Vic ha tornat a ser aquest cap de setmana el gran aparador del formatge artesà català amb una nova edició del Lactium, que ha registrat una alta afluència de visitants i ha fet ple en la majoria d’activitats. Els expositors, tant la quarantena de formatgeries com les de productes complementaris alineats sota l’epígraf d’Amics del Formatge, no han parat i la majoria destacaven el volum de vendes que suposa ser al Lactium. La fira vigatana constata que el formatge artesà català genera activitat i atrau públic final, però el sector continua qüestionant-se la seva supervivència i competitivitat en un àmbit on impera el producte industrial i que continua anant a remolc de països com França i Itàlia amb una tradició formatgera més arrelada. “Som un país de llet, però no tant de formatge”, deia a l’inici de la seva intervenció Marc Masó, de la botiga i restaurant Cal Formatger de Girona, en la taula sobre el valor del formatge català del primer simposi del Lactium.
Masó prenia la paraula responent la pregunta que feia el moderador, el gastrònom Pep Palau, sobre la competitivitat del formatge artesà català. Tot venia de la ponència inicial del simposi, del formatger Enric Canut, que posava en dubte aquesta competitivitat. Per Masó, un pas important en la penetració al mercat del formatge artesà català és el seu ús a la restauració i la gastronomia.
Lluís Mauri, de la formatgeria Mas El Garet de Tona, i en representació del col·lectiu Llet de cabres catalanes, i, per tant, parlant des del primer graó de la producció de formatges, apuntava que perquè la ramaderia sigui rendible i competitiva “les granges han de créixer” perquè siguin també “sostenibles laboralment”. És a dir, tenir els caps de bestiar suficients per generar els llocs de treball que permetin “fer rotacions” i garantir una qualitat de vida a pagès.
Per Mauri, és important que el sector lleter cabrum s’ha desmarcat de la manera de treballar del vacum per garantir la seva viabilitat. Marina Puigcorbé, també ramadera i formatgera de Mas el Lladré, de les Llosses, explicava com van reconvertir una granja que treballava per a la indústria a valoritzar ells tot el seu producte elaborant primer làctics i després formatges per fer-la viable. “Donar valor a la nostra llet és el que ens ha permès arribar a dia d’avui.”
Anava més enllà Pere Pujol, del ceretà Molí de Ger, que posava l’accent en el preu. Catalunya no és una regió formatgera i no rep els ajuts d’altres zones que sí que ho són. Això els pot restar competitivitat i Pujol apunta que un tret diferencial ha de ser l’excel·lència del producte. “A determinat preu, el producte ha de ser extraordinari.” Tenint en compte que el català és tan sols un 3,8% del formatge artesà que es ven aquí, la unió i el treball conjunt han de ser una via per aconseguir-ho. El Lactium ha posat la primera pedra.
{{ comment.text }}