“El meu pare, fa uns anys, va trobar uns papers i va descobrir que hi havia una cosina de la seva mare que no sabia que existia.” D’aquesta manera descriu el manlleuenc Biel Costa el punt de partida del curtmetratge que estrena aquest divendres (8 del vespre) a l’Auditori Fundació Antiga Caixa Manlleu.
Amb el títol Armonia, el film parteix de la investigació que ha portat a terme Josep Maria Costa amb l’objectiu d’indagar què va passar amb una nena donada per morta l’any 1940, quan tenia dos anys i mig.
La curiositat va néixer en el transcurs d’una mudança, quan van trobar uns documents on constava que la seva tieta –que sempre s’havia considerat soltera– en realitat s’havia casat i havia tingut una filla. “Era un tema que no havien parlat mai en família, ja que ella no volia que se sabés”, explica Costa.
A continuació, va demanar a la seva mare on estava enterrada la nena, però li va dir que “no ho sabia”. Tampoc se’n van sortir trucant a altres portes de l’arbre genealògic.
A partir d’aquest moment, als Costa els va picar la curiositat i van posar-se a investigar de forma més exhaustiva, començant pel Registre Civil. Allà els van confirmar un dels interrogants que ja sabien: que l’Armonia havia mort a Sant Vicenç de Torelló.
Al cementiri, però, no hi van trobar cap referència a la nena, motiu pel qual van contactar amb el Bisbat, ja que en aquella època les parròquies guardaven el llistat de tots els difunts. En comptes “d’aclarir-nos, es va complicar encara més”. I és que als papers hi figurava el nom d’Armonia, però sense més dades, igual que en el cas d’altres persones del registre.
Va ser llavors que es van assabentar d’un altre aspecte rellevant de la família: el seu besavi “havia estat a la presó”, com també el pare de la nena. Els van condemnar per homicidi, però després d’un judici ràpid acabaven absolts.
“El meu besavi va sortir de la presó el 12 d’abril de 1940, i teòricament l’Armonia va morir tres dies després”, una coincidència que els fa pensar que potser els van prendre la nena “a canvi de la llibertat”, comenta Costa.
La possibilitat de donar a conèixer la història va sorgir en una “conversa familiar informal”. “El meu pare pensava en un llibre, però jo vaig proposar plasmar-la en un curtmetratge, ja que soc actor. Vam començar a desenvolupar-ho de seguida”, explica Biel Costa.
Amb un repartiment format per Neus Garcia, Anna Busanya, Elisa Crehuet, Josep Maria Pradell, Ernest Pla, Jordi Pla, Joan Roura, Carla Llenas, Laia Llenas i ell mateix, la trama té tots els ingredients: misteri, anotacions incompletes i una investigació pendent de final. Això fa que la producció tingui doble objectiu.
En primer terme, que el jove Biel Costa –té 16 anys– s’estreni com a director. “Li ha servit per aprendre a dirigir, gravar i guionitzar”, diu el pare. Però també esbrinar què va passar de veritat a l’Armonia, motiu pel qual demanen col·laboració de la gent.
Després de Manlleu, la idea és presentar el curtmetratge a diferents festivals i, així, donar encara més visibilitat a la història. “Estic emocionat i em fa molta il·lusió. Hi treballem des del novembre”, explica Biel Costa.
La seva primera experiència com a director no ha estat, tot i això, un camí de flors i violes. Quan van començar el rodatge va ser “el moment més complicat”, perquè “teníem molta feina combinant els horaris amb els actors” o “anant a parlar amb els responsables de les localitzacions”, entre les quals hi ha el cementiri de Sant Vicenç, el Museu del Ter o la colònia de Vila-seca.
També va ser difícil “la postproducció”, com per exemple “escollir bandes sonores sense drets d’autor”.
La família, que agraeix la col·laboració de tothom que ha contribuït a fer possible el curtmetratge, hi afegeix que han portat a terme un rodatge low-cost: està tot gravat amb telèfon mòbil.
{{ comment.text }}