Esport, tradició i llegenda

"D'on ve la sardana?"; "de veritat és un esport?"; "és la sardana una possibilitat més que una herència?". Són algunes de les preguntes que es van fer els membres de l'associació La Clota –un col·lectiu d'activistes culturals nascut, precisament, per remoure els ciments culturals de Vic–, quan des del Grup Sardanista Riallera els van proposar de dissenyar una exposició a l'entorn del centenari del Concurs de Colles Sardanistes de Vic, amb epicentre el proper 11 de juliol. El resultat és "La sardana: esport, tradició i llegenda", una mostra singular i interactiva que es va inaugurar divendres i es podrà visitar fins al 17 de juliol al Centre Cultural Joan Triadú. La Clota ha assolit l'esperit de l'encàrrec: moure la sardana de la seva zona de confort. "Encara no entenem per què van contactar amb nosaltres, però estem contents que ens fessin confiança i ens donessin llibertat total", apuntava divendres Marcel Pujols en nom del col·lectiu. El repte, contribuir a "revifar" la sardana, aportar-hi "una nova concepció" i, alhora, "mirar-la com un espai viu". La sardana com a memòria i competició, però també "ritual i imaginació". L'exposició es vesteix a partir de tres apartats. El primer, un recull de la història del concurs i del sardanisme a Vic, amb tres grans etapes. De 1905 a 1936, quan des del noucentisme s'impulsa la sardana llarga com a símbol de la nació catalana i Primo de Rivera la prohibeix; de 1936 a 1978, quan el franquisme la "domestica" i li posa l'etiqueta de dansa folklòrica i tradicional, i de 1978 fins a l'actualitat, des del vessant més esportiu, on es repassen les diferents colles de competició que hi ha hagut a Vic. A banda de la Riallera i les seves filials (com la Salta i Balla, l'Ausa, l'Estelada o la Romaní), cada etapa, revestida d'una iconografia pròpia, recull fotografies, imatges, vestuari i testimonis documentals i orals, a través d'entrevistes a exballadors de les diferents generacions. I a cada pas, l'espectador hi pot prendre part activa. Especialment evocatiu és el segon eix. A partir d'una reflexió d'Aina Canal, presidenta del Grup Riallera, en què testimonia que la sardana de competició esdevé, al seu parer, una activitat que cultiva "els tempos lents, la paciència o el sentiment de comunitat" –valors que avui dia semblen avançar a contracorrent–, La Clota inventa el concepte de La Mantra Espina, amb la qual s'explora un vessant més "espiritual" de la sardana, apuntava Arnau Musach. Aquest so, talment un mantra, es pot escoltar dins d'una mena de cubicle, i divendres el van interpretar en directe amb una combinació d'instruments de cobla i orientals, amb les colles Riallera i Entre Boires fent la rotllana. L'últim bloc detalla algunes experiències que s'han dut a terme, com la ruta circular que van experimentar el 26 d'abril a l'entorn de Vic, amb una quinzena de ballades puntuals en espais inèdits. Finalment, la llegenda neix de la interpretació que diferents artistes plàstics han fet de la sardana –recollides també en un fanzine. L'exposició s'anirà complementant amb actes paral·lels, com el discfòrum sardanista que es va fer aquest diumenge. I just al costat s'hi mostren les obres finalistes als concursos de dibuix i pintura convocats amb motiu del centenari –els guanyadors se sabran el mateix 11 de juliol. "És un orgull ser hereus d'aquest segle llarg de trajectòria sardanista a la ciutat. Gràcies a tots els que feu possible que la sardana es mantingui viva; hi ha motius per ser optimistes", va reblar durant el seu parlament l'alcalde de Vic, Albert Castells, en un acte que va comptar amb alguns dels representants del món sardanista i de competició del país, com Marçal Grinyó, Núria Soler i Xavier Tresserras.

Esport, tradició i llegenda

Vic vol declarar Bé Cultural d’Interès Local els tres caps de llúpia i els gegants centenaris

Mor el pradenc Valentí Soler, col·leccionista i copista de sardanes

Sant Vicenç torna a escenificar El Divino el Dissabte de Rams

Temps de bruixes a Sant Feliu Sasserra i Viladrau

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Prenen possessió els dos nous regidors del PSC a Ripoll, a qui Orriols titlla "d'esquirols"

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll