El Ball del Pi entona les arrels

A mitjans dels anys 40, el folklorista barceloní Joan Rigall, que aleshores presidia l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, amb seu a Barcelona, va recollir de la tradició oral una antiga melodia centellenca i en va crear la coreografia del Ball de Pi, una dansa local vinculada tant a la Festa del Pi com a la festa major de Santa Coloma. A partir d’aquella melodia, el músic i compositor vigatà Rafel Subirachs i Ricart (1902-1977) en va fer una primera transcripció per a cor i cobla, que s’hauria estrenat el 31 de desembre de 1944, per Santa Coloma, o el 30 de desembre de 1945, per la Festa del Pi, segons han dubten des del grup de recerca que ha impulsat el reactivat Esbart del Pi. Més de 80 anys després, es continua ballant la coreografia de Rigall, però s’entona una versió posterior, atribuïda al compositor Agustí Cohí i Grau. Es desconeix en quin moment es va deixar d’interpretar la peça de Subirachs. De fet, la partitura original “es dona per perduda”, apunta Arnau Toll, del mateix grup de recerca. Actualment només se’n conserva una versió per a cor i piano, la que havia anotat Subirachs per als assajos. Aquest dissabte, l’Esbart del Pi de Centelles tornarà a ballar a ritme d’aquella primera versió, adaptada de nou per a cor i cobla per Ferran Carballido, compositor i flabiolaire. La interpretació i ballada d’aquesta peça serà el moment culminant d’un espectacle de gran format que ha impulsat l’Esbart, amb la col·laboració de la Coral Violeta. Serà aquest dissabte, a partir de 2/4 de 6 de la tarda al Casal Francesc Macià, sota el títol “De lloança i arrels”. A més de la Violeta hi participaran tres corals convidades (la Moixaina de Vilanova i la Geltrú, la Capella de Santa Maria de Ripoll i Veus Alegres de Sant Hilari Sacalm). En total, més de 100 cantaires acompanyats per la Cobla Ciutat de Granollers i els dansaires de l’Esbart. A més del Ball de Pi, s’interpretaran altres danses populars com el Mortitxol, la Fada de Banyoles o el Coracero. La vetllada acabarà amb una ballada de sardanes a la pista del Casal, de bracet amb l’associació sardanista local 1 d’Octubre. L’any passat l’Esbart ja va commemorar els 80 anys del Ball del Pi, coincidint amb el reimpuls de l’entitat, que va estar uns anys hivernada. D’aquella estrena del Ball del Pi de 30 de desembre de 1945, encara en queden dos testimonis que el van ballar. Són els germans Pia i Joaquim Giol, de 98 i 96 anys, respectivament. També l’hauria ballat la seva germana petita, l’Assumpta, de 92 anys i que viu a Alemanya, però uns anys més tard. Tant en Joaquim com la Pia, avui veïna dels Hostalets d’en Bas, van assistir, el passat 19 d’abril, a una trobada d’antics balladors que va convocar el mateix Esbart del Pi. EL 9 NOU va poder parlar aquest dimarts amb el germà. Onzè de 13 germans, Joaquim Giol (Centelles, 1929) va començar a ballar amb poc més de 10 anys sota l’empara del Centre Parroquial, que a principis dels anys 40 fomentava activitats de cultura popular al poble com les caramelles, el teatre o les danses. “Assajàvem els dissabtes al vespre a la sala de ball del Coro [actual Societat Coral la Violeta]”, rememorava Giol. “Venia gent de Barcelona a ensenyar-nos-en”, apunta. Es refereix als membres de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, entre els quals el mateix Joan Rigall. “Érem molta colla”, certifica Giol, a qui li venen al cap noms com els de Pepita Aymerich, Antonieta Puigjaner, Conxita Bayó, Maria Cruells o Teresa Bretcha; en canvi, “de nois no en recordo cap”. D’aquell 30 de desembre de 1945 en visualitza l’escenari, la plaça Major. “Hi havia gent, sí, però no us imagineu com la que hi ha actualment per la Festa del Pi”, detalla. I apunta una dada que ho exemplifica: “Llavors només sortien una vintena de galejadors.” A més del Ball de Pi, aquell dia també van representar algun Ball de Gitanes, creu recordar. També dubta de quina formació els va acompanyar, si l’antiga Cobla Centellenca o la Cobla d’Albert Martí. “Guardo molt bons records d’aquells anys; no teníem res, però érem molt feliços”, admet amb un somriure als llavis. I només lamenta una cosa: “No haver pres nota de tot plegat”, per preservar-ne la memòria. Giol va ballar poc temps. Ho va deixar en marxar a la mili, el 1950. Un cop casat es va traslladar a viure als Hostalets, i més endavant a Aiguafreda i a Sant Martí de Centelles. Actualment resideix a les Josefines de Vic..

El Ball del Pi entona les arrels

Can Fortuny, de Centelles a Vic

La guia d’activitats per al cap de setmana

Rellançar el Vicpuntzero

Patrimoni verd

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"

Començar el dia al Taga