions i, fins i tot, alguna anul·lació. La Fira Gastronòmica Porc i Cervesa –nom que pren a partir del 2015– ha superat el 30è aniversari amb una de les seves millors edicions. I, sobretot, amb una idea clara de cap on vol avançar.
Un dels pals de paller és la voluntat de posar en valor el mateix sector xarcuter de Manlleu, amb tres noms propis, Can Cerilles, Colom-Vila i Molist, els tres establiments que, en els últims anys, han estat premiats als concursos d’àmbit nacional de llonganissa i botifarra d’ou. Entre tots tres han sumat 12 guardons, mencions incloses, des del 2016. Per homenatjar-los, divendres el regidor de Promoció Econòmica, Eudald Sellarès, els va lliurar sengles medalles simbòliques.
“Mantenim una rivalitat sana, i això és un estímul més”, apuntaven els germans Toni i Dani Molist, segona generació d’aquesta carnisseria fundada pels seus pares fa 45 anys. I és que Manlleu compta amb una “llarga tradició cansaladera”, malgrat que sovint ha estat Vic qui s’hagi endut la fama. “Ells tenen el nom, i això també ens ha obligat a esforçar-nos una mica més per guanyar la nostra pròpia clientela”, apuntava Molist. Tots ells coincidien que aquests guardons han actuat de reclam. “Si tens un producte estrella, la gent et ve; i llavors descobreixes que tens molts altres bons productes”, reflexionava Cesc Colom, de la carnisseria Colom-Vila, al Mercat Municipal des del 2003. En tot cas, darrere qualsevol reconeixement sempre hi ha “esforç, dedicació i el voler millorar cada dia”, insistia Colom. Una opinió compartida per Josep Terradellas, segona generació de xarcuters de Can Cerilles, per a qui una de les claus de l’èxit està en el fet que “tots venim de pagès”. A partir d’aquí, no hi ha més secret que “batallar i, si t’equivoques, rectificar per continuar aprenent”. En el seu cas, un aprenentatge que va començar als 15 anys, al costat del seu pare, “i ara ja en tinc 65”. 50 anys al peu del canó, durant els quals no ha parat de formar-se per “seguir perfeccionant i ser més eficients”.
Menys història però la mateixa il·lusió hi posen els tres joves que fa uns mesos van impulsar un nou projecte de microcerveseria a Manlleu, la Kom Beer, coprotagonistes de la punxada de barril inaugural de divendres. “Els principis sempre són difícils, però estem contents de la bona acollida que estem tenint”, apuntava Albert Raurell. L’empresa, que ocupa l’antiga nau de la Pilster, té ara mateix mitja dotzena de singulars cerveses al mercat, que molts visitants es van animar a descobrir durant la fira.
Qui ja no necessita presentació, en aquest món, és la Cervesa del Montseny, de Sant Miquel de Balenyà, que enguany commemora el 15è aniversari. Una de les seves cerveses, la Mala Vida, premiada en d’altres certàmens, va ser escollida com la millor cervesa de la fira. Es va fer a través d’un concurs amb jurat popular, però guiat pel jutge internacional Ariel Caballero. “Amb els anys s’ha anat adquirint cultura cervesera; ara hi ha gent de totes les edats que té molt clar què ve a buscar i que els agrada provar coses noves”, apuntava Albert Sánchez, que també ha estat coordinador de tots els cervesers artesans de la fira.
Un bon exemple de la innovació permanent que acompanya el sector l’exemplificava la cervesera Juguetos Perdidos, amb seu a Barberà del Vallès però els orígens a l’Argentina. Amb la seva Buddhan Pie, elaborada a base del cítric mà de buda, galetes maria, vainilla de bourbon i lactosa, van obtenir el segon premi del concurs. El tercer lloc va ser per a una potent IPA de la Bidasoa Basque Brewery.
Una manera singular de prendre’s una cervesa era fer-ho amb els ulls tapats, diumenge al migdia. Va ser una de les propostes més singulars que oferia l’Aula del Gust, a Can Puget, un dels motors de la fira. El tast a segues el va impartir el reconegut Ivan Hermosilla, que va convidar els assistents a viure un tast sensorial, “però també d’emocions”. Ningú en va sortir decebut. “Hem fet ple a totes les sessions”, es felicitava el coordinador de l’espai, David Sanglas.
I és que, en conjunt, la valoració de la fira no podia ser més positiva. El regidor de Promoció Econòmica, Eudald Sellarès, havia presentat l’edició com “la millor de la història”. I el públic va respondre. “Ha estat espectacular de gent, en especial dissabte”, remarcava. Com a prova, la majoria de paradistes “van fer curt” en les previsions; inclosos els mateixos vasos de la fira (4.000). Per ell, l’èxit de la fira ha de ser, també, un evidència més que rere el teixit econòmic i comercial de Manlleu “hi ha molta gent que treballa molt bé”. Autoestima manlleuenca.
{{ comment.text }}