Carme Noguera, de Vic, iguala el rècord de longevitat d’Osona amb 109 anys

“Per molts anys”, la feliciten familiars i amics aquests dies. I ella que pensa, i els diu, “per molts anys no, per l’amor de Déu!”. La vigatana Carme Noguera va bufar 109 espelmes dimarts de la setmana passada, igualant el rècord de longevitat registrat a Osona, que fins ara ostentava en solitari el rodenc Mingo Parramon, que el febrer de 2018 va morir amb 109 anys i gairebé set mesos. Un genoll que li fa la guitza, una inoportuna arítmia al cor i, sobretot, la forta calorada l’han mantingut tancada a casa pràcticament tot l’estiu. “Ha estat com un segon confinament”, deixava anar dilluns rere un somriure d’alleujament, després de setmanes sense poder sortir a passejar fins a la plaça Major. Ho feia agafada del braç d’una seva filla, Dolors Solà, amb qui conviu actualment. “Abans ajudava els altres; ara m’han d’ajudar a mi”, rondineja en constatar que els últims mesos ha perdut autonomia. “Només em deixen parar taula”, es lamentava, obligant per un moment l’edat que té. I és que estava molt ben avesada. Amb 100 anys complerts encara anava a classes d’anglès i de francès, i amb 95, per exemple, es va sumar tota sola a un viatge organitzat pel Bàltic. Una de les activitats que més troba a faltar, pels problemes de visió, és poder llegir. “Sempre havia estat una gran lectora”. Per contra, conserva el cap clar i una memòria prodigiosa. La seva senectut no té secrets, assegura: “He menjat i he dormit com tothom; no he fet res d’especial”. Genètica a banda, la gran sort és que no ha estat mai malalta. Només manté el vague record d’estar enllitada quan tenia 4 o 5 anys. “No sé què vaig tenir exactament, però recordo que delirava per la febre”. De joveneta també va tenir un accident amb la bici, “i el meu pare es pensava que em moriria”. El primer cop que va haver d’anar a l’hospital –es va trencar el fèmur– el metge no s’ho creia, que no prengués cap medicament. Fins a tres vegades li ho va voler demanar per assegurar-se’n. Noguera admet que 109 anys “són molts anys”. De fet, ja ha superat en més de dues dècades la mitjana de l’esperança de vida a Catalunya, que per a les dones és de 86 anys. De moment, tant el seu cardiòleg –que quan va fer 100 anys li va assegurar que tenia el cor d’una persona de 60– com la metgessa de capçalera ja s’han autoconvidat a la celebració del seu 110è aniversari. Ella ho té clar: “Si hi he d’arribar gaire malament, millor no arribar-hi”. Malgrat que una vida centenària “sempre té moments bons i dolents”, Noguera se sap afortunada: “Mai no m’he sentit sola; tinc uns fills que em cuiden molt” –té tres fills, dos nois i una noia, i dues netes–. A aquestes alçades, a més, pot mirar la mort de cara. Només demana una cosa: “Que no em deixin patir”. No ho faran.

Carme Noguera, de Vic, iguala el rècord de longevitat d’Osona amb 109 anys

Seva activa la construcció d’una residència i centre de dia per valor de 4,3 milions d’euros

Els 111 anys de Carme Noguera

L’Associació de Gent Gran del Casal de Manlleu celebra 25 anys

Mig segle de punt de trobada

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Un ciclista ferit en una topada amb un quad al Lluçanès