50 anys d’esforç i dedicació

Carla Pérez El restaurant Can Miquel de Tavertet celebra el 14 d’agost el cinquantè aniversari del local i el vintè de la botiga annexa. Casualment, sense que fos escollit així, ambdós espais es van inaugurar el mateix dia, a prop de la Mare de Déu d’Agost, una data que sol atraure gent al municipi. Va ser pels volts dels anys 70 del segle passat que Miquel Parramon i Montserrat Grau, que descendien de Sau, van anar a viure a Tavertet amb la família. Aleshores, el poble pràcticament estava desert i amb l’objectiu de guanyar-se la vida van decidir dedicar-se al món de l’hostaleria. “Vaig tardar gairebé dos anys a construir el restaurant”, explica Parramon, que va bastir la barra de pedra del menjador amb les seves pròpies mans. Des d’un principi van rebre el suport de la família, que es va implicar íntegrament en el negoci. Les filles del matrimoni, Isabel i Mercè Parramon, destaquen sobretot el paper dels avis; de les germanes del seu pare, Perfecta i Lola Parramon; de la seva neboda, Mercè Juvanteny, i dels tiets, Mercè Forners i Vicenç Grau. Actualment, són precisament les dues filles les que s’encarreguen del restaurant i de la botiga, després que la mare morís el 1998 i el pare es jubilés uns anys més tard. “La mort de la mare va desencadenar molts canvis en el negoci”, asseguren ambdues germanes. De fet, segons expliquen, abans que Grau morís, el restaurant tenia una capacitat de 100 persones, i ja comptaven amb una botiga al carrer de darrere. “Vam veure, però, que tot no podia ser, així que vam reduir el menjador a la meitat i l’espai obtingut el vam convertir en la botiga”, exposen. És aquesta botiga situada on abans hi havia el menjador gran la que celebra ara els 20 anys, i en què hi venen producte de proximitat de la zona. A més, destaquen que tota aquesta remodelació, que van dur a terme amb l’ajuda del marit de la Isabel, els va permetre continuar donant el servei que havien començat els pares. Pel que fa a la cuina, compten amb una brasa autèntica de carbó natural, i des que van obrir continuen apostant pel model tradicional català. En aquest sentit, fan servir les mateixes receptes que la mare, com una manera de mantenir la seva figura present en l’ànima del local. “La mare s’hi va deixar la vida, en aquest restaurant, era el pilar fonamental del negoci”, reforcen les actuals propietàries. D’altra banda, des del restaurant volen agrair la fidelitat dels clients habituals, que els ha permès superar les etapes complicades, com ara la mort de la mare, la crisi econòmica o la pandèmia. “Tenim turistes, però la majoria de gent és de tota la vida”, puntualitzen. Així, al llarg del mes d’agost organitzaran tres sopars amb música en directe, els dies 10, 14 i 31, amb la voluntat d’agrair a la família, als amics i als clients el suport que els han donat durant aquests anys. "El pal de paller" Montserrat Grau, la mare de la família, fou la cofundadora de Can Miquel i la cuinera del restaurant. Segons apunten les seves filles, Grau era “el pal del paller del local”, una manera d’assenyalar la seva profunda implicació en el negoci familiar.

50 anys d’esforç i dedicació

Tota una vida mirant el cel

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Tres dècades de cau a Manlleu

“Moltes de les meves mestres ara són companyes”

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?

Una petita experiència gastronòmica

Els quaderns d'estiu per a adults, un fenomen editorial: "Són el punt mitjà entre un 'reel' d'Instagram i una novel·la"

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

Més de 900 persones d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès han fet treballs comunitaris des del 2020

Denunciat penalment un conductor enxampat a 222 km/h a l’Eix Transversal, a Calldetenes